L’Atzúbia, les dos neveres i el carrer àrab

L’Atzúbia és una antiga alqueria andalusina i mudéjar que va quedar despoblada amb l’expulsió dels moriscos en 1609 i que va ser repoblada per gent de Mallorca, conservant encara hui un traçat de carrers que no ha canviat des de temps musulmans.

Què visitar

L’església dedicada a Sant Vicent Ferrer, del segle XVII, i la rectoria, junt amb l’antiga casa consistorial i una xicoteta porta que va ser l’entrada a una presó, marquen el recorregut pel nucli urbà, amb fonts d’estil morisc que encara ragen pels carrers.

Les neveres de l’Atzúbia

La Nevera de Baix i la Nevera de Dalt, del segle XVIII, són testimoni de l’època daurada del comerç de la neu: la neu de l’hivern es guardava en capes alternades amb palla, es convertia en gel, i es transportava de nit en bísties fins als mercats locals i, sobretot, fins als ports de la costa com Dénia.

Senderisme: la presa d’Isbert

El PR-CV 181, una ruta circular de 7,8 km i unes 3 hores i mitja, de baixa dificultat tècnica, ix de Campell, a la Vall de Laguar, i ressegueix el barranc de les Hortes i la font del Molí fins a arribar a la presa d’Isbert, un mur de 29 metres construït entre 1928 i 1944 dins de l’espectacular Estret d’Isbert. El castell de Forna, a uns 15 minuts a peu de l’Atzúbia, dalt d’un turó amb vistes espectaculars, i l’àrea recreativa del Tossal del Llop completen el senderisme de la zona.

L’Atzúbia segons Joan Pellicer

El metge i etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar a l’Atzúbia bona part del seu catàleg d’herbes i remeis del territori diànic. Ací la maria-lluïsa era el remei de la casa per a assossegar el cos:

La maria-lluïsa per al nyervi i per a la sang.

La toponímia del terme també parla de plantes: la Cova de l’Alzavara, al pla a ponent del poble prop dels molins de Batiste i de Tono, o la Font del Pi Rafalet recorden un paisatge on cada racó tenia nom propi. I als bancals es collia el cap-roig, una verdura silvestre que els veïns descrivien com «una verdura dolça i bona».

Les herbes de Forna

Al llogaret de Forna, Pellicer va arreplegar dos testimonis que expliquen bé el respecte que es tenia a les herbes fortes. Del timó mascle deien que era «millor que el timó per a la inflamació», i del timó reial —l’alfàbega de pastor, la planta més buscada per a fer herberet— un pastor del poble en recordava així l’olor i la potència:

Fa una olor tan bona! Per als almaris, enrotllà en paper de seda, per a la roba. És una herba molt forta com la ruda. Quan era pastoret i la collia, me la posava dins de la bujaca del pantaló per portar-la a casa, i m’adormia la cam de la cama.

— testimoni de Forna recollit per Joan Pellicer

Art contemporani

La galeria Adsubian, creada per l’escultor i amant de l’art Aldo Nonis, atrau visitants de tot el món a este poble menut de la Marina, ben a prop de Pego i de la Vall de Gallinera.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de l’Atzúbia.