Tormos, el més menut de la Rectoria

Tormos és el més menut dels cinc pobles que formen l’antiga comarca històrica de la Rectoria, a la Marina, junt amb Sanet i els Negrals, Benimeli, el Ràfol d’Almúnia i Sagra.

D’alqueria musulmana a poble buidat per l’expulsió

La fundació de Tormos s’atribueix als musulmans, encara que en el seu terme s’han trobat restes de pintures neolítiques, assentaments de l’edat del coure i alguns jaciments romans. El poble apareix documentat en 1276 i, en 1290, ja com a alqueria, Jaume I la va lliurar de per vida a Jaume de Linares; en 1303 es va vendre a l’erari reial. Com tants altres pobles de la Rectoria, va ser un assentament morisc que va quedar completament despoblat amb l’expulsió de 1609.

Joaquín Ballester Lloret, el fill de Tormos que va fundar Fontilles

Tormos va vore nàixer, el 14 de desembre de 1865, un dels benefactors més notables de tota la Marina: Joaquín Ballester Lloret, advocat i agricultor que, junt amb el pare Carlos Ferris, va ser el gran impulsor i patró fundador del Sanatori de Fontilles, la colònia-hospital per a malalts de lepra oberta en 1909 a l’entrada de la Vall de Laguar. Ballester, que va arribar a ser alcalde de Gandia, va presidir la Junta de Govern del Patronat durant dècades i, en morir el 1951 pobre «de solemnitat» després d’haver-hi llegat tots els seus béns, els seus restes van ser traslladats a Fontilles per a descansar junt als del pare Ferris, als peus del presbiteri de l’església del santuari. Font: La Marina Plaza, sèrie «Personajes de la Rectoría», de Carlos Cardona Doménech.

Les festes: abril i final d’agost

El calendari oficial de festius locals situa les festes de Tormos en dos moments de l’any: el 13 d’abril, la data de Sant Vicent Ferrer que comparteixen tants pobles menuts de la muntanya i de la Rectoria, i el 28 d’agost, ja al final de l’estiu, quan tornen els que se n’han anat a treballar fora. En un poble d’esta grandària, les dos dates funcionen com les dos frontisses de l’any.

Senderisme: la font del Regall i el pantà d’Isbert

Tormos s’alça al peu del Recingles, a un tir de pedra de la font del Regall. Cap a l’oest, un itinerari clàssic de la Marina ressegueix el barranc de les Hortes i la font del Molí fins a arribar al pantà d’Isbert, una presa de principi del segle XX considerada un fracàs enginyeril però hui un racó natural molt visitat, amb el Toll Blau -una bassa d’aigua permanent- com a colofó del recorregut. Riu avall, el riu Alcalà pren el nom de riu Girona en travessar l’ampla vall de la Rectoria, i l’etnobotànic Joan Pellicer situa a Tormos mateix la «recollida font Centella» i la font de Bolata, dos de les fonts que encara amaneixen el terme.

Un antic molí convertit en museu

Del patrimoni de Tormos destaquen les restes d’un xicotet castell integrades en cases actuals, l’església neoclàssica de Sant Lluís Beltran (segle XVIII) -on justament va ser batejat Joaquín Ballester el 1865-, l’antic molí d’oli -hui reconvertit en centre cultural i museu etnològic- i el calvari del poble.

Curiositats de Tormos

• «I no cal pastilles.» La bracera bullida i presa en dejú era el remei per al sucre a mitja Diània, però la fórmula més contundent la va donar un veí de Tormos: un gotet de vi –«un gotet menut»– i, deia, «no cal pastilles». A Sagra, de la mateixa planta, en fan la mesura de l’amargor.
• Mosques penjades del fil de la llum. Mentre a Tàrbena i Balones posaven un collar de vidriella al matxo per a espantar les mosques, a Tormos la penjaven directament «del fil de la llum». El mateix remei, adaptat a la casa en compte del bancal.
• El café del caçador. Després d’una nit llarga, els caçadors de Tormos bullien fríules per a prendre en dejú, a tall de café purificant -a Castells ho feien amb timó, i a Vilallonga deien que la frígola amb unes gotetes de cassalla és el café del caçador.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Tormos.