Salta al contingut
Diània Televisió

Diània a les Observaciones (1795-1797)

Com ho va veure Cavanilles

El botànic valencià Antoni Josep Cavanilles va recórrer el regne entre 1791 i 1793 i ho va apuntar tot: quants veïns hi havia, què es collia, quines fàbriques funcionaven i quines vistes hi havia des de cada cim. Ací tens el que va veure als nostres pobles, en l’ordre del seu viatge.

28 observacions · 51 pobles

Totes les observacions

  1. I, p. 221

    Xàtiva: l’horta que no descansa mai

    «Jamas descansa el suelo en este sitio delicioso»

    Un bosc de moreres, aigua per tot arreu i uns llauradors que només deixen el camp per a dormir: així veu Cavanilles l’horta de Xàtiva.

    Xàtiva · La Llosa de Ranes · Bellús

  2. I, p. 229

    Montesa, cremada i esfondrada

    «vino aquel espantoso terremoto que asoló el castillo»

    Montesa va ser cremada en la guerra de Successió i, quan es refeia, un terratrèmol li va tombar el castell. Cavanilles conta com era.

    Montesa · Vallada

  3. II, p. 119

    La vall dels 33 pobles

    «contándose hoy dia 8535, que repartidos en 33 lugares, se empeñan á porfia en multiplicar las producciones»

    Cavanilles comença pel sud de Diània a la Vall d’Albaida, on troba 33 pobles i 8.535 veïns que han fet camps on no n’hi havia.

    Albaida

  4. II, p. 128

    Ontinyent, la cort de la vall

    «mirado siempre como la corte del valle por el gran número de nobles y hacendados que allí viven»

    Ontinyent ha passat de 850 a 2.100 veïns en un segle, i mil cinc-centes persones treballen en les seues fàbriques.

    Ontinyent

  5. II, p. 128

    Agullent i la cova del cim

    «Multiplicáronse en efecto, pero se fuéron pasando á Ontiniént»

    Agullent tenia més cases fa dos-cents anys que en temps de Cavanilles, perquè la seua gent se n’anava a Ontinyent. I dalt de la serra, un avenc que ningú no ha baixat del tot.

    Agullent · Ontinyent

  6. II, p. 137

    Benigànim, de 220 a 800 veïns

    «En 1715 solamente tenia 220 vecinos, que hoy pasan de 800.»

    Benigànim ha multiplicat quasi per quatre els seus veïns en tres quarts de segle, gràcies a la bona terra i a una gent que no para.

    Benigànim

  7. II, p. 138

    Quatretonda, la que més creix

    «los de Quatretonda se han multiplicado desde 132 hasta 350»

    A la baronia de Llutxent hi ha molta muntanya i poca aigua, però tots els pobles creixen. Quatretonda, el que més.

    Quatretonda · Llutxent · Pinet · Benicolet

  8. II, p. 141

    Gandia, l’horta més preciosa

    «La huerta de Gandía es uno de los recintos mas preciosos del reyno.»

    Un altre naturalista havia dit que no hi havia res a Europa com l’horta de Gandia. Cavanilles vol acabar el quadre.

    Gandia · Vilallonga

  9. II, p. 149

    Pego, entre fonts i marjals

    «en el año 1600 tenia solamente 300 vecinos»

    De 300 a 1.100 veïns, seda que no para de créixer i aigua que brota per tot arreu.

    Pego

  10. II, p. 151

    La Vall de Gallinera, en amfiteatre

    «tan poblado de lugarcillos, tan bien plantado de árboles y aprovechado, que su vista deleyta»

    Camps en graons de dalt a baix i cirerers que fan fruit abans que enlloc més: la Vall de Gallinera de fa dos segles i mig.

    La Vall de Gallinera

  11. II, p. 155

    Planes i la llei del romer

    «noté en Planes una ley bien extraña y perjudicial, que prohibe corten los vecinos las puntas del romero»

    A Planes no es podia tallar la punta del romer, però sí arrancar-lo de rel. Cavanilles no ho entén.

    Planes

  12. II, p. 157

    Perputxent, jardins i préssecs

    «se cultivan con tanto esmero, que parecen jardines deliciosos»

    A la vall de Perputxent, l’horta de l’Orxa sembla un jardí i dona seixanta mil arroves de préssecs.

    L'Orxa · Beniarrés · Benillup

  13. II, p. 158

    El Comtat i els cofres del senyor

    «solo parece que trabajan para llenar los cofres del Señor»

    Els llauradors del Comtat han convertit ermots en hortes, però els tributs del senyor se’ls emporten. Sense les fàbriques, diu Cavanilles, no podrien viure.

    Cocentaina · Muro · Gaianes · l'Alqueria d'Asnar · Alcosser de Planes · Benàmer · Turballos

  14. II, p. 164

    Agres, la neu de Mariola

    «las nieves que recogen y venden á los de San Felipe y otros pueblos»

    La gent d’Agres viu de l’aigua de Mariola i de la neu que baixen a Xàtiva. Dalt, un santuari que passa mig any sense sol.

    Agres

  15. II, p. 165

    Bocairent, la segona del regne

    «merece ser la segunda del reyno, siendo la primera sin disputa Alcoy»

    Per veïns, Bocairent és una vila mitjana. Per les fàbriques i per com treballa la terra, Cavanilles diu que és la segona del regne.

    Bocairent

  16. II, p. 168

    Banyeres, un poble sense pobres

    «únicamente se conocen dos personas que piden limosna en los dias que no pueden trabajar»

    De setanta veïns a quasi cinc-cents en un segle, i només dues persones que demanen almoina, i encara els dies que no poden treballar.

    Banyeres de Mariola

  17. II, p. 170

    Biar, la millor mel del regne

    «70 arrobas de miel, la mas deliciosa y estimada del reyno»

    Terrissa, pinyons empeltats i la mel més estimada del regne: Biar segons Cavanilles.

    Biar

  18. II, p. 172

    La Foia de Castalla, de 1.100 a 2.490 famílies

    «No pasaban de 1100 hace dos siglos, y actualmente forman el número de 2490 repartidas en quatro pueblos»

    Séquies sota terra i sobre arcs, i el doble de famílies en dos segles: Castalla, Onil, Ibi i Tibi.

    Castalla · Onil · Ibi · Tibi

  19. II, p. 190

    Xixona i el seu torró

    «se emplea en el turrón llamado de Xixona, bien conocido en todas partes»

    A finals del segle XVIII, el torró de Xixona ja era famós a tot arreu. I la Torre de les Maçanes acabava de separar-se de Xixona.

    Xixona · La Torre de les Maçanes

  20. II, p. 192

    Alcoi: ací treballa tothom

    «Todos sin distinción de edad ni sexo trabajan y ganan la comida.»

    Des de l’ermita de Sant Antoni, Cavanilles veu una de les millors vistes del regne. Baix, a la vila, tot són torns, telers i llana tenyida.

    Alcoi

  21. II, p. 198

    Penàguila i els encanyats dels moros

    «Ha descubierto en sus excavaciones trozos de encañados que los Moros hiciéron para conducir las aguas de la Teja»

    Penàguila havia viscut molt de temps de les fàbriques d’Alcoi. En temps de Cavanilles, un veí hi tornava a portar l’aigua per on la portaven els moros.

    Penàguila · Benifallim

  22. II, p. 200

    Des de dalt d’Aitana

    «Los horizontes se extendían sin límites»

    Cavanilles puja a Aitana des del castell de Penàguila i veu la mar, el Montgó, el Puigcampana i l’illa de Benidorm.

    Penàguila · Confrides · Alcoleja

  23. II, p. 210

    La cova de les calaveres

    «tropezáron con calaveras y huesos tendidos por el andador»

    Uns veïns entren a la cova de Benidoleig a buscar un riu i hi troben dotze calaveres. Cavanilles hi va i n’explica el misteri.

    Benidoleig

  24. II, p. 219

    Xàbia, caça i peix

    «los montes le proporcionan caza, y el mar pescados deliciosos»

    Panses, figues i garrofes en abundància, veïns propietaris i peix fresc. A Xàbia només falta aigua bona.

    Xàbia

  25. II, p. 225

    Ifac, un vaixell lligat a terra

    «Mirado de cierta distancia se parece á un navio unido á la tierra por su popa.»

    Guaites que pugen amb cordes a vigilar els pirates, un espígol que no creix enlloc més i un penyal que Escolano havia exagerat.

    Calp · Benissa

  26. II, p. 233

    Tàrbena, fruits on no ho diries

    «parece imposible sacar de allí tantos y tan preciosos frutos»

    Un terme aspre i trencat on es cullen blat, ametles, panses i milers d’arroves de cireres. I un poble que ha triplicat els veïns des dels moriscos.

    Tàrbena

  27. II, p. 239

    Altea ho té tot

    «disfruta el mar los montes y las huertas, tiene abundantes y cristalinas aguas, un cielo puro y sano, vistas deliciosas, y preciosos frutos»

    Mar, muntanya, horta i un cel pur. Però a Altea falta llenya i falta fem, i la solució ve de la mar.

    Altea · Finestrat

  28. II, p. 244

    La Vila Joiosa, mar i espart

    «Es pueblo sano, abundante y divertido por la inmediación al mar, á las huertas y al monte»

    La terra no dona per a tots, però la mar i l’espart de les almadraves sí. I des de dalt de l’Abadia, una vista bellíssima.

    La Vila Joiosa