Guadassèquies, poble de riu a la Vall d’Albaida

Guadassèquies és un poble menut i tranquil de la Vall d’Albaida, la vida del qual ha estat lligada sempre al riu Albaida, i que va viure una transformació important amb la construcció de l’embassament de Bellús en 1995.

Què visitar

L’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, neoclàssica de principis del segle XVIII, és l’edifici religiós més rellevant del poble; després d’una restauració en 2003 acull hui un museu local. Una església més nova, també dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, es va construir en 1999 i es va inaugurar en juliol de 2000.

L’empremta dels moros: una mesquita fòssil

El poble va nàixer fa un miler d’anys com una alqueria andalusina arrapada a l’aigua, igual que la major part dels pobles de la Vall d’Albaida. D’aquell passat encara en queda una relíquia fòssil dins de l’Església Vella: tot i que el temple és del segle XVIII, el mur lateral dret de la nau és una tàpia antiquíssima de terra encaixonada, orientada al sud com els murs d’alquibla de les mesquites, amb el buit tapiat d’una porta de dos metres i arc de mig punt que, segons l’estudiós local Miguel Orts, seria el mihrab de l’antiga mesquita del poble.

La memòria d’aquella comunitat va tornar a eixir a la llum en 1975: en fer els fonaments d’una fàbrica de tovalles es van trobar tres cossos de moros soterrats, mirant cap al sud-est —cap a la serra del Benicadell i cap a la Meca—, restes de l’antic cementeri de l’aljama. Poc després, el decret d’expulsió de Felip III de 1609 buidaria definitivament el poble dels seus veïns moriscos.

D’on ve el nom: entre les séquies i el riu que vessava

Tothom a la comarca explica el nom de Guadassèquies com a «riu de les séquies», una lectura ben lògica en un poble que va nàixer arran de l’aigua. El filòleg Joan Coromines, però, en el seu Onomasticon Cataloniae, hi posa un matís: les formes més antigues documentades —Huadacecar in valle de Albayda, al Llibre del Repartiment de 1248— no casen del tot amb eixa etimologia popular, perquè el plural àrab de séquia no hauria donat «séquies». Coromines proposa que l’origen siga més aviat l’àrab wādi as-sakkār, el «riu que vessa» o que s’embassa, i apunta que la forma actual es degué remodelar amb el temps per semblança amb les séquies de l’horta. Sota el topònim, en tot cas, sempre hi ha el mateix: l’aigua.

La foguera de l’Esperança

La festa gran de Guadassèquies no cau a l’estiu, sinó en el cor de l’hivern. El cap de setmana més pròxim al 18 de desembre, dia de la patrona, el poble celebra la Festa de la Mare de Déu de l’Esperança, i el moment que tothom espera és l’encesa d’una foguera monumental alçada per voluntaris del veïnat al costat de l’Església Vella. Quan el foc baixa, s’aprofiten les brases per a un sopar de torrà al voltant de la mateixa foguera.

És un costum antiquíssim que s’havia perdut i que els últims anys s’ha recuperat: una festa de foc, de fred i de veïnat, ben diferent de les grans desfilades d’agost de la comarca. El poble té, a més, festa local el 8 d’abril, per Sant Vicent Ferrer.

Senderisme: la ruta dels quatre pobles del riu

Guadassèquies forma part de la Ruta dels Quatre Pobles del Riu, de 8 km i unes 3 hores, dificultat baixa, que la connecta amb Alfarrasí, Sempere i Benisuera resseguint el curs de l’Albaida. Els quatre pobles es reguen encara amb l’aigua de la Séquia dels Quatre Pobles, una canalització d’origen musulmà que naix a la Font dels Quatre Xorros, prop de Montaverner. Riu avall, l’embassament de Bellús tanca el paisatge.

L’àrea recreativa del riu

Vora el riu, una gran àrea recreativa amb fogons per a fer paella, taules, bancs i fins i tot aparells de gimnàs a l’aire lliure oferix un espai perfecte per a gaudir de la natura en família.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Guadassèquies.