El Ràfol de Salem, l’antic obrador d’argila

El Ràfol de Salem naix d’una minúscula alqueria musulmana que els àrabs anomenaven Raff al-Gïbz, «l’obrador d’argila»: la terrisseria i la manufactura de rajoles, cossis i gerres van justificar durant segles l’assentament de pobladors en esta terra d’al-Àndalus.

De la baronia de Bèlgida a la carta pobla de 1611

Durant el segle XIV, el Ràfol pertangué als Bellvís, inclòs en la baronia de Bèlgida. El 18 de juliol de 1611, el comte del Real va atorgar l’escriptura de poblament dels llocs del Ràfol i l’Alcúdia, que regulava les relacions entre el senyor i els seus vassalls, amb repartiments de fruits i monopolis com el molí, el trull i la carnisseria.

La figureta que es disputaven dos pobles

La tradició que arreplega l’arxiu parroquial conta que, l’any 1430, dos llauradors -un de l’Alcúdia i un altre del Ràfol- estaven cavant un bancal quan van desenterrar una figureta que identificaren com Sant Blai. Els dos pobles se la van disputar, i el Ràfol va guanyar. D’aquella troballa naix la devoció que encara vertebra el calendari del poble.

Sant Blai: el porrat, els gojos i el miracle representat

La festa de Sant Blai fa més de cent anys que se celebra: abans el 3 de febrer, hui el primer dissabte de febrer. És alhora devoció i fira: al voltant de l’ermita s’hi munta el Porrat i Fira Artesanal de Sant Blai, amb mercat medieval i focs, es canten els gojos i, el diumenge anterior, els veïns fan la representació del miracle de Sant Blai -el sant que desencalla la gola. El Ràfol s’afig així a la ruta dels porrats de Sant Blai que travessa el territori, com el de Potries o el de Pedreguer.

El Diví Salvador i un dia per a cada edat

Les festes majors comencen la primera setmana d’agost i es fan en honor al Diví Salvador, amb una tradició que el poble situa en uns cinc-cents anys. Tenen una manera d’organitzar-se que val la pena explicar: cada dia és d’un grup del poble. El dels jubilats és el de Sant Tomàs; el dels jóvens, el de la Divina Aurora i la Divina Pastora; i el 6 d’agost, el del Diví Salvador. Concerts de dolçaina i tabalet, música de banda, processons, sopars al carrer, dianes i competicions esportives completen la setmana.

El Molí de Baix i un nucli antic encantat

El Molí de Baix, d’origen morisc però reconstruït al segle XVIII pel marqués de Bèlgida, és un dels indrets més emblemàtics del municipi: hui, restaurat, funciona com a alberg per a visites escolars. El centre històric del Ràfol de Salem conserva carrers estrets i cases tradicionals de pagesos i terrissers, amb balconades de ferro forjat, portes de fusta tallada, plafons devocionals i eixos decorats amb ceràmica. Hi destaquen el Calvari (1879-1889), un via crucis amb edificacions decorades amb rajoles valencianes, i la rentadora de 1916, amb una bassa de quasi 10 metres que es va utilitzar fins als anys 90.

Senderisme: el PR-CV 213 fins al Benicadell

El terme queda travessat pel PR-CV 213, que enllaça Beniatjar amb el Ràfol de Salem i puja fins a l’Alt del Benicadell en un recorregut de 15,6 km i unes sis hores, passant per l’ermita de Sant Blai -amb zona d’acampada-, el mateix Molí de Baix i l’àrea recreativa del Carrascalet, amb pallers i zona de jocs. És una de les moltes rutes que travessen el rosari de pobles menuts arrapats a l’ombria del Benicadell.

Gent del bancal

La vida del Ràfol de Salem ha girat sempre al voltant del bancal i l’horta, com resumia Albert Millet Fenollar, un dels llauradors del poble entrevistats per Joan Pellicer en la seua recerca etnobotànica: «He fet més coses però m’agrada molt el bancal i estic sempre en el bancal». La memòria agrícola local guarda també remeis populars com la cura de les berrugues fent nucs en una branca de barbuguera, o dites sobre la collita de magranes -«Xé, enguany tot és un badoc», es deia quan l’any eixia dolent i les flors del magraner no arribaven a quallar fruit.

Curiositats: un barret de vidriella

• De la vidriella se’n feia una collera per a posar al matxo, «per a que els tapara perquè les mosques i els tabans se’ls mengen». I un veí del Ràfol li va contar a Pellicer un ús encara més d’anar per casa: «A voltes, en el bancal, se m’ha oblidat el sombrero i m’ha fet això i m’ho he posat.» Un barret improvisat amb una enfiladissa.
• També ací es fumaven fulles de gramònica quan no hi havia tabac -com a Otos i a Terrateig-, i s’arrancava la caüla mentres s’anava a rascar el blat.
• De l’arboç, ací ambrocio, avisaven el mateix que a mig territori: «si en menges molt, et picaries, et marejaries».

El Museu de l’Oli

El Museu de l’Oli – Almàssera El Salvador, únic a la comarca, mostra el procés tradicional de producció d’oli d’oliva i és una de les parades obligades per a qui vulga entendre l’economia agrícola d’este xicotet poble de la Vall d’Albaida, veí d’Otos i de Bèlgida en el mateix clúster de pobles menuts de la vall.

Més informació, a la web de l’Ajuntament del Ràfol de Salem.