Benimeli, als peus de la Serra de Segària

Un oppidum ibèric amb un tram de muralla encara dempeus, ocupat entre els segles V i I abans de Crist, corona la Serra de Segària damunt de Benimeli, un menut poble de carrers blancs i empinats de la Marina Alta.

Què visitar en Benimeli?

Les restes de l’oppidum ibèric de Segària, amb un tram de muralla ben conservat, testimonien una ocupació que es va perllongar entre els segles V i I abans de Crist. Al terme es troben també la Font de Català i la Font de Campillo.

Senderisme a Benimeli

El sender PR-CV 415 i SL-CV 109 «La Segària de Benimeli» puja des del poble fins al mirador de Segària (508 m), amb ric patrimoni ibèric i àrab senyalitzat pel camí, i es reparteix amb Beniarbeig, el Verger, Ondara i Pego.

La palma de Segària i la terra de calcides

Als vessants de Segària, on encara puja el margalló silvestre, els majors de Benimeli recorden l’ofici de collir ullols —els brots tendres de la palmera nana— per a trenar-ne la llata amb què es feien cabassos, senalles i graneres. Joan Pellicer va arreplegar al poble el testimoni d’estos ullols secats a l’ombra i replegats de matí per la serra.

De la mateixa saviesa de la terra ve una dita que Pellicer va documentar a Benimeli, on el cardot espinós no és una mala herba sinó senyal de sòl fèrtil, un patrimoni que es guardava per a les filles:

Terra de calcides, guarda-la per a les filles.

La Rectoria, quatre pobles veïns

Benimeli forma part de l’antiga subcomarca de la Rectoria, junt amb Tormos, Sagra, el Ràfol d’Almúnia i Sanet i els Negrals, agrupats a l’entorn del curs mitjà del riu Girona.

Festes a Benimeli

Les festes majors, en honor a l’Ecce-Homo i la Puríssima, se celebren la tercera setmana d’agost.

Més informació, a la web de la MACMA.