Bocairent, el poble excavat a la roca de la Mariola

A la falda de la Serra de Mariola, Bocairent puja pels carrers com si fóra una escala: cases adossades a la roca viva, un pont que salva un barranc i, a tocar del poble, unes cinquanta finestres excavades a la pedra que van servir de graner als seus antics pobladors andalusins.

Què visitar en Bocairent?

Les Covetes dels Moros, a només 300 metres del nucli antic, són un conjunt d’unes cinquanta cambres excavades en una paret de roca vertical, obertes com a finestres: la investigació més recent les data entre els segles X i XI, com a graners o magatzems fortificats de les comunitats pageses andalusines que vivien al seu voltant. Declarades Monument Nacional el 1932, són un dels conjunts trogloditics més singulars de tot el País Valencià. El nucli antic de Bocairent, declarat Conjunt Historicoartístic, es recorre bé amb la Ruta Màgica, un itinerari circular de 2,5 quilòmetres que ix de la plaça de l’Ajuntament i encadena els racons més emblemàtics del barri medieval, junt amb el campanar de l’Església de l’Assumpció —alçada al segle XVI damunt les restes d’un castell andalusí, al punt més alt de la vila— i el pont que salva el barranc de la Fos. Ben a prop, el Convent excavat obri a la roca les seues sales comunicades: capella, celles, refetor i fins i tot una coveta que feia de xicotet cementeri.

Senderisme a Bocairent

El Barranc dels Tarongers, també conegut com a barranc d’Ontinyent, conserva antics molins i trams de camí excavat a la roca en època ibèrica; en poc més de dos hores de caminada, la ruta baixa cap al terme d’Ontinyent, on el barranc esdevé el famós Pou Clar. Bocairent és també porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Mariola, amb rutes que enllacen amb Banyeres de Mariola i Agres.

Festes a Bocairent

Les Festes de Moros i Cristians de Sant Blai, declarades d’Interés Turístic, se celebren el primer cap de setmana de febrer i són, junt amb les d’Alcoi, de les més antigues i respectades de tota la Muntanya. La «Nit de les Caixes», amb els festers desfilant amb fanalets al ritme del tabal, obri les festes el divendres; l’Ambaixada del dia 4 de febrer representa la negociació de la conquesta del castell entre els dos bàndols. Hi participen nou fileres: cinc de cristianes (Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Suavos i Estudiants) i quatre de mores (Moros Vells, Marrocs, Moros Marins i Mosqueters).

Cultura a Bocairent

Conegut tradicionalment com «el poble de les mantes», Bocairent va ser, junt amb Alcoi, un dels dos grans centres tèxtils de la Muntanya des que el 1587 s’hi documenta la Reial Fàbrica de Drap. L’ofici va deixar un cognom col·lectiu: els bocairentins encara es coneixen pel malnom de «cardadors».

L’herberet, l’esperit líquid de la Mariola

Bocairent forma, amb Agres i Banyeres, el cor de la cultura de l’herbero de la Serra de Mariola: la mistela d’anís on maceren un grapat d’herbes de la muntanya. L’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar en la seua tesi la fórmula que li dictà Joan Mestre Navarro, tota ella collida als cingles de la serra:

Timó real, una fulleta. Sàlvia vera, una rameta. Sàlvia mariolenca, un brotiu. Camamirla, tres o quatre boletes. Te de monte, una rameta. Poliol blanc i poliol de riu, rabet de gat ver, timó mascle… i romer, un poquiu, perquè fa amarg i fosc.

Un altre veí, del mas dels Congregants, hi afegia un avís de saviesa pràctica: de sàlvia vera, «no posar-ne molta perquè ix negre i amarga». La mateixa muntanya que dona l’aigua i les vistes és, doncs, la rebosteria d’este licor. Qui vulga seguir el rastre de les herbes pot fer-ho a la veïna Banyeres de Mariola, on encara es destil·la l’herberet de vint-i-set herbes.

Cavanilles sobre Bocairent

El botànic Antonio José Cavanilles, que va recórrer el Regne de València a finals del segle XVIII, va deixar una de les descripcions més vives de la vila a les seues «Observaciones…» (1795-1797):

Cuyas calles son generalmente cuestas rápidas é incomodas, algunas parecidas á escaleras: vense con freqüencia copiosas fuentes, edificios sólidos, y multitud de habitantes ocupados en las fábricas sin distinción de edad ni sexo. Debe contarse Bocayrént entre las principales villas del segundo órden si solo se mira el número de vecinos, que sin duda pasan de 1300; pero si se considera su industria agraria y sus fábricas, merece ser la segunda del reyno, siendo la primera sin disputa Alcoy.

Curiositats a Bocairent

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi sobre el territori diànic, hi va entrevistar Manolita Molina Micó, nascuda al mas dels Congregants el 1952, que resumia així la seua identitat:

Sóc de Mariola pura.

On dormir i menjar a Bocairent

L’Hotel Ferrero, propietat del tenista d’Ontinyent Juan Carlos Ferrero, va tindre entre 2010 i 2013 un restaurant amb estrella Michelin sota les mans del cuiner Paco Morales; hui continua funcionant com a hotel de 5 estrelles al bell mig del nucli antic.

Més informació al web de Turisme de Bocairent.