Moraira, el nucli marítim de Teulada que es va blindar contra els pirates

Moraira és el nucli costaner del municipi de Teulada-Moraira, a la Marina, amb un castell del segle XVIII que encara vigila la badia i huit quilòmetres de costa amb bandera blava. Un poble marítim nascut, com tants d’esta costa, de la necessitat de defensar-se dels atacs berberiscos.

El castell que mirava a la mar

El castell de Moraira es va construir al segle XVIII per defensar la costa dels constants atacs de pirates i corsaris barbarescos. De planta de ferradura, amb la façana semicircular orientada al sud i una única porta al costat nord coronada per l’escut borbònic, és hui un dels emblemes del nucli marítim i acull un centre d’interpretació dedicat, precisament, a les torres de guaita del litoral valencià. No és l’única defensa que queda dels segles de perill piratesc: la propera torre de guaita del Cap d’Or, bastida al segle XVI, dominava el litoral des dels 165 metres d’altura del penya-segat de la Punta de Moraira i es comunicava visualment amb les torres veïnes del Penyal d’Ifac -a Calp– i de la Granadella, formant una cadena d’alarma que avisava tota la costa en cas d’atac. El sender local SL-CV 51, que descriu amb detall la guia de Teulada, hi puja a peu en poc més de 2 km des de la platja del Portet.

Passeig pel Moraira que era un port de pescadors

Moraira va nàixer com el port natural de Teulada, i el poble de dalt encara es nota en cada carrer del poble de baix. Una volta curta i planera -la ruta urbana Moraira mar i pesca de la Mancomunitat de la Marina en fa menys d’un quilòmetre- ho conta tot:

• Al carrer Mar es conserva la taula de l’antiga llotja, alçada el 1943 per a la venda de les captures. La Confraria de Pescadors de Moraira s’havia fundat catorze anys abans, el 1929.
• Al capdavall d’eixe mateix carrer hi havia una platgeta en forma de badia, hui desapareguda, que els pescadors gastaven d’embarcador; quan venia temporal, pujaven les barques pel carrer Mar i pel carrer Porxes. El Margenot, el dic de contenció que els protegia dels colps de mar, és del 1935.
• El carrer Magatzems du el nom del que hi havia al segle XIX: els magatzems on la pansa de moscatell s’envasava per a embarcar-la i exportar-la a Europa i a mig món. La mateixa vinya que hui es beu, abans s’assecava al sol i se n’anava per mar.

La parròquia, dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, es va erigir cap al 1875, i el Club Nàutic, del 1979, té més de sis-cents amarraments. En poc més d’un segle, el mateix front de mar ha passat de les barques varades al carrer a les vetes de vaixells d’esbarjo.

Huit quilòmetres de cales de bandera blava

La costa de Moraira acumula huit quilòmetres de litoral amb distinció de bandera blava, amb cales com la del Portixolet, Cap Blanc, l’Andragó o Llebeig, algunes amb antics abrics de pescadors encara visibles. És, junt amb el nucli de Teulada, la cara més turística d’un municipi que combina el poble mariner amb l’interior agrícola de vinyes i secans.

L’àloe de la Torre i el marjal del Senillar

L’etnobotànic Joan Pellicer va documentar al voltant de la Torre de Moraira «una gran escampadissa» d’àloe (acéver), la planta suculenta que la gent d’esta costa feia servir tradicionalment, pel seu suc amargant, per a llevar el costum de mamar als xiquets que ja calia deslletar. Cap a l’interior del terme, el marjal i l’ullal del Senillar -una albufera en miniatura, declarada Reserva de Fauna Silvestre per la Generalitat el 2004, just darrere de la platja de l’Ampolla- conserva encara canyissars de senill, i el barranc del Palmeral pren el nom de les rares mates de margalló -l’única palmera autòctona d’Europa- que s’hi arrapen a les solanes properes a la mar.

Curiositats: la pebrella, la xalefa i el nom discutit

Al matollar sec que baixa fins a la vora de la mar, entre juny i novembre, floreix la pebrella de penya-segat, la mateixa que fa olor a tota la costa de Xàbia, el Poble Nou de Benitatxell, Teulada, Benissa i Calp. Serveix per a adobar les olives i per als guisats de carn, i encara hi ha qui va expressament a buscar-la: «La pebrella per a les olives. Vaig a la Granadella i allí l’arranque», li contaven a Pellicer a Gata de Gorgos.

Una altra paraula d’ací és xalefa. En origen és la figa oberta i posada a secar al sol -a Calp en feien una de dues, obertes pel mig i ajuntades una volta seques, «i això era boníssim»-, però a Moraira, com a Dénia, Xàbia i el Poble Nou, ha acabat significant també una persona simple o encantada: «eixe és un xalefa». Al terme queda encara la partida de la Cama-roja, a la ratlla entre Teulada i Moraira, batejada per la xicòria silvestre de flor blava que ix a les vores dels camins.

I una discussió oberta sobre el nom mateix. Pellicer, al seu catàleg, inclou el poble de Moraira dins de la llista de topònims que atribuïx a la morera, l’arbre de la seda -és la seua lectura, no una certesa, però resulta suggeridora en un poble que va viure de secar raïm i de vendre’l a l’altra banda de la mar-. L’historiador Abel Soler, en canvi, en desvia l’origen cap a la mar: Moraira hauria sigut el nom del port i fondejador andalusí de la badia, però la paraula vindria de més arrere, d’un nom llatí de la sèrie d’animals amb què els romans distingien, vistos des de l’aigua, els caps i accidents de la costa. Dues lectures -la de la vinya i la de la mar- per a un poble que sempre ha viscut de totes dues.

Festes: els Moros i Cristians de juny, amb ambaixades a la platja

La festa gran del nucli marítim són els Moros i Cristians de Moraira, que se celebren al juny i s’allarguen deu dies -en 2026, del 5 al 14-. Comencen amb el pregó a l’auditori de l’Espai la Senieta i despleguen alardo d’arcabusseria, ofrena floral, entrades i desfilades de les dues bandes, amb filaes com la Marsa Mudhayra pel bàndol moro o les Hosts del Cid pel cristià. El millor, però, és on es fan les ambaixades: a la platja de l’Ampolla, la mora de nit i la cristiana l’endemà a boqueta de nit, amb la mar just darrere dels ambaixadors. Tot es tanca el diumenge amb la desfilada de gala pels carrers del nucli.

Moraira i «Diània, paisatges costaners»

Als peus del castell de Moraira es va presentar, el maig de 2021, el foto-llibre Diània, paisatges costaners de Just Sellés, amb la participació del cantautor Andreu Valor i el rapsode Joan Femenia, que hi recitaren versos de Maria Ibars, Vicent Andrés Estellés i Isabel García i Canet dedicats a la Mediterrània.

Més informació, a la web de Turisme Teulada-Moraira.