Bèlgida, la Vall d’Albaida als peus del Benicadell

Poques localitats de la Vall d’Albaida viuen el Carnestoltes amb la intensitat de Bèlgida, un dels més genuïns i ancestrals de tota la comarca. Este xicotet poble s’estén als peus de la serra del Benicadell, entre camins que porten cap a fonts i miradors carregats d’història.

Què visitar en Bèlgida?

L’església parroquial de Sant Llorenç Màrtir, del segle XVII, s’alça sobre un emplaçament religiós molt anterior; darrere de l’altar hi ha una capella de decoració barroca amb rajoles valencianes del XVIII i una mena de museu amb peces d’orfebreria i ornaments religiosos. La joia del nucli urbà és la torre de l’antic Palau de Bellvís, únic vestigi conservat d’esta construcció de finals del XIV —el mateix llinatge senyorial que va donar nom al Palau de Bellvís de Benisuera, al poble veí, i que a Bellús va impulsar, des de 1801, el primer balneari de les comarques centrals aprofitant les aigüesi termals de la font d’Alfama. Als voltants es troben l’ermita de Sant Antoni Abat i l’ermita-calvari, del segle XVIII, inaugurada el 16 de setembre de 1724, a la qual s’arriba caminant per un Via Crucis vora el cementeri.

Senderisme a Bèlgida

Bèlgida és bon punt de partida per a caminar per l’Ombria del Benicadell. Un itinerari travessa antics camins de ferradura i barrancs plens d’història, vora antics assentaments musulmans com el de Muntis, fins arribar a la font Freda, dins del Paratge Natural Protegit de l’Ombria de Benicadell, amb un mirador d’extraordinàries panoràmiques sobre tota la Vall d’Albaida.

Festes a Bèlgida

El Carnestoltes és la festa més tradicional del poble, centrada antigament en les conegudes mascarades de l'»enfarinat» i l'»eixabegó». Diània el considera, junt amb Pego, Muro i Alcoi, una de les «capitals» d’esta festivitat al territori. L’origen de la tradició es remunta a principis del segle XIX: una epidèmia de còlera va devastar el poble, i quan la pesta va acabar els veïns van fer la promesa de celebrar cada any una festa en honor a Sant Ramon Nonat el diumenge anterior a la Quaresma, seguida de set dies de ball i dansa. Un compromís que Bèlgida ha mantingut fins avui com el cor viu de la seua celebració.

Bèlgida, terra de rondalles

Bèlgida ocupa un lloc d’honor en la literatura popular valenciana: l’escriptor Enric Valor, nascut a Castalla, hi va arreplegar dues de les seues cèlebres Rondalles valencianes, «El rei Astoret» i «El darrer consell», segons documenta l’etnobotànic Joan Pellicer. En «El darrer consell», un pastor que ha passat anys captiu recupera la llibertat a canvi d’escoltar tres savis consells i se’n torna a casa amb un pa rodó que amaga una sorpresa:

…un pa rodó, com un garbell, que pesava molt, i que dins la crosta, amb gran sorpresa, el trobaren ple de monedes d’or com a sols.

En «El rei Astoret», que Pellicer relaciona amb les herbes del Benicadell, el vell astròleg Jeremies encén una foguera de timó reial a la porta mateixa de la cova de la fada Salina per a invocar-ne l’ajuda.

Cultura a Bèlgida

Del poble és Colomet, una de les veus que està sacsejant el panorama musical valencià dels últims anys.

Més informació al web de l’Ajuntament de Bèlgida.