Relleu, el poble del pantà del segle XVIII

Relleu és un municipi de la Marina Baixa assentat en una vall envoltada de muntanyes -el Cabeçó d’Or, la Serra de la Grana, la Serra de l’Aguilar-, amb un castell d’origen musulmà i un pantà antic que hui es recorre per passarel·les suspeses sobre el congost de l’Amadorio.

El castell musulmà

El castell de Relleu, d’origen musulmà, ocupa un turó de 440 metres prop del nucli urbà, amb una planta poligonal irregular d’uns 600 m² i murs de tàpia sobre maçoneria, un dels sistemes constructius més resistents de l’època. A l’interior es conserven restes d’edificacions i un aljub. La Diputació d’Alacant hi ha destinat recentment 150.000 euros per a intervencions urgents a la torre oest, dins d’un procés de recuperació patrimonial continu.

El pantà que va autoritzar Felip IV

El pantà de Relleu, a la zona sud-est del terme, recull des del segle XVIII les aigües del riu Amadorio: la seua construcció es va autoritzar mitjançant un document reial de Felip IV de 1653 als veïns de la Vila Joiosa, i l’obra -amb una alçada de 30 metres i un mur de 10 metres de gruix, atribuïda per alguns a l’enginyer italià Cristóbal Antonelli- va quedar finalment acabada al segle XVIII. Este entorn de gran bellesa natural i valor ambiental s’ha convertit en un dels grans reclams turístics de l’interior de la comarca gràcies a una ruta de 10 quilòmetres amb passarel·les que permet recórrer el congost suspés sobre l’aigua, amb un tram de 212 metres a uns 40 metres d’altura.

La Rodà de les Aixames, la nit de Nadal

El 24 de desembre, quan la nit és més llarga, Relleu ix al carrer a fer rodar el foc. Són les aixames: torxes fetes d’espart sec arreplegat a la serra, que es fan girar enceses pels carrers del poble. És un costum emparentat amb els ritus de solstici d’hivern -propiciar la fertilitat i espantar la foscor- i Relleu el comparteix amb sis pobles més de Diània: Tibi, Xixona, Onil -on les anomenen fatxos-, la Torre de les Maçanes, l’Orxa i Gaianes.

No és casualitat que el mot done nom també al grup de danses del poble, la Colla l’Aixama. El naturalista Daniel Climent ha explicat en la seua xarrada «Botànica Festiva: Hivern» per què estes festes depenen d’una planta concreta: sense espart -la totxa, com li diuen ací- no hi ha aixama.

Sant Antoni del Porquet: el dia de porquejar

La festa que ha posat Relleu al mapa és la de Sant Antoni del Porquet, al voltant del 17 de gener, també coneguda com la Festa de Porquejar o Fira d’Hivern. No és una festa antiga sense interrupció: el poble la va recuperar en gener de 1999, i des de llavors no ha fallat cap any. En 2016 va ser declarada Festa d’Interés Turístic Provincial.

El dia gran comença amb revolteig de campanes i una degustació de dolços amb mistela i herbero, amb el poble vestit com anaven els avis –brusó, mocador i boina– i passacarrer de dolçainers. Al migdia arriba la càrrega a la plaça del Cor de Jesús, i allí, a la vista de tothom, s’elaboren les botifarres, llonganisses, xulles i cuixots a la manera de sempre; com diuen ells, «s’aprofita tot». La matança pròpiament dita es fa abans, en un lloc privat i amb mitjans moderns.

A migdia arriben els calderos de l’olleta -es reparteixen prop de 2.500 racions– i a la vesprada la Colla l’Aixama amenitza la plaça amb dolçaina, tabalet i balls populars, mentres el Club Pilota Relleu juga el seu Trofeu Sant Antoni del Porquet. En fer-se de nit s’encenen les fogueres, comença la rostida -uns 200 quilos d’embotit i 400 de carn- i s’acaba amb focs d’artifici. Les barres les porten els festers de Sant Albert i els de la Mare de Déu del Miracle: les tres festes del poble donant-se la mà.

L’endemà és el Dia dels Animalets: missa en honor a Sant Antoni a la mateixa plaça i, en acabant, benedicció dels animals i del pa beneït, que es reparteix entre els presents.

Sant Albert: la Banyà i la Festa de l’Espuma

A primeries d’agost -cinc dies; en 2026, del 7 a l’11– li toca el torn a Sant Albert, patró de la joventut de Relleu. El programa combina la part tradicional amb la que busca, sobretot, refrescar-se: Entrà de Bandes, romeries, misses i actes tradicionals; retreta i concurs de disfresses; concurs de paelles; parc aquàtic infantil; orquestres i macrodiscomòbils; i, com a acte més esperat, la Banyà i la Festa de l’Espuma, una batalla multitudinària d’aigua i escuma pels carrers en el moment més calorós de l’any. Les festes es tanquen amb la traca final.

La Mare de Déu del Miracle i els Sants Metges

La patrona de Relleu és la Mare de Déu del Miracle, i els copatrons, Sant Cosme i Sant Damià -els Sants Metges, els dos germans metges que segons la tradició curaven sense cobrar. Les festes patronals cauen a les acaballes de setembre, quan l’estiu ja s’acaba i el poble es reunix al voltant de les tres imatges.

Senderisme: el GR de la Muntanya d’Alacant

Relleu és pas del Sender GR de la Muntanya d’Alacant, amb les etapes Benifallim-Relleu i Relleu-Aigües. El poble té també quatre rutes locals senyalitzades, entre elles la que recupera el Camí de les Ripalmes o del Fasamais, un antic camí de ferradura que travessa un forn de calç, basses de reg, assuts i séquies històriques.

El Conte del Lliri Blau i la gent del terme

Relleu apareix entre els pobles on es va recollir de la tradició oral el Conte del Lliri Blau, una de les rondalles del corpus valencià -junt amb Beniarjó i altres pobles del territori diànic- que Joan Pellicer relaciona amb l’iris (lliri) en la seua recerca etnobotànica. El terme té també la seua veu pròpia entre els llauradors entrevistats per Pellicer, Antoni Mañero Cantó, nascut el 13 d’agost de 1925, «llaurador, pastor i calador» tota la vida. A Relleu, a més, es distingix amb precisió entre la bacora i la figa-flor: esta última és, com deien al poble, una bacora que no arriba a agafar el sabor final, encara que es fa grossa, i que fa gust a lleterola.

Curiositats: la totxa i el fissó

• A Relleu, a l’espart li diuen totxa, i a la mata, totxera -un nom que comparteix amb Tibi, Beneixama, Petrer i la Font de la Figuera. És el mapa de l’espart, i explica per què precisament ací hi ha aixames per Nadal.
• Al bitxo, ací li diuen fissó. A Ròtova i Alfauir és coralet; a Benissa, cuentets. Amb els noms del bitxo es podria dibuixar el territori sencer.
• De la ginesta, els de Relleu en distingixen la ginesta borda, la que no val per a res més que per a fer bonic al bancal.

Un nucli antic de carrers en pendent

El poble de Relleu conserva també una església del segle XVII i un nucli històric de carrers estrets i costeruts que reflectixen encara el seu origen medieval.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Relleu.