Benimeli, als peus de la Serra de Segària

Un oppidum ibèric amb un tram de muralla encara dempeus, ocupat entre els segles V i I abans de Crist, corona la Serra de Segària damunt de Benimeli, un menut poble de carrers blancs i empinats de la Marina.

Són 3,5 km² de terme i poc més de 400 veïns, a 92 metres d’altura, però el cim de Segària —508 metres— també és seu. Poques vegades un poble tan menut mira des de tan alt.

Què visitar en Benimeli?

Les restes de l’oppidum ibèric de Segària, amb un tram de muralla ben conservat, testimonien una ocupació que es va perllongar entre els segles V i I abans de Crist. Al nucli, l’església de Sant Andreu Apòstol i la Font de Sant Andreu; a la Placeta Gil es conserva una vella premsa d’oli, i dalt de la serra es pot buscar la Cadireta del Rei Moro. Al terme es troben també la Font de Català i la Font de Campillo.

De Bani Malik als cognoms mallorquins

El poble actual naix en època andalusina, probablement com una alqueria de principi del segle XI que pertanyia a alguna família benestant de ciutat. El nom ve de la forma antiga Bani Malik, i la documentació el va escrivint de mil maneres: Benimelich, Benimelig, Benimelique, Abenameli, fins i tot Venimelin. ‘Fills de Màlik’, ‘fill de rei’ o ‘caseriu dels fills de Màlik’: totes les hipòtesis coincidixen en l’arrel àrab.

Expulsades les famílies morisques, la repoblació va arribar amb una carta pobla concedida el 19 de febrer de 1612, amb gent vinguda sobretot de les Illes. D’allò encara en queda el rastre més tossut de tots, els cognoms: Llull i Ginestar encara es diuen al poble. Passa el mateix a Tàrbena o a Beniardà, on la petja mallorquina és igual de reconeixible.

La Rectoria va ser també terra d’agermanats: en la Segona Germania de 1693, els llauradors de Benimeli, Sagra, Sanet i els Negrals i el Ràfol es van revoltar contra els abusos senyorials i van arribar a organitzar tropa pròpia. (Font: MACMA.)

Els 55.000 reals amagats a Benimeli

El febrer de 1874, la colla dels Segrestadors de la Marina va assaltar l’església de Benimassot en plena missa major i se’n va endur un botí de 55.000 reals. El que no sap tanta gent és on va anar a parar el diners: segons la MACMA, es van amagar a casa la tia Xima, ací a Benimeli —sogra de Joan Francés, alcalde del poble i cosí del cap de la banda. La casa encara es coneix pel seu nom i està catalogada com a patrimoni local. Un poble de 400 habitants amb un amagatall de llegenda.

Senderisme a Benimeli

El sender PR-CV 415 i SL-CV 109 «La Segària de Benimeli» puja des del poble fins al mirador de Segària (508 m), amb ric patrimoni ibèric i àrab senyalitzat pel camí, i es reparteix amb Beniarbeig, el Verger, Ondara i Pego. La Ruta de la Bolata, més planera, recorre els cinc pobles de la Rectoria vora el riu Girona.

La palma de Segària i la terra de calcides

Als vessants de Segària, on encara puja el margalló silvestre, els majors de Benimeli recorden l’ofici de collir ullols —els brots tendres de la palmera nana— per a trenar-ne la llata amb què es feien cabassos, senalles i graneres. Joan Pellicer va arreplegar al poble el testimoni d’estos ullols, que es fan al juliol, es secaven a l’ombra i es replegaven de matí per la serra.

De la mateixa saviesa de la terra ve una dita que Pellicer va documentar a Benimeli, on el cardot espinós no és una mala herba sinó senyal de sòl fèrtil, un patrimoni que es guardava per a les filles:

Terra de calcides, guarda-la per a les filles.

L’enramà de Corpus

Pellicer va deixar constància d’una altra cosa que es feia a Benimeli i que val la pena no perdre: l’enramà de Corpus es guarnia ací amb santjoanets i canya jove. Cada poble tenia la seua fórmula —a Fleix era heura i camamil·la; a el Castell de Guadalest, falaguera i arcs de murtonera—, i el carrer canviava d’olor per un dia.

La Rectoria, cinc pobles veïns

Benimeli forma part de l’antiga subcomarca de la Rectoria, junt amb Tormos, Sagra, el Ràfol d’Almúnia i Sanet i els Negrals, agrupats a l’entorn del curs mitjà del riu Girona.

Festes a Benimeli

• Festes patronals de l’Ecce Homo i la Puríssima: la tercera setmana completa d’agost.
• Festes del Cor de Jesús: un cap de setmana a mitjan juny.
• Sant Andreu Apòstol: l’últim diumenge de novembre.
• Rosari de l’Aurora: el primer diumenge d’octubre.

(Font: MACMA.)

Menjar a Benimeli

Les coques al forn de pimentó i tomaca són les més apreciades pel veïnat; l’espencat, el clàssic de la picadeta d’estiu; i els arrossos, el fons de rebost: l’arròs caldós amb fesols, penques i naps, i l’arròs al forn amb costelleta, botifarra, cigrons, tomaca i creïlla. Pellicer hi va documentar també el bollet de pasta escaldada, redó com les coquetes de verdura, d’anxoves o de salaüra.

Curiositats de Benimeli

• Un Ginestar que feia versos. Entre els informants de Benimeli que va entrevistar Joan Pellicer hi ha Andrés Ginestar Ribes, nascut al poble el 27 de desembre de 1917, casat el 1951, de qui el metge va anotar tres paraules: «fa versos». El cognom, precisament, és un dels d’origen balear que la repoblació va deixar al poble.
• Figueres amb nom. Al poble es distingien la blanqueta, «la més primerenca»; la bacorera, que fa dos collites; la poletana, que en fa poques però molt bones; la ratllaeta, la vernesca i la de la gota de mel.
• Contra les puces del corral es tirava la joca-sapos, que fa una olor forta; i la ceba porrera es penjava allà on hi havia animals.

Més informació, a la web de la MACMA.