Salta al contingut
18,6 °C Gandia, Cel ras15,5 °C Benidorm, Cel ras14,7 °C Alcoi, Núvols i clarianes16,9 °C Dénia, Núvols i clarianes18,4 °C la Vila Joiosa, Núvols i clarianes15,2 °C Ontinyent, Cel ras16,2 °C Xàtiva, Cel ras16,8 °C Xàbia, Núvols i clarianes16,8 °C Calp, Cel ras18,8 °C Oliva, Cel ras18,0 °C Altea, Cel ras12,5 °C Ibi, Núvols i clarianes15,1 °C l'Alfàs del Pi, Cel ras15,9 °C la Nucia, Núvols i clarianes18,9 °C Tavernes, Cel ras15,3 °C Canals, Cel ras15,5 °C Teulada, Cel ras16,2 °C Benissa, Cel ras13,0 °C Castalla, Núvols i clarianes15,4 °C Cocentaina, Núvols i clarianes18,4 °C Pego, Cel ras
Diània Televisió

El diccionari viu dels pobles de Diània

Així ho diem

Com es diu a cada poble: les paraules que Joan Pellicer va arreplegar de boca de llauradors, pastors i iaies, i que les nostres guies dels pobles han anat recollint.

352 paraules de 152 pobles

Una cosa, molts noms

Totes les paraules

  • abatoll Molt, una gran quantitat de trànsit, de soroll o de faena. Bellreguard
  • acaba-cases La centaura (Centaurium quadrifolium), per la gana tan gran que dona: t’acaba la casa. el Ràfol d'Almúnia
  • afitó Un afegit. Tàrbena
  • afollar-se Avortar, parir abans d’hora l’ovella. Quatretondeta
  • agre Lloc on es cria molt una planta, sobretot els bolets. Castell de Castells
  • agretes L’agret (Oxalis pes-caprae), de tija àcida que xuplaven els xiquets. el Verger · Tavernes de la Valldigna
  • aguller L'arç blanc. Planes
  • agulletes L'Erodium cicutarium, a Alcalà de la Jovada. La Vall d'Alcalà
  • aidar Ajudar. Bellreguard
  • aixama La torxa d'espart que es fa rodar la nit de Nadal. Xixona · Tibi · Relleu
  • aixemorar Perdre la saba sense acabar de secar-se, quedar a mig secar. Castell de Castells · Carrícola · Oliva
  • aixorca Un bancal estret. Callosa d'en Sarrià
  • ajoca-perdius El card sant. Otos
  • albocer L’arboç (Arbutus unedo). La Vall de Gallinera · Alcoleja
  • alborcer L’arboç (Arbutus unedo). Callosa d'en Sarrià · Alcoleja · Xeresa · Jesús Pobre · Quatretonda · Ràfol de Salem · Beniatjar · Beniarrés · Benillup · Gorga
  • alfargassat Que va carregat de coses en desordre, o mal vestit. Bellreguard
  • allidoner El lledoner (Celtis australis). Agres · Alfafara
  • almelder L’ametler (Prunus dulcis). Beneixama · Benifallim
  • almeler L’ametler (Prunus dulcis). Bocairent
  • amborcer L’arboç (Arbutus unedo). Potries · Ador · Castellonet de la Conquesta · Almiserà
  • ambotinar Incitar, enredar algú. Bellreguard
  • ambresquilla La bresquilla, el préssec (Prunus persica). Agres · Bocairent · Muro
  • ambrocier L’arboç (Arbutus unedo). Salem · Aielo de Malferit
  • ambrosquilar-se Enfadar-se, desenquietar-se. Bellreguard
  • amfàbiga de pastor El timó reial (Dictamnus hispanicus). Castell de Castells · La Vall d'Alcalà · La Vall de Gallinera · Quatretonda · l'Atzúbia · La Vall de Laguar · Benissa · Gandia · Vilallonga · L'Orxa · Pedreguer
  • anar de borina Anar de comboi, de sopar i de festa. Pinet
  • angigala L'argelaga, la mata espinosa que repobla els vessants cremats. Benimantell
  • apegalosa La morella roquera (Parietaria judaica), que s’apega a la roba. Simat de la Valldigna · Benifato
  • aranyó L’aranyoner, l’arç negre (Prunus spinosa), i la seua baia. Agres · Cocentaina · Tollos
  • arenaria La trencapedres, remeiera estimada per als mals de pedra. Gaianes
  • asgardaet L'espencat d'Aielo de Malferit. Aielo de Malferit · Ontinyent
  • assutzena de mar El lliri de mar (Pancratium maritimum), la flor blanca de les dunes. Bellreguard · Miramar · Guardamar de la Safor
  • atans Penya inclinada que fa un buit arrecerat, com a l’Arc dels Atansos. Castell de Castells
  • auborcer L’arboç (Arbutus unedo). Barx
  • aufàbega L'alfàbega. Simat de la Valldigna
  • autocarrera L’autobús, el cotxe de línia. Agres
  • badoc La flor del magraner que cau sense fer fruit. Almoines · Beniarbeig · Benigànim
  • baladrera El baladre (Nerium oleander). Castell de Castells · Almiserà
  • bancalat Es diu del pi que té més saba. l'Atzúbia
  • batidor La pinta de pentinar els cabells. Castalla
  • besneula D'algú distret o abstret es diu que està besneula, com l'herbeta de flor blava de vora camí. el Ràfol d'Almúnia · Beniarbeig
  • besnuga La cua de cavall (Equisetum ramosissimum). Oliva
  • bladet de perdiu L’ordi bord (Hordeum murinum). Tollos · Fageca
  • blanquina A Castell de Castells, la rosada blanca; a Benifallim, el nuvolam blanc que solta regalls de pluja. Castell de Castells · Benifallim
  • bocer L’arboç (Arbutus unedo). La Vall de Gallinera · Benissa
  • boira pixona La pluja que a penes mulla. La Llosa de Ranes
  • bol Rodal, grup. Castell de Castells
  • boles de ciprer Les pinyes del xiprer (Cupressus sempervirens). Quatretondeta
  • bolo L’albellatge (Hyparrhenia sinaica). Tavernes de la Valldigna
  • bolquerets Les boletes de l’arç blanc (Crataegus monogyna). Bellreguard · Oliva · Quatretonda · Almiserà · Salem · Pedreguer · Miramar · Barx · Rafelcofer · Palma de Gandia · Llocnou de Sant Jeroni · Aielo de Rugat · Benidoleig · Benimarfull · Gata de Gorgos · La Font d'en Carròs · Beniarjó · Alfauir
  • bombes Les rosetes de dacsa. Xeresa · Xàbia
  • bonegar Renyar. Castalla
  • boqueta de llop La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri). Barx
  • boqueta de pardalet La calèndula borda (Calendula arvensis). La Font de la Figuera
  • borcer L’arboç (Arbutus unedo). La Vall de Gallinera · L'Orxa · Pedreguer
  • bordissai Xiquet roín, entremaliat. Atzeneta d'Albaida
  • borratxa L’Urospermum picroides, verdura de bancal per a l’olla. Ràfol de Salem · Salem · Albaida
  • borrer El garrofer mascle, amb dita i tot, que és quasi un embarbussament. Benidoleig · Murla
  • borumbot La libèl·lula, el parot. Pego
  • botja manfanella blanca La sempreviva (Helichrysum serotinum). Benifato
  • botja pansera L'herba que donava color a la pansa dins la caldera. Gata de Gorgos
  • brossa de canutet La cua de cavall (Equisetum ramosissimum). Simat de la Valldigna
  • brossa segadissa El fenàs (Brachypodium phoenicoides), herba de marge que es segava per al bestiar. Aielo de Rugat
  • brotònica El brotònic o herba de la febre (Teucrium chamaedrys). Muro · Cocentaina
  • bufes i uelos Les rosetes de dacsa: les bufes són les que esclaten i els uelos les que no. Tavernes de la Valldigna
  • burumbota Fantasma per a espantar els xiquets. Pego
  • cabell de la Mare de Déu La cuscuta (Cuscuta epithymum), els filets que s’enreden per damunt de les mates. Alcoleja
  • cagarneres Els veïns de Terrateig, per la cadernera, l'ocellet que encapçala la cançoneta del Benicadell. Terrateig
  • calabuix Quan tot just comença a caure aigua-neu. La Llosa de Ranes
  • cama-rojot La cama-roja (Crepis vesicaria), verdura de bancal. Albaida · Castelló de Rugat
  • camamirla La camamilla de muntanya (Tanacetum corymbosum). Muro · Cocentaina · Alcoi
  • canudet La cua de cavall (Equisetum ramosissimum). Bellreguard · Miramar · Daimús
  • canut La cua de cavall (Equisetum ramosissimum), per les tiges buides com un canó. Bellreguard · Aielo de Rugat
  • canyeta d’or L’Asperula aristata. Quatretondeta · Cocentaina
  • carcall Badall natural de penya. Castell de Castells · Biar
  • cardinxa La cardassa o cardó de bataner (Dipsacus fullonum). Cocentaina · Albaida
  • carnes de rata La cervina (Plantago coronopus). L'Orxa
  • cascú Cadascú. Pego
  • centaula La centaura (Centaurium quadrifolium). Benissa · Gandia · Benigànim · Palma de Gandia · Murla
  • centaura La centaura menor (Centaurium quadrifolium), herba amarga per a obrir la gana. Xixona · Beneixama · Cocentaina · Fageca · Benasau
  • cirerer de pastor L’arç blanc (Crataegus monogyna), per les boletes roges que menjaven els pastors. Bellreguard · Cocentaina · Miramar · Sagra · Tormos · Benàmer · Parcent
  • cireret L’arç blanc (Crataegus monogyna). Muro
  • cireretes de Laguar Els fruits de l’arç blanc (Crataegus monogyna). Pego · La Vall d'Ebo
  • civadeta de capellà L’ordi bord (Hordeum murinum). Sella
  • clarura Clariana, lloc sense arbres enmig del bosc. Agres
  • clotxes Les rosetes de dacsa. Benissa · Benifato · la Nucia · Altea · La Vila Joiosa · Polop · Beniardà · Confrides
  • coculo Els brots tendres de l'all espigat, que es fregien amb ous. La Canyada
  • colivencs La gent d'Onil: no són onilers, sinó colivencs. Onil
  • colmello La molla, la carn o la substància d’una cosa, sobretot de les verdures i les pebreres. Bellreguard · Miramar
  • còp El cimal d’un arbre. Muro
  • coralet El bitxo, el pebre que pica. Alfauir · Ròtova
  • corbéllot El falciot. Senija
  • corniola El lledoner. Altea
  • cornitxola El lledoner. Planes
  • coüla La cugula, la civada borda (Avena sterilis). Tibi · Agres
  • cresolera La rapeta (Arisarum vulgare), de flor com un cresol. Bellreguard · Tavernes de la Valldigna · Potries · Salem · Benissa · Miramar · Guardamar de la Safor · Alfauir · Castelló de Rugat · Parcent · El Real de Gandia · Guadalest
  • cúbol Els grills tendres que trau l'all quan s'espiga. La Font de la Figuera
  • cuentets El bitxo, el pebre que pica. Benissa
  • cúgol El brot tendre de l'all. Cocentaina
  • cüol Els espigons tendres de l'all, per a fregir-los i fer truita. Benillup
  • currintxola La corretjola (Convolvulus arvensis). Quatretondeta
  • dàtil de mar El Carpobrotus de les dunes, que a Daimús té tres noms: platanets, plàtano de mar i dàtil de mar. Daimús
  • dentillera La mata de la llentilla (Lens culinaris), i la llentilla és la dentilla. Bellreguard · La Vall d'Alcalà · La Vall de Gallinera · Beneixama · Bocairent · Aielo de Malferit · Gandia · Pedreguer · Almoines · Rafelcofer · La Font d'en Carròs · Murla · Pego · La Canyada · Guadalest · Sanet i els Negrals · Benimeli · Benitaia · Alcosser de Planes
  • desullar Esbrostar, menjar-se els brots. Quatretondeta
  • diablets Els blets (Amaranthus blitum). L'Orxa
  • ditet El pebre menut, llarg i coent. el Ràfol d'Almúnia · Potries · Ador · Salem · Aielo de Malferit · l'Atzúbia · La Vall de Laguar · Benissa · Pedreguer · Ontinyent · Beniarbeig · Fageca · Benidoleig · Gata de Gorgos · La Font d'en Carròs · Beniarjó · Xàbia · Albaida · Murla · Pego · Sagra · Tormos · Parcent · La Vall d'Ebo · Sella · Altea · Senija · Ondara · Dénia · Orba · Benigembla
  • el fanàtic La Salvia microphylla: un nom que no es diu enlloc més del territori. Llocnou de Sant Jeroni
  • emesto L’aladern (Rhamnus alaternus). Banyeres de Mariola
  • enganyaforcats La ravenissa que naixia sense fi davall dels tarongers: una de les paraules més ben trobades de tot el catàleg de Pellicer. Oliva
  • ensalada L’enciam, la planta; i també el plat d’amanida. Benillup · Agres · Beneixama · Bocairent · Muro · Cocentaina · Ontinyent · Alcoi · Onil · Alcosser de Planes · Benilloba
  • entillera La mata de la llentilla (Lens culinaris). Castell de Castells
  • esbelatge L’albellatge (Hyparrhenia sinaica), herba de muntanya per al bestiar. el Verger
  • esclafites i quicos Les rosetes de dacsa i els grans que no s’obrin. Vilallonga
  • escudella Tassa o tassó. Castell de Castells · Benifallim
  • esgarrat Plat d’albergina i pebrera torrades a tires amb oli. Tavernes de la Valldigna · La Font de la Figuera
  • esparaella L’agrella menuda (Rumex acetosella). El Real de Gandia
  • espeat Es diu de l’animal que té la peülla ferida o va sense ferradura; per extensió, rebentat, cansat. Ròtova · Penàguila
  • espellucar Espigolar. Callosa d'en Sarrià
  • espencat Torrat d’albergina i pebrera, esfilat amb oli i sal. Bellreguard · Otos · Agres · Gandia · La Font d'en Carròs · Beniarjó · Piles
  • espigadella L’ordi bord (Hordeum murinum). Alcoleja · Alcoi · Benilloba · Penàguila
  • espinal L’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arbust espinós de flor blanca. Tàrbena · Castell de Castells · La Vall d'Alcalà · La Vall de Gallinera · Alcoleja · Beniarrés · Benillup · Gorga · Agres · Alfafara · Muro · l'Atzúbia · La Vall de Laguar · Vilallonga · L'Orxa · Tollos · Alcoi · Benasau · Confrides · Guadalest · Benilloba · Penàguila · Benimassot · Balones · Almudaina
  • facidures Les pilotes de l'olla, eixes boletes de carn i pa que engreixen el putxero de l'hivern. Balones
  • falcillot El falciot, «l'au més veloç». Cocentaina
  • falles Les torxes de la nit de Nadal, a Alcosser. Alcosser de Planes
  • falzia La falguera fina que penja dels pous i de les fonts (Adiantum capillus-veneris). Bellreguard · Planes · La Vall de Gallinera · Jesús Pobre
  • falzia de pou La falzia, la falguereta dels pous (Adiantum capillus-veneris). La Font d'en Carròs · Banyeres de Mariola
  • fancija La falzia dels pous (Adiantum capillus-veneris). Agres
  • fartabous La calèndula borda (Calendula arvensis). La Llosa de Ranes
  • fatxos Les torxes que es fan rodar la nit del 24 de desembre. Onil
  • femetera L'estepa blanca, «molt criadora d'esclata-sangs». Beniarrés
  • fer muix muix Quan cau una pluja finíssima: no plou, fa muix muix. La Llosa de Ranes
  • fer soquetes Rascar els baixos de les plantonades de tarongers. Miramar
  • ferratge L’ordi bord (Hordeum murinum). Pego
  • ferri-busterri La fumària (Fumaria capreolata). Planes · La Vall d'Alcalà · Alcoleja · Beniatjar · Muro · Salem · Cocentaina · La Llosa de Ranes · La Font de la Figuera · Albaida · Castelló de Rugat · Benasau · Benilloba · Penàguila · Balones · La Torre de les Maçanes · Xàtiva · Canals
  • ferri-musterri La fumària (Fumaria capreolata). Benillup · Gorga
  • fili-busterri La fumària (Fumaria capreolata). Penàguila
  • filles maries L'Erodium cicutarium, a Quatretonda. Quatretonda
  • fissó El bitxo, el pebre que pica. Relleu
  • fleitx El freixe de flor (Fraxinus ornus). el Ràfol d'Almúnia · Almiserà
  • fleix El freixe de flor (Fraxinus ornus). Tàrbena · Castell de Castells · Planes · Tibi · Carrícola · La Vall de Gallinera · Beniarrés · Agres · Alfafara · Beneixama · Salem · L'Orxa · Simat de la Valldigna · Cocentaina · Tollos · Castalla · Castelló de Rugat · Alcoi · Benasau · La Vall d'Ebo · Altea · Confrides · Famorca · Xaló
  • fleixener El freixe de flor (Fraxinus ornus). Benifallim
  • fleixer El freixe de flor (Fraxinus ornus). Alcoleja · Alfafara · Benasau · Sella · Confrides · Guadalest · Penàguila
  • fleixera El freixe de flor (Fraxinus ornus). Tàrbena · Castell de Castells · La Vall de Gallinera · Beniatjar · Alfafara · Simat de la Valldigna · Cocentaina · Barx · Terrateig · La Vall d'Ebo
  • fletx El freixe de flor (Fraxinus ornus). Castellonet de la Conquesta · Almiserà · Vilallonga · Benidoleig · Murla · Parcent · Xeraco
  • fletxera El freixe de flor (Fraxinus ornus). Almiserà · Benidoleig · Murla · Parcent · Sanet i els Negrals · Benimeli
  • flor d'àngel La vidriella o esguirlanda dels marges, amb què els xiquets es feien un collaret la nit de Sant Joan. Benimantell
  • flor de la serpassa El botó d’or (Ranunculus bulbosus). Bellreguard · Almoines · Beniarjó · Alfauir
  • flor de Sant Joan La centaura (Centaurium quadrifolium), que floreix per Sant Joan. Cocentaina · Albaida
  • floreta de gos A Benimeli, el narcís de Nadal (Narcissus tazetta); a Pego, l’Atzúbia i Benissa, l’herba blanca (Lobularia maritima). l'Atzúbia · Benissa · Pego · Benimeli
  • floreta de Sant Joan L’herba de Sant Joan o pericó (Hypericum perforatum). Carrícola · Tollos
  • foraca La llar: el racó de la casa on es fa el foc. Castalla
  • franzilla La falzia dels pous (Adiantum capillus-veneris). Gorga · Benasau · Benilloba · La Torre de les Maçanes
  • frengilla La falzia dels pous (Adiantum capillus-veneris). Penàguila
  • frenzilla La falzia dels pous (Adiantum capillus-veneris). La Vall de Gallinera · Alcoleja · Benillup · Benissa
  • fugina Faltar a classe a propòsit. Castalla
  • gal·lera El roure valencià o gal·ler (Quercus faginea), l’arbre que fa gal·les. Alcoleja · Benifallim
  • gallets Les rosetes de dacsa: pràcticament només a Llíber i a Xaló. Xaló · Llíber
  • gallineta cega El cuc blanc que viu sota terra i es menja les arrels de les plantes. Bellreguard · Carrícola
  • garbuller L’arç blanc (Crataegus monogyna). Benissa · El Real de Gandia
  • garrigó Un bosquet de carrasques. Tàrbena
  • garrofer judio El garrofer mascle, que no fa garrofes però s'empelta perquè els altres carreguen. Tàrbena · Potries · Benimantell · Simat de la Valldigna · Benigànim · Beniarjó · Castelló de Rugat · la Nucia · El Real de Gandia · Guadalest · Almudaina · Barxeta · Beniflà · Llutxent
  • gasserà El galzeran (Ruscus aculeatus). Gandia · Beniflà
  • gata-rabiosa La calèndula borda (Calendula arvensis). Bocairent
  • genovesa Varietat d'oliva que porta el nom del Genovès. El Genovés
  • gentillera La mata de la llentilla (Lens culinaris). Ador · Vilallonga · Ròtova
  • gospinets Els fruits punxosos que s'enganxen a la roba i al pèl dels gossos. Planes · Margarida
  • gossets La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri). La Vall d'Alcalà
  • grill de tall El brot tendre de l'all. Xeraco
  • grita Terra blanca d’argila. Xeresa
  • guarda-llibres La falzia, perquè la fulla es posava dins dels llibres per a senyalar les pàgines (Adiantum capillus-veneris). Carrícola · Barx · Xeraco
  • guentilla La llentilla (Lens culinaris). La Vall d'Ebo · Orba · Benigembla
  • herba camera L’acant (Acanthus mollis). La Vall d'Alcalà · Alcoleja · Pedreguer
  • herba cavallar La cua de cavall (Equisetum ramosissimum). La Vall de Gallinera
  • herba conillera La calèndula borda (Calendula arvensis), que es collia per als conills. el Ràfol d'Almúnia · La Vall de Laguar · Sagra · Sanet i els Negrals · Benimeli
  • herba de l’ull L’Andryala integrifolia, herba blanquinosa de bancal. Salem
  • herba de Peret El pericó o herba de Sant Joan. Fageca
  • herba de pou La falzia, que es cria a les parets dels pous (Adiantum capillus-veneris). Castell de Castells · Jesús Pobre · Benimeli · Ondara · Famorca
  • herba de terra L’herba blanca (Lobularia maritima). Moixent
  • herba del panet La calèndula borda (Calendula arvensis). Altea
  • herba escaldaora L'herba que es tirava a la caldera per a escaldar la pansa i donar-li color. Jesús Pobre · Senija
  • herba paixarellera L’herba berruguera (Heliotropium europaeum). Xeresa
  • herba pansera L'herba que donava color a la pansa dins la caldera. Xàbia
  • herba prima L’Asperula aristata, herbeta prima de muntanya. Benasau
  • herba ramassera La Mantisalca salmantica, de la qual es feien ramasses. Benimassot
  • herba sabatera La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri). Agres
  • herba tremolosa La falzia, pel tremolor de les fulletes (Adiantum capillus-veneris). Sagra · Benimeli
  • herba-fam La ravenissa blanca o penosella, l'herbeta que s'apodera dels erms. Llutxent · Benisuera · La Pobla del Duc
  • herba-sana La menta d’aigua (Mentha × verticillata). La Vall d'Alcalà · Almiserà · l'Atzúbia · Beniarjó · Beniflà
  • herbeta d’olives La sajolida (Satureja obovata), per a adobar olives. Tavernes de la Valldigna · Simat de la Valldigna · Xeraco
  • herbeta de Sant Pere La centaura (Centaurium quadrifolium). Agres · Benifato
  • herbeta doraeta La dauradella (Ceterach officinarum). Quatretondeta
  • jaç El fenàs de bou o llistó (Brachypodium retusum). La Font d'en Carròs · Beniflà
  • jesmiler El gessamí, o directament jesmil. Otos · Gandia · Benirredrà
  • jesminer El gesmiler (Jasminum officinale). Albaida · Agullent
  • jonzillo La jonquilla blava (Aphyllanthes monspeliensis). Benimassot
  • judeo El garrofer mascle, el que no fa garrofes però ajuda les altres a fer-ne. Salem · La Vall de Laguar · Benissa · Pego · Sanet i els Negrals · Benimeli · Calp
  • julivert bord La fumària (Fumaria capreolata), per la fulla retallada com la del julivert. Bellreguard · Tàrbena · La Vall d'Alcalà · Oliva · Callosa d'en Sarrià · Xeresa · Potries · Castellonet de la Conquesta · Almiserà · La Vall de Laguar · Gandia · Vilallonga · Guardamar de la Safor · Barx · Palma de Gandia · La Font d'en Carròs · Beniarjó · Alfauir · Daimús · Ròtova · El Real de Gandia · Piles · Xeraco · Beniflà
  • la citró La ravenissa blanca, en femení. Beneixama · Castalla · Biar · La Canyada · Ibi
  • la gamba del terreno La pebrera roja, dit amb ironia. Pedreguer
  • llagostí La libèl·lula, el parotet. Tavernes de la Valldigna
  • llengua de dona El galzeran. Ondara · Palmera
  • llentillera La mata de la llentilla (Lens culinaris). Agres · Castalla · Beniarjó · Benitaia
  • lletreguera La lleterassa (Euphorbia characias), que trau llet en tallar-la. Xixona · Penàguila
  • llicsó d’ase L’Urospermum picroides, verdura de bancal. Tormos
  • llicsó punxonoset El llicsó punxós, amb diminutiu: en tot el catàleg diànic no hi ha cap altre lloc que li ho diga. Montitxelvo
  • llidroner El lledoner (Celtis australis). Callosa d'en Sarrià
  • llironer El lledoner (Celtis australis). Penàguila
  • llonge L'envisc casolà per a caçar pardalets, fet amb Andryala bullida amb trementina i oli. Montitxelvo
  • lluendo El donyet, el follet de casa. Pinet
  • madronyer L’arboç (Arbutus unedo). Tibi · Beneixama · Biar
  • mal-llaurat La ravenissa blanca. Castellonet de la Conquesta
  • mamelletes La Campanula rapunculus, a Alcalà de la Jovada: dos pobles de la mateixa vall, dos noms. La Vall d'Alcalà
  • margall bord L’ordi bord (Hordeum murinum). Bellreguard · el Ràfol d'Almúnia · el Verger · La Vall d'Alcalà · Otos · Beniarrés · Agres · Ondara · els Poblets
  • margall d’espiga L’ordi bord (Hordeum murinum). Bellreguard · Pedreguer · Guardamar de la Safor · El Real de Gandia · Sanet i els Negrals · Benimeli
  • margall de gos L’ordi bord (Hordeum murinum). Quatretonda
  • margalloner El margalló (Chamaerops humilis). El Real de Gandia
  • maries files L’agulleta (Erodium malacoides). Almiserà · Ròtova
  • masiana Dona fadrina d’edat madura. Castalla
  • mata ventisquera La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus). Benasau
  • mata vera La cornicabra o noguerola (Pistacia terebinthus). Castell de Castells · La Vall de Gallinera · L'Orxa
  • matollà Matollar, lloc ple de mates baixes. Alfafara · Banyeres de Mariola
  • matxales Les torxes de la nit de Nadal. Almudaina
  • maxuxo, maxuxa Home o dona d’edat madura i sense parella. Castalla
  • mesto L’aladern (Rhamnus alaternus). Beneixama · Barx · Castalla · Castelló de Rugat · Biar · Parcent · Ibi
  • mitó Barril. Alfafara
  • modronyer L’arboç (Arbutus unedo). Sella
  • monges Les rosetes de dacsa. el Ràfol d'Almúnia · el Verger · La Vall de Gallinera · Potries · Pedreguer · Beniarbeig · Benimarfull · Sanet i els Negrals · Benimeli · Orba · Calp · els Poblets
  • monges i ueles Les rosetes de dacsa a Ondara. Ondara
  • monges i uelets Les rosetes de dacsa a Simat. Simat de la Valldigna
  • monges i uelos Les rosetes de dacsa al Grau de Gandia. Beniatjar · Gandia
  • mónica L'agrimònia, en tassetes per a baixar la tensió. Ontinyent · Albaida
  • monreal El timó reial o alfàbega de pastor. Sella · Bolulla
  • monyo de la Mare de Déu La cuscuta, eixa mata de fils rossos que s'enreda damunt d'altres plantes. Palma de Gandia
  • morritort La Conyza, herba alta de bancals i vores de camí. Bellreguard · Gandia · Miramar · Beniarjó · Daimús
  • mossegaló La rata penada. Castalla
  • murtolera La murtera, amb nom propi de Callosa. Callosa d'en Sarrià
  • nuguet La cua de cavall (Equisetum ramosissimum), per les tiges nugades a trossos. Planes · La Vall de Gallinera · Beniarrés · Cocentaina
  • nyesprer de la corona El nesprer d’hivern (Mespilus germanica), el de les nespres de corona. Polop
  • nyesto L'aladern. Quatretondeta · Planes · Otos · Benillup · Agres · Benifallim · Barx · Fageca · Atzeneta d'Albaida · Parcent · Sella · Altea · Confrides · Montitxelvo
  • nyéstol L’aladern (Rhamnus alaternus). Tollos · Sanet i els Negrals · Benimeli · Almudaina
  • nyestolera L'aladern: només a Margarida se'n diu així. Margarida
  • nyestro L’aladern (Rhamnus alaternus). La Vall d'Alcalà · Tibi · La Vall de Gallinera · Benasau · Penàguila · La Torre de les Maçanes
  • nyistro L’aladern (Rhamnus alaternus). Beniarrés · L'Orxa
  • nyófla La figa sequellona, oberta, mullada en pasta de bunyols i fregida. La Llosa de Ranes · La Font d'en Carròs
  • orelleta de conill El colitxo (Silene vulgaris), verdura de primavera. Xeresa
  • orelleta de rata La Mercurialis tomentosa, herba de remei que es prenia com a purgant. Fontanars dels Alforins
  • orengos Així anomenen als d'Ador els de Palma, pel nom de l'orenga. Ador
  • orm blanc L’àlber (Populus alba). Beniarrés · Muro · Penàguila
  • oró L’auró (Acer opalus subsp. Benimantell · Benifato
  • palmera borda El margalló (Chamaerops humilis). Almiserà
  • palmissons Així moteguen els d'Ador als de Palma, pel margalló. Palma de Gandia
  • palmissons de rabosa Els dàtils del margalló. Jesús Pobre
  • pampolera El nenúfar de les séquies i els valls. Piles
  • panaelles Les fulles de la paradella (Rumex crispus); es menjaven bollides en arròs caldós. Beniarjó
  • panets de rabosa Els fruits del margalló. Ador · Gandia · Barx · Beniarjó · Terrateig · El Real de Gandia · Xeraco
  • panrabosa Els fruits del margalló que devora la rabosa, en una sola paraula. Xàbia
  • pebrera morronga El pimentó roig. Potries
  • pelendengues Complicacions: quan una cosa es complica. Pinet
  • perical El panical (Eryngium campestre). l'Atzúbia · La Vall de Laguar · Tormos
  • perico La centaura (Centaurium quadrifolium). Planes · La Vall d'Alcalà · La Vall de Gallinera · Beniatjar · Alfafara · Benifallim · Salem · L'Orxa · Alfauir · Sella
  • perico roig La centaura (Centaurium quadrifolium), per la flor rosa. La Vall d'Alcalà · Otos · La Vall de Gallinera · Banyeres de Mariola · La Pobla del Duc
  • pesolar bord La vicia de Narbona (Vicia narbonensis), el pèsol salvatge. Teulada
  • pet de frare La calèndula de jardí (Calendula officinalis). La Vall d'Alcalà · Alfafara · Simat de la Valldigna
  • petorret El cepell o bruc d'hivern, i el nom ve del que fa. Bellreguard · Tavernes de la Valldigna · Gandia · Rafelcofer · El Real de Gandia
  • pinet La centaura (Centaurium quadrifolium). Penàguila
  • plomell El plomall de la canya (Arundo donax). Xeresa
  • pomera borda La corniera (Amelanchier ovalis), arbust de muntanya de fruits mengívols. Agres
  • ponedora La fumària (Fumaria capreolata). el Ràfol d'Almúnia · Tàrbena · Castell de Castells · el Verger · Callosa d'en Sarrià · La Vall de Gallinera · l'Atzúbia · Benissa · Pedreguer · Benidoleig · Gata de Gorgos · Murla · Sagra · Sella · Confrides · Sanet i els Negrals · Benimeli · Ondara · Famorca · Xaló · Margarida · els Poblets · Bolulla
  • porrassa L’albó o gamó (Asphodelus ramosus). Agres
  • prunejar Quan comença a espurnejar. La Llosa de Ranes
  • quebrassa Clavill o esquerda que fa una cosa quan es resseca. Alfafara
  • quico-fam La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri). Salem
  • quico-té-fam La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri): si prems la flor, obri la boca com qui demana menjar. Albaida · Barxeta
  • rabet de gat L'orella de llebre, que en altres llocs diuen candelera o clavellet de pastor. Gorga · La Vall de Laguar · Pedreguer
  • rabet de sarvatxo La cua de cavall (Equisetum ramosissimum). Beniatjar
  • rabo de sargantana La cua de cavall (Equisetum ramosissimum). Beniarjó
  • ramassera L’albada (Anthyllis cytisoides), que es feia servir per a fer ramasses. Castellonet de la Conquesta · Almiserà
  • rapa de fulla ampla La sarriassa (Arum italicum). Pego
  • reala Colla o canilla de gossos. Alcoleja · Agres
  • regalíssia de vareta L’arrel de la regalèssia (Glycyrrhiza glabra), la que es xuplava. Barx · L'Olleria
  • regatera Badall o escletxa de penya. Benasau
  • rellongera L'Erodium cicutarium. Tàrbena
  • renta-vitxells La morella roquera, l'herbeta enganxadissa de parets i canalons. el Poble Nou de Benitatxell
  • renyons de masero Una varietat de tomaca. Bocairent
  • repunxons La Campanula rapunculus, a Beniaia. La Vall d'Alcalà
  • retirança Semblança, aire de família. el Ràfol d'Almúnia
  • robeta de la Mare de Déu Les boletes de l’arç blanc (Crataegus monogyna). Ràfol de Salem
  • roses Les rosetes de dacsa, el gra que esclata al foc. La Vall d'Alcalà · Xixona · Relleu · La Vall de Gallinera · Benifallim · Ontinyent · Castalla · Fageca · Aielo de Rugat · Parcent · Sella · Balones · Margarida · Vallada
  • roses i frares Les rosetes de dacsa: les roses són les que esclaten i els frares les que no. Ador · Gandia
  • roses i quicos Les rosetes de dacsa: les roses són els grans que esclaten, i els quicos, els que no. Benimarfull · Gata de Gorgos
  • roses i tostons Les rosetes de dacsa: tot un mapa comarcal dibuixat amb un sol nom. Tibi · Gorga · Alcoi · Onil · Benilloba · Ibi
  • roses i uelos Les rosetes de dacsa, a la manera de Montitxelvo. Montitxelvo
  • sabatetes de la Mare de Déu La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri), per les flors en forma de sabateta. Castell de Castells · Beniarrés · Cocentaina · Fageca · Confrides · Benimassot · Famorca
  • sabatetes de Sant Josep La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri). l'Atzúbia
  • sabatetes del Nostre Senyor La boca de dragó silvestre (Antirrhinum barrelieri). Planes · La Vall d'Alcalà · Aielo de Malferit · Castelló de Rugat · Parcent
  • saliva de monja L’herba blanca (Lobularia maritima). Tavernes de la Valldigna · Vilallonga
  • santa-taula La centaura (Centaurium quadrifolium). Castell de Castells
  • santaula La centaura (Centaurium quadrifolium). el Ràfol d'Almúnia · Tàrbena · Callosa d'en Sarrià · Jesús Pobre · Potries · l'Atzúbia · La Vall de Laguar · Benissa · Vilallonga · Pedreguer · Beniarbeig · Gata de Gorgos · La Font d'en Carròs · Parcent · Sanet i els Negrals · Benimeli · Xaló · Llutxent
  • santaura La centaura (Centaurium quadrifolium). Benillup · Cocentaina · Alcoi · Biar · Famorca
  • santjoanets La centaura (Centaurium quadrifolium), que floreix per Sant Joan. l'Atzúbia · Pego
  • segrentana La sargantana. Fageca
  • seguer Un eixam d'abelles. Tàrbena
  • senderola Senda estreta, caminet. Alfafara
  • serenator L’ortiga menuda (Urtica urens). Tavernes de la Valldigna
  • serral Una lloma de forma allargada (es Serral). Tàrbena
  • siroler L’atzeroler (Crataegus azarolus). Penàguila
  • soca-roja El blet roig (Amaranthus blitum). Bellreguard
  • socarrats Els xativins, i el porten amb orgull: ve de l'incendi de 1707. Xàtiva
  • soflama L’aladern (Rhamnus alaternus). Jesús Pobre · Pedreguer · Gata de Gorgos · Xàbia · Dénia
  • sofraira L’aladern (Rhamnus alaternus). Benissa · Gata de Gorgos · Xàbia
  • sogra i nora La Salvia microphylla. Ontinyent · Llutxent
  • solatge El solatge, el pòsit que queda al fons. Benifallim · Pedreguer · Fageca
  • supalma Els baixos d’un marge o d’una muntanya. Oliva · Miramar
  • taboll Allò que està a mitjan camí de madurar. Aielo de Malferit · La Canyada
  • te bord El te de riu (Chenopodium ambrosioides). Bellreguard · Miramar · Guardamar de la Safor
  • te de muntanya L'herba que a Simat i a Penàguila diuen te de roca i a mig territori, àrnica. Castellonet de la Conquesta · Almiserà · Alfauir · Sagra · El Real de Gandia
  • te de roca L’herba de les penyes (Jasonia glutinosa), que es bevia com a te. Tavernes de la Valldigna · Simat de la Valldigna · Rafelcofer · Palma de Gandia · Penàguila · L'Alqueria de la Comtessa
  • tendur La taula redona de les cases, sobretot la de jugar a la baralla. Castalla
  • tenedors L'Erodium cicutarium, a Castelló de Rugat. Castelló de Rugat
  • terra de rejolar Terra d’argila, mala de treballar: ara tendra i després dura. Salem
  • terri-musterri La fumària (Fumaria capreolata). Otos · Beniarrés · Benifallim
  • timó de Sant Joan El timó reial o alfàbega de pastor: un nom que no es diu enlloc més del territori. Confrides
  • timó real El timó reial o alfàbega de pastor. Tàrbena · Xixona · Tibi · Otos · Alcoleja · Agres · Alfafara · Beneixama · Bocairent · Muro · Aielo de Malferit · Cocentaina · Ontinyent · Castalla · La Font de la Figuera · Albaida · Alcoi · Biar · Benasau · Confrides · Guadalest · Banyeres de Mariola · Penàguila · La Torre de les Maçanes · El Palomar
  • tita-pon La fumària (Fumaria capreolata). Tollos · Fageca · Benidoleig · Benimassot
  • tollera L'oliva genovesa, a Beniaia. La Vall d'Alcalà
  • tomaco A Canals, la tomaca de tot l'any o de fregir, en masculí. Canals · Cerdà · L'Alcúdia de Crespins
  • tombadents La vidalba, i un avís d'iaia que no s'oblida. Gata de Gorgos
  • tonya Pa o coca dolça de forn. Tavernes de la Valldigna · Beneixama · Bocairent · Castalla · Altea · La Vila Joiosa · Polop · Benidorm
  • totxa L'espart; i la mata, totxera. Tibi · Relleu · Beneixama · La Font de la Figuera
  • trenzilla La falzia dels pous (Adiantum capillus-veneris). Callosa d'en Sarrià · Murla · Altea · Confrides · Guadalest
  • trib real Rebombori, avalot, sarau de gent. Callosa d'en Sarrià · Beniarrés · Beneixama
  • ullastró L’ullastre, l’olivera borda (Olea europaea var. Benimeli
  • ulleres L'Erodium cicutarium, a Xaló. Xaló
  • ulleres de batre Les ulleres de palma i tela que es posaven als animals a l’era perquè no es maregen de tantes voltes. Alfafara
  • unflabous La fumària (Fumaria capreolata). Tavernes de la Valldigna · Ontinyent · Daimús
  • ungla de gat La calèndula borda (Calendula arvensis). l'Atzúbia · Pedreguer · Beniarbeig · Gata de Gorgos · La Vall d'Ebo · Dénia
  • vall Séquia. Oliva · Miramar
  • vencill Lligassa, normalment feta d’herbes llargues. Miramar
  • vidriera La vidalba. Parcent
  • vimenera La sarga (Salix elaeagnos), que es cria vora l’aigua. Benillup · Millena
  • vissó El pebre coent. Vilallonga
  • vitet El pebre coent, a Benillup abans que visolet. Bellreguard · Planes · La Vall d'Alcalà · Xixona · La Vall de Gallinera · Alcoleja · Xeresa · Benillup · Gorga · Benifallim · Potries · Almiserà · l'Atzúbia · Gandia · Vilallonga · L'Orxa · Simat de la Valldigna · Tollos · Miramar · Barx · La Llosa de Ranes · Rafelcofer · Palma de Gandia · Aielo de Rugat · La Font d'en Carròs · Beniarjó · Benasau · Ròtova · El Real de Gandia · Benilloba · Penàguila · Benimassot · La Torre de les Maçanes · Canals · Famorca · Xeraco · Beniflà · Margarida · Moixent · Benirredrà · Calp · L'Alqueria de la Comtessa · L'Alcúdia de Crespins
  • xalefa La figa oberta i posada a secar al sol. Xàbia · Dénia · Calp · el Poble Nou de Benitatxell · Moraira
  • xameles Les torxes de la nit de Nadal. Gaianes · Onil · Balones
  • xap Una obertura estreta, un tall (es Xap). Tàrbena
  • xicòria La Chondrilla juncea, verdura de bancal. Altea · Benimassot
  • ximeles Les torxes d'espígol de la nit de Nadal: un canvi de vocal que val per tota una frontera dialectal. Famorca
  • xipell El bruc d’hivern (Erica multiflora). La Vall de Gallinera · L'Orxa · Margarida
  • xofes i esclafitons Les rosetes de dacsa a Famorca. Famorca
  • xofes i fallanques Les rosetes de dacsa a Callosa d'en Sarrià. Callosa d'en Sarrià
  • xofes i torrons Les rosetes de dacsa a Benimantell. Benimantell
  • xofes i uelets Les rosetes de dacsa al Castell de Guadalest. Guadalest