Tollos, un dels municipis més menuts de Diània

Tollos, amb només 32 habitants, és un dels municipis més menuts de tota Diània: un poblet de cases de pedra i carrers estrets, encaixat a 780 metres d’altitud a la Vall de Seta, envoltat de muntanyes i paisatges abruptes de gran valor ambiental.

Un antic mas islàmic entre pobles de la Vall de Seta

El territori de Tollos guarda les restes d’un antic assentament i mas d’origen islàmic, on vivien tretze famílies en 1602. El poble va ser annexat en 1535 a Alcalà de la Jovada i la seua parròquia va dependre de la de Benimassot.

Un castell fet església i una font que encara dona aigua

Els dos elements que millor expliquen Tollos són ben literals: el castell convertit en església -el poble va reaprofitar l’estructura defensiva com a temple, una solució ben pràctica de la qual no queden tants exemples- i la font vella, que continua abastint el veïnat. En un poble de trenta veïns, això no és patrimoni de fullet turístic: és la infraestructura que hi ha.

A taula, Tollos té dos plats propis que val la pena buscar: l’olleta de blat picat i els minxos, la coca de pasta prima farcida que es fa a tota la muntanya. I les festes són a l’abril, per Sant Vicent Ferrer.

El margalló que només creix a Tollos

Entre els pobles de la Vall de Seta hi ha una particularitat botànica ben coneguda: el margalló -el palmito, l’única palmera silvestre d’Europa- creix a Tollos, però no als pobles veïns. Ho recull literalment l’etnobotànic Joan Pellicer, arreplegant la veu d’un informant de Benimassot:

Ací no n’hi han margallons. A Tollos, sí.

El mateix catàleg situa a tocar del terme un altre topònim viu, els masos de Capa i Mona de Tollos, vora el Carrascalet d’Alcalà de la Jovada -un raconet de muntanya que la tradició oral de la Vall de Seta encara recorda amb les seues pròpies llegendes.

I hi ha una altra frase que dibuixa la frontera vegetal del poble amb la mateixa economia de paraules: «el cepell no arriba a Tollos». A 780 metres, hi ha plantes que ja no pugen.

Pastors i llauradors: els informants del catàleg de Pellicer

La tesi etnobotànica de Joan Pellicer arreplega els noms de cinc informants de Tollos que li van transmetre els noms i usos tradicionals de les plantes del poble: José Seguí Nadal (pastor, llaurador, margenador, caçador i perdigotero), Paco Frau Lillo, Francesc Nadal Seguí, Vicent Nadal Seguí -que es definia com «llaurador, pastor, he fet de tot»- i Joaquim Seguí Nadal, tots ells llauradors nascuts a Tollos entre 1926 i 1936. D’ells són també els remeis i les feines que el catàleg conserva: les boletes d’espinal bullides per a rebaixar el colesterol i el sucre, o la vara de fleix per a arrear al ganado i al matxo.

El PR-168, cinc pobles en una sola ruta

Tollos és parada obligada del PR-CV 168, una ruta de senderisme de 34 quilòmetres que enllaça cinc pobles de la Vall de Seta i el seu entorn: Benimassot, Tollos, Castell de Castells, Famorca i Fageca: cinc pobles menuts, units per un mateix paisatge de muntanya i desconnexió total. Tota la serra de la Serrella, que separa la Vall de Seta de la Marina, és un dels millors territoris de senderisme de tot l’interior de Diània.

Més informació, a la web de la Mancomunitat d’El Comtat.