Jesús Pobre, el poble de la pansa al peu del Montgó

Jesús Pobre és una entitat local de Dénia que reposa tranquil·lament al vessant sud del Montgó, un poble vitivinícola famós per les seues vinyes de moscatell d’Alexandria, amb què encara s’elaboren panses i vins dolços de qualitat.

El convent i l’església

L’església històrica de Jesús Pobre va nàixer de la iniciativa del frare franciscà Fra Pere Esteve, i es va construir entre 1660 i 1668 seguint el model del barroc rural valencià.

Els riuraus

La ruta «dels Riuraus» travessa Jesús Pobre i altres pobles de la Marina, passant pel Gran Riurau i tres masies —Colomer, Ferrando i Bisserot—, exemples de patrimoni rural on encara es poden visitar els porxes on s’assecava tradicionalment el raïm per a fer panses. És la mateixa cultura de la pansa que trobareu, terra endins, a Gata de Gorgos o a Pedreguer.

El Mercat del Riurau: un porxe de panses convertit en plaça

El millor exemple que el patrimoni pot continuar servint per a alguna cosa és el Mercat del Riurau: cada diumenge, davall dels arcs del riurau on abans s’escaldava i s’assecava la pansa, s’hi paren els llocs de productors i artesans de la contornada. Verdures de temporada, pa, vins de la Marina, coques, pastissets i artesania, amb activitats culturals els mateixos matins.

L’horari canvia amb l’any —a l’hivern, de matí; a l’estiu, de vesprada-nit, per a fugir de la calor— i el primer diumenge de cada mes s’hi afig una fira de segona mà i col·leccionisme. És, de llarg, el millor dia per a vindre a Jesús Pobre.

Senderisme al Montgó

Jesús Pobre és un dels punts d’eixida per a pujar al Parc Natural del Montgó, amb rutes com la de Montgó-Portalet-Coll de Pous (uns deu quilòmetres, dificultat alta) o la més senzilla de la Bassa dels Moros (uns 4,5 quilòmetres). El poble queda a l’ombria ponentina de la muntanya, vora el formidable barranc de l’Hedra.

La Festa de la Pansa

A finals d’agost o principis de setembre, Jesús Pobre celebra la Festa de la Pansa, un homenatge al producte que ha donat fama al poble durant generacions.

Jesús Pobre segons Joan Pellicer

El botànic Joan Pellicer, a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, va incloure un arbre de Jesús Pobre en la seua llista d'»arbres vells i venerables» del territori:

El garrofer de les Hortes de Jesús Pobre, als faldars de la solana del Montgó, voltat de brilloses murteres.

Entre els seus informants del poble, Pellicer recorda Rosa Mas Signes (nascuda el 1919), «amant de les herbes», filla de pare de Tàrbena: va morir als 89 anys i, tres anys abans, encara va pujar tota sola al Montgó «per a despedir-se». Una imatge que resumix el lligam d’este poble amb la seua muntanya.

Curiositats de Jesús Pobre

• Cordes de pita. Ací, com al Canals que va descriure Cavanilles, es feien cordes amb el fil de la pitera. Un ofici que va donar de menjar a mig territori i que hui quasi ningú recorda.
• Palmissons de rabosa. Als dàtils del margalló, ací els diuen palmissons de rabosa; i de la molla blanca i tendra que ix quan es talla la palmera arran de terra —el margalló pròpiament dit— en feien un llepolia. «Abans ens ho papàvem, els palmissons», deien.
• L’herba de Santa Teresa i el petorrell, que al poble descriuen amb una imatge que val per una classe de botànica: «el petorrell és com si fóra el pare del cor de penya».
• Els xiquets de Jesús Pobre es feien corones d’esguirlanda —la vidriella—, com els de Castellonet per Sant Joan.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Dénia.