Confrides, l’antiga alqueria de l’Aljofra a la falda d’Aitana

Confrides és un poble menut de la Marina que va nàixer com l’alqueria musulmana de l’Aljofra, encaixat entre les serres d’Aitana i la Serrella, en un dels racons de muntanya més tranquils de tota la comarca.

Què visitar

Al centre del poble, un noguer enorme fa costat a l’església parroquial de Sant Josep, en una plaça que resumix bé l’ambient reposat de Confrides. A pocs minuts, el nucli de l’Abdet —pedania del mateix municipi, accessible a peu o en cotxe— guarda l’església parroquial de Sant Vicent Ferrer i el Trinquet de l’Abdet, un dels trinquets de pilota valenciana més antics de tot el País Valencià, encara actiu.

El Castell de l’Aljofra, la fortalesa d’Aitana

Enfilat sobre la Penya del Castell, a un parell de quilòmetres del poble i a uns 1.100 metres d’altitud —cosa que el situa entre els castells més alts del País Valencià—, el Castell de l’Aljofra vigilava des del segle XII les alqueries de la vall. La fortalesa va formar part dels dominis del cabdill Al-Azraq, l’últim gran defensor musulmà d’estes muntanyes, fins que Jaume I la va conquistar cap a 1264 i la va donar a Vidal de Sarrià. De la seua situació estratègica en queden panys de muralla i restes de torres que premien qui puja fins dalt amb una de les millors panoràmiques d’Aitana.

La penya foradada d’Aitana, una de les Meravelles de Diània

El sostre del massís, la Serra d’Aitana (1.558 m, el cim més alt de tota Diània), guarda la penya foradada d’Aitana —el Forat de la Penya Forata—, un gran arc natural obert a la roca que Joan Pellicer va incloure entre les Meravelles de Diània, el seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes. S’hi puja des de Confrides o des de la Font de Partegat, ja en terme de Benifato, combinant el forat amb el mític Passet de la Rabosa.

Senderisme entre Aitana i la Serrella

Confrides és punt de partida per a rutes cap a la Serra d’Aitana i cap a la Serra de la Serrella, que s’estén també pels termes de Benasau, Quatretondeta, Famorca i Castell de Castells. Cap al sud, els itineraris baixen a la vall de Guadalest i enllacen amb Benifato, Benimantell i Guadalest. Són rutes de muntanya mediterrània amb panoràmiques que arriben fins a la mar en els dies clars, i que enllacen també amb el Barranc de l’Arc de Sella, a l’altra vessant del massís.

Les herbes de la muntanya

Els cingles ombrívols d’Aitana amaguen algunes de les herbes més preades del territori diànic. Una és el timó real —també dit alfàbega de pastor—, d’olor forta i cada volta més rara, que Joan Pellicer va documentar a l’Abdet a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic amb el testimoni d’un veí:

Ací se’n cria, però està molt escàs, molt, molt.

A Confrides, a més, a esta mateixa herba li diuen timó de Sant Joan, un nom que no es diu enlloc més del territori: a Beneixama en diuen timó real i a Bolulla, monreal. Tres pobles, tres noms per a la mateixa mata.

L’herberet de l’Abdet, quinze herbes d’Aitana

Amb eixes herbes, a l’Abdet es fa un dels herberets més complets de la Marina. Eduard Serralta Buades li’n va donar la fórmula a Pellicer: timó reial, timó, arraïl i tros d’espanical, fenoll, rabet de gat, sàlvia, poliol d’Aitana, Maria-Lluïsa, til·les, ruda, rompepiedras, santònica, camamirla, un poc de romer i, a voltes, cantueso. I un detall que la lliga amb el Comtat: es posava tot amb aiguardent de Benilloba. La teniu sencera, junt amb la resta de receptes del territori, a «La recepta d’herberet», capítol final de la sèrie Herbero Diànic de Diània Televisió.

Festes i pilota valenciana

La vida festiva de Confrides es reparteix entre els dos nuclis, i cada un té les seues. A l’Abdet, del 14 al 18 d’agost, se celebren les festes de la Mare de Déu dels Dolors. Al nucli de Confrides, les festes patronals arriben del 21 al 25 d’agost, amb el dia 24 dedicat a Sant Josep: passacarrer, missa solemne, menjars populars i desfilada de disfresses. Per Pasqua, el jovent celebra les seues en honor de Sant Vicent Ferrer. (Font: Ajuntament de Confrides.)

La resta de l’any, el Trinquet de l’Abdet manté viva una tradició pilotística que en molts pobles ja s’ha perdut: partides de raspall i llargues que encara apleguen jugadors i afeccionats de tota la comarca. A l’Abdet, com a Guadalest i Benimantell, els xiquets feien també les xameles d’espígol la nit de Nadal.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Confrides.