Benidoleig, la cova de les Calaveres

Entre Benidoleig i Pedreguer s’obri la Cova de les Calaveres, més de 900 metres de galeries que deuen el seu nom a les restes de dotze persones trobades al segle XVII, quan la cavitat encara no s’havia explorat amb mètode.

D’alqueria àrab a poble de mallorquins

Benidoleig va nàixer com una alqueria àrab que, després de la conquesta de Jaume I, va tindre com a primer senyor Hug Folch de Cardona, avantpassat dels futurs marquesos de Guadalest. Fins al 1404 va formar part de la Vall de Laguar, quan es va independitzar com a poble propi. Després de l’expulsió dels moriscos, va ser repoblat per colons mallorquins en 1611, un origen que encara es reflectix en alguns cognoms i topònims locals.

Què visitar en Benidoleig?

La Cova de les Calaveres és l’atractiu principal del poble: una cavitat amb una zona inundada de 500 metres i una altra de seca, oberta al públic, amb estalactites, estalagmites i cúpules de més de 20 metres d’alçada, a més de fòssils i restes òssies. També hi habita una xicoteta colònia de rates penades. Al nucli urbà, l’església parroquial de la Santíssima Sang, del segle XIX, és el referent religiós del poble.

La llegenda de la Cova de les Calaveres

La cova no sols és un prodigi geològic: també guarda una de les llegendes més contades de la Marina Alta. La tradició popular atribueix el nom a un cabdill musulmà que, fugint de les tropes cristianes durant la Reconquesta, s’hauria refugiat a la cavitat amb els seus tresors i tot un harem de dones. El desenllaç canvia segons qui el conta, des d’un suïcidi col·lectiu fins a un despreniment que els hauria soterrat per sempre. La realitat documentada és més sòbria però igual d’evocadora: al segle XVII una exploració va trobar dins de la cova les restes de dotze persones, probablement llauradors mudèjars que buscaven aigua soterrada, i d’ací li ve el nom de les Calaveres.

Senderisme a Benidoleig

La Senda del Seguili (PR-CV 445) travessa la serra que Benidoleig comparteix amb Orba, Pedreguer i Alcalalí, amb més de trenta plafons informatius sobre la flora local pel camí, passant per la Lloma de la Cova i la Font del Marqués, fins al Tossal Gros (518 m), el punt més alt de la serra. Els ciclistes coneixen bé també el Coll de Rates, una ascensió mítica de prop de 7 quilòmetres que ix del poble.

Cultura a Benidoleig

La gastronomia local es basa en tapes tradicionals com les pilotes, el bull amb ceba, el capellà torrat, la sang amb ceba o la gamba amb bleda.

Curiositats de Benidoleig

L’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar a Benidoleig el bon nom que tenia la fusta del lledoner per a fer gaiatos i mànecs d’eines, valorada per la seua resistència perquè no es badava ni es trencava:

Per a fer els millors gaiatos, els que duraven més; no dóna, no esclafix, no es trenca.

Més informació al web de l’Ajuntament de Benidoleig.