Novetlè, el poble de la Costera que puja a l’ermita de Sant Dídac

Novetlè és un xicotet municipi de la Costera, a tocar de Xàtiva, conegut sobretot per la penya de Sant Dídac, l’excursió curta i assequible que en corona el paisatge amb unes vistes que arriben fins al castell de Montesa.

Un terme d’un quilòmetre i mig quadrat, quasi tot ell encaixat dins del de Xàtiva, amb el riu Cànyoles al nord-est i la serra de Vernissa al sud: Novetlè és dels pobles menuts de veres del territori, i tanmateix té nom propi, séquia pròpia i unes festes que no s’assemblen a les del veïnat. Fins i tot posseïx uns trossets solts dins del terme de Xàtiva, que formen una partida amb nom, el Merí.

La penya de Sant Dídac

La ruta a la penya de Sant Dídac és una excursió de poca dificultat, apta per a fer amb xiquets, que pot iniciar-se des del mateix Novetlè -el camí més costerut- o des de Xàtiva, per una pujada més suau. Dalt de tot es conserven les ruïnes de l’antiga ermita de Sant Dídac d’Alcalà, i les vistes es reparteixen entre la Costera de Ranes i el pla de Xàtiva, l’ermita de Santa Anna, el castell de Montesa i, cap a l’altre costat, la vall de Bixquert. Els qui vulguen allargar la caminada poden connectar cap al sud amb el Paratge Natural Municipal del Riu de Barxeta, inclòs en itineraris més llargs com la Ruta dels Bandolers.

Té gràcia que la muntanya que identifica el poble no siga, administrativament, del poble: la penya cau dins del terme de Xàtiva, però queda tan a prop de Novetlè que la festa dels caputxins que tenien casa allí dalt va acabar sent cosa dels novetlers, i encara ho és.

L’alqueria de mossén Tallada

Novetlè apareix documentat en un principi no com a poble, sinó com una propietat: l’alqueria de mossén Tallada. Els Tallada, veïns de Xàtiva, en foren els senyors territorials, i fins a mitjan segle XVI la documentació no distingix clarament el cognom del lloc, que primer s’escriu Novelle i després Novelé -d’ahí ve que el nom oficial d’avui siga la forma doble Novetlè/Novelé.

A principis del segle XVII les dos branques de la família s’uniren per herència i passaren a ser barons de Manuel, amb domini sobre altres llogarets de la rodalia. En 1648 Tomàs Tallada va constituir una primogenitura vinculada als hereus del cognom; quan la branca directa es va extingir, a finals del segle XVIII, estos llocs passaren per herència col·lateral a la família Castellví, comtes del Castellar i de Carlet. Al poble hi hagué tres cases senyorials: el palau dels Tallada, desaparegut en el segle XIX; el dels Villesques, assolat en l’últim terç del segle XX; i la casa de l’Hort, que estava als afores i que hui, rehabilitada, fa de casa de la vila i centre cultural.

La població ha sigut sempre reduïda: unes 160 persones a principis del segle XVII, xifra que no es va recuperar fins al segle XVIII; 612 habitants en 1900, 772 en el cens de 1940 i, després d’una davallada en els noranta que el va deixar en 585, un creixement fins als 876 de 2014, majoritàriament valencianoparlants. (Dades del fascicle de toponímia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, recull d’Alfons Vila Moreno.)

La plaça i l’església del Roser

Al centre del poble, a la plaça on s’alçava antigament el palau de la família Tallada, es troba l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI, amb un retaule de rajoles del segle XVIII que representa la Trinitat, Sant Bartomeu i Santa Maria Magdalena. La parròquia va ser erigida en 1537, dins del procés de creació de noves parròquies de moriscos, amb l’annex d’Annauir -un llogaret veí del terme de Xàtiva, poblat per moriscos fins a l’expulsió de 1609 i repoblat en 1611 amb una quinzena de famílies cristianes.

Festes: el Roser, el Crist del Perdó i la Divina Aurora

Les festes patronals de Novetlè cauen a les acaballes d’agost i no tenen un sol titular, sinó tres: la Mare de Déu del Roser, el Crist del Perdó i la Divina Aurora, cadascú amb el seu dia, amb processons, misses i la part lúdica que ompli els carrers de nit. Als últims anys s’hi ha afegit un dia dedicat a Sant Dídac, en record de la festa que antigament es feia a la casa que els caputxins tenien dalt de la penya.

De la séquia als tarongers

Durant segles el poble va viure partit en dos per una línia d’aigua: la séquia Comuna i la carretera de Xàtiva a Ontinyent marcaven la frontera entre el secà de dalt -oliveres, garrofers, ametlers i vinya- i l’estreta franja de regadiu del nord-oest, regada per la séquia de la Vila amb els ramals del Terç i la Comuna, on es collien hortalisses i cereals. Com a tots els pobles regats per les aigües del riu dels Sants, el nucli urbà es va assentar just per damunt de la séquia; les del Cànyoles no eren aprofitables pel fort desnivell del llit.

En els anys vint del segle XX arribaren les aigües dels motors de la Innovadora, de Canals, i del Tatxero, de Xàtiva, i començaren les plantacions de cítrics; entre els seixanta i els noranta el taronger va alternar amb les maduixes i les tomaques. Hui el secà antic és pràcticament un monocultiu de tarongers de degoteig, mentre que bona part de l’antiga horta ha desaparegut davall de la circumval·lació, la línia ferroviària i el polígon industrial de la Vila.

Novetlè segons Cavanilles: seda sense vi

Quan el naturalista Cavanilles va recórrer la comarca a finals del segle XVIII, Novetlè era, junt amb l’antic llogaret d’Annauir, l’excepció geogràfica dels pobles de la Costera: mentre la resta s’arrengleraven a l’esquerra del riu Cànyoles, estos dos quedaven a la dreta. Novetlè tenia aleshores 75 veïns i Annauir 21; a diferència dels pobles veïns, no collien gens de vi -el terme no donava per a vinyes-, però sí que produïen seda, unes 700 lliures entre els dos, junt amb els altres fruits de secà habituals de la comarca.

Cavanilles atribuïa la prosperitat de tota esta ristra de pobles a una sola cosa, l’aigua:

La felicitat de tants pobles es deu en la major part a les aigües del riu de Sant Julià, que es coneix també amb el nom de font dels Sants, la més copiosa del regne.

El repartiment el detallava fins a l’última fila: d’aquell canal de setze peus d’ample, quatre parts eren per a Canals, nou per als pobles de la Costera i onze per a Xàtiva. Els veïns de Torrella, Vallés i la Granja de la Costera, tan pròxims entre si que a Cavanilles li pareixien «més bé una població amb alguns intervals que pobles diferents», compartien eixa mateixa aigua.

Curiositats

• Pel terme passava l’antic Camí de Castella, la ruta que travessava la Costera cap a l’interior abans de les carreteres modernes; encara dona nom a un camí del mapa municipal.
• Entre els topònims recollits per l’AVL n’hi ha uns quants que conten històries per si sols: el Camí dels Muts, el Molí de Roca, la Caseta del Cup, el Barranc del Cementeri Vell i la Séquia Santa.
• El municipi té 1,5 km² de terme, un dels més menuts de tot el territori: es pot voltar a peu en una vesprada.

Més informació turística, a la web de Turisme la Costera.