Rafelcofer, el poble del Rabat i els Gojos de Sant Vicent

Rafelcofer és un municipi de la Safor amb un poblament que es remunta a l’edat del ferro, i que manté encara una de les tradicions més singulars de la comarca: una cançó a l’alba que narra la vida de Sant Vicent Ferrer.

Un jaciment iber a la muntanya del Rabat

A la muntanya del Rabat es va excavar, durant la dècada de 1980, un jaciment arqueològic iber que confirma l’assentament humà a Rafelcofer des del segle II aC, en plena edat del ferro.

Senderisme: la ruta del Rabat

La Ruta del Rabat, d’uns 4 km i dificultat baixa, travessa els termes de l’Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d’en Carròs, tot visitant la Cova del Bombo, una antiga ermita, el jaciment iber del Rabat i la Creu de Rafelcofer. Un itinerari curt però ple de patrimoni, ideal per a fer en família.

Els Gojos de Sant Vicent

Les festes de Sant Vicent Ferrer, el cap de setmana següent a Pasqua, són de les més singulars del poble: el carrer del Pati o de Sant Vicent s’engalana per a l’ocasió, amb teatre, mascletà i sopars populars, i el Grup de Danses de Rafelcofer hi té un paper destacat. L’element més característic és el cant de l’alba, conegut com els Gojos de Sant Vicent, que a les sis del matí narra en cançó la vida del sant.

Setmana Cultural i festes patronals

La primera setmana de juliol se celebra la Setmana Cultural, i la segona, les festes patronals del poble, que completen -junt amb celebracions com Sant Antoni del Porquet o Sant Dídac d’Alcalà- un calendari festiu ben viu al llarg de tot l’any.

Collidores d’herbes i figueres del terreno

L’horta de Rafelcofer ha tingut sempre les seues collidores d’herbes mengívoles, com Elòdia Rocher Crespo, que resumia així la seua relació amb la terra: «M’agrà de lo més l’horta». El terme conserva també una notable varietat pròpia de figueres -blanca, negra o bacorera, poletana, verdaleta, verduna i la figuera del Coll Torçut, esta última negra, llarga i primerenca, típica de la muntanya-, documentades pels llauradors del poble en la recerca etnobotànica de Joan Pellicer sobre el territori diànic.

Les alfàbegues de la uela

Rafelcofer és una de les peces del gran costum saforenc de l’alfàbega per a la Mare de Déu d’Agost. Ací les mates es criaven per a portar-les a l’església i, com contava una veïna a Pellicer, «estaven tot el dia arruixant-les per a que es mantingueren fresques»; sa uela en va fer tots els anys fins que es va morir, pels anys seixanta. Al poble encara es diu, més senzillament, que es té alfàbega a casa «per a sentir auloreta». És el mateix fil que arriba a Orba, a Palma de Gandia i a Oliva, on se’n feia concurs.

Curiositats

• Besneula és el nom d’una herbeta de flor blava -ve del llatí bisligula-, però al poble s’usa sobretot en sentit figurat: a Rafelcofer, un besneula és una persona tranquil·la. A pobles veïns el matís canvia i es torna més punxant: al Ràfol d’Almúnia és «aquell que està mig embovat» i a Beniarbeig, «quan a algú li falta un regó».
• Del Raval de Rafelcofer era Vicentico, un dels informants de Pellicer, que li va donar la fórmula del picomoro per a les almorranes: collir-lo ja sec, fer-lo pols, pastar-lo en aigua bullida i aplicar-lo. «No n’hi ha res millor», assegurava.
• Els blecs i el fenàs es segaven ací per als bous: dos noms d’herba que a la Safor volien dir, simplement, menjar per als animals de treball.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Rafelcofer.