Montaverner, el poble del miracle de Sant Blai i el ball de la bandera

Montaverner és, literalment, el cor de la Vall d’Albaida: se situa a pocs metres de la confluència dels rius Clariano i Albaida, sota la mirada del Benicadell i el Montcabrer. Un poble agrícola i industrial que cada any reviu, per Pasqua, el record d’un miracle que li va canviar la història.

Dos rius que s’ajunten, un pont, i una plaça on cada primavera es balla una bandera. Montaverner es pot recórrer en un quart d’hora, però té una de les festes més singulars i més antigues de la comarca, i una tradició musical que li ha donat nom fora del poble.

El miracle de Sant Blai i el ball de la bandera

El 1678, una epidèmia de «garrotillo» (una malaltia de la gola que ofegava els afectats) va colpir Montaverner amb força: de trenta cases del poble, catorze patiren morts. En la desesperació, el veïnat portà la imatge de Sant Blai des de la parròquia veïna de Bèlgida i la passejà en processó pel poble; segons la tradició local, els malalts -entre ells una xiqueta d’uns deu anys del carrer Major que ja no podia empassar- es curaren en invocar el sant. D’ací naix la Festa del Miracle de Sant Blai, que se celebra encara hui el dilluns de Pasqua i que arriba al seu punt més esperat amb el tradicional ball de la bandera, protagonitzat per dos festers (capità i alferes) i les seues acompanyants, tradicionalment fadrins.

La festa la sostenen des de fa segles quatre joves cada any -capità, alferes i les seues acompanyants-, i el registre de festers de Sant Blai es conserva documentat des de 1738: vora dos-cents cinquanta anys de noms escrits un darrere l’altre. El ball de la bandera es balla a la plaça Major en dos temps: primer avancen el capità i la seua acompanyant amb passos de cortesia i xicotetes reverències al sant, aplaudides pel públic; després es repetixen els mateixos passos amb l’alferes i la seua parella com a protagonistes. En reconeixement d’esta tradició viva, la Festa del Miracle de Sant Blai va ser declarada Festa d’Interés Turístic Provincial en 2022.

Les festes d’agost: la Mare de Déu del Loreto

La festa gran d’estiu arriba a la segona quinzena d’agost, del 20 al 26, amb les Festes Patronals i de Moros i Cristians en honor de la Mare de Déu del Loreto. Hi ha entrades, cavalcada, desfilades de càrrecs, processó i ambaixades, i el Mig Any com a assaig general del calendari fester. Segons la Guia Festera de la Vall d’Albaida, els Moros i Cristians de Montaverner ja han arribat al seu cinquantenari.

Entre el Clariano i l’Albaida

El nom de Montaverner recorda que el poble es va fundar, segons la tradició, a la primavera de 1271 per Jaume I, sobre un terme que ja portava l’empremta de l’aprofitament agrícola àrab. Hui, l’església parroquial de Sant Joan i Sant Jaume Apòstol i la Ruta de les Fonts són els principals reclams patrimonials d’un poble situat al bell mig de la comarca.

Montaverner va ser durant segles cap de parròquia d’una xicoteta comunitat veïna: Bufali, a l’altra banda del riu, en va ser annex des de 1535 fins que la dificultat de vadejar l’Albaida en crescudes va portar a separar-la com a parròquia independent en 1574.

Senderisme: la Ruta de les Fonts i el Sender del Riu

Montaverner té catalogades fins a setze fonts pel seu terme, encara que no totes es conserven en igual estat: entre les accessibles i en bon ús hi ha la Font dels 4 Xorros -que dona nom també a la séquia que rega els quatre pobles del riu i naix prop d’ací, camí de Guadassèquies-, la Font de l’Anglés (vora el Clariano), la Font del Molí, la Font del Povil, la Font de Ca Blanc i la Font de les Marxaletes; altres, com la de l’Algar, la del Pas o la de la Sènia, porten anys abandonades. La Ruta de les Fonts es pot combinar amb el Sender del Riu, que resseguix el llit de l’Albaida i, en un tram curt, també el del Clariano, per a conformar una caminata familiar d’uns 17 km anada i tornada, de dificultat baixa.

Montaverner és també un dels pobles per on passa la Ruta de Jaume I de la Vall d’Albaida, itinerari de senderisme i cicloturisme que enllaça el poble amb Albaida i Bufali.

Un poble de banda

Amb menys de dos mil habitants, Montaverner té una activitat musical constant i una banda amb nom propi: la Banda Artístico-Cultural, en marxa des de 1987 i amb més de cinquanta músics, que en 2017 es va endur el primer premi i la Menció d’Honor de la Secció Tercera del Certamen de bandes de la Diputació de València. L’èxit li va valdre un capítol propi de la sèrie documental València és Música, presentat al mateix poble, a l’Auditori Lluís Peiró. La banda toca cada any tres o quatre concerts de repertoris ben distints —pasdobles, bandes sonores, sarsuela, música tradicional valenciana— i acompanya les festes de mitja comarca, d’Ontinyent a Albaida, l’Olleria, Aielo de Malferit o Alfarrasí. Al poble hi ha també l’Agrupació Vocal Clarialba, amb un nom que sona als dos rius que hi conflueixen.

Un poble que ha acollit la festa de la llengua

Montaverner ha estat seu de grans trobades comarcals: en 2016 va acollir la XXIX Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida, amb prop de 10.000 persones, i el mateix any l’auditori Lluís Peiró va acollir el lliurament dels Premis Sambori de narrativa juvenil en valencià.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Montaverner.