El Palomar, el poble que planta un xop cada maig

El Palomar és un poble menut de la Vall d’Albaida, entre el Parc Natural de la Serra de l’Ombria i la serra del Benicadell, conegut per una festa ben peculiar: la Plantà del Xop, en què el jovent du a coll un xop fins a la plaça del poble.

D’alqueria musulmana a poble independent d’Albaida

Els historiadors situen la fundació i consolidació d’El Palomar al segle XIII, quan colons catalans -agricultors i ramaders- van adaptar el nom que els musulmans locals donaven a estes terres (al Palombar), catalanitzant-lo. El 15 de desembre de 1603, Cristòfol II dels Milà i Aragó, quart comte i primer marqués d’Albaida, va atorgar el privilegi que separava El Palomar de la vila d’Albaida i el convertia en universitat pròpia. El poble formava part del marquesat d’Albaida, junt amb Albaida i els pobles d’Atzeneta, Benissoda, Bufali i Carrícola.

Què visitar

L’església de Sant Pere Apòstol, barroca del segle XVII, té un campanar des d’on es veu tot el poble. L’ermita del Roser, reconstruïda al segle XIX en estil neoclàssic, i una sèrie de rajoles ceràmiques devocionals policromades repartides pels carrers completen el patrimoni religiós popular. A «La Sala», antiga casa consistorial del mateix segle XVII, s’hi ha instal·lat el museu arqueològic del Castell de Carrícola (BIC, segle XIII), el poble veí amb qui El Palomar comparteix bona part de la seua història.

El barranc de la Junda i la Font de Sis

Des del poble s’hi pot fer una passejada pel barranc de la Junda fins al paratge de la Font de Sis, seguint la «Senda Verda» vorejada de xops. Allí hi ha una font, un llavador antic, taules i fogons per a fer paella, i un bar-restaurant per a fer parada.

Festes: la Plantà del Xop

El segon cap de setmana de maig, El Palomar viu la seua festa més singular en honor de la Mare de Déu dels Desemparats: la Plantà del Xop, amb el ball de la bandera i el ball dels pastorets, i un xop portat a coll pels joves del poble per a plantar-lo a la plaça. La vespra, la gent ix de la plaça de la Verge cap a la xopada per a la tallada ritual d’un dels xops més forts de la rodalia, que després es pela —deixant-li només el brancatge del cim— i es clava en terra com a cucanya, centre de la festa i del ball.

Joan Pellicer va vore en esta festa molt més que una curiositat local: la supervivència d’un antiquíssim culte a l’arbre, viu encara en uns pocs pobles de Diània. Així ho deixà escrit:

Un ben il·lustratiu exemple de la continuïtat del culte a l’arbre dels antics fins l’actualitat el constituïxen les populars Festes del Xop que anualment se celebren encara a les belles viles de Planes, Altea, Benigànim, el Palomar i a d’altres pobles de la nostra geografia.

El Palomar comparteix, doncs, este ritu amb Benigànim —que també planta el xop per la Mare de Déu dels Desemparats—, amb Planes, on la festa és el cor de la Pasqua Granada, i amb Altea, on els llauradors alcen l’arbre per Sant Joan. També a Millena es planta el xop cada estiu, dins de les Festes Majors de juliol; antigament es feia pel dia de Sant Josep, i d’ahí li ve el nom tradicional de «l’arbre de Sant Josep»: un xop ben alt, pelat i ensabonat de dalt a baix, amb bunyols i un pollastre lligats al cim per a qui aconseguira enfilar-s’hi. A Diània TV hem contat en vídeo eixe mateix ritu de l’arbre tant a la Festa del Xop de Millena com a la Plantà de l’Arbret d’Altea.

Les festes patronals majors del Palomar, en honor de la Sagrada Família i el Crist del Miracle, se celebren la tercera setmana d’agost, amb concurs de paelles inclòs.

Costums i gastronomia

Per Corpus, la tradició manava enramar els carrers amb fulles d’orm i de llorer, un altre gest antic de retrobament amb l’arbre que Pellicer també va documentar al poble. A taula, l’arròs al forn de Pasqua, els fesols bullits que acompanyen la Plantà del Xop i la paella són els plats que millor representen El Palomar.

Més informació turística, a la fitxa de Turisme de la Diputació de València.