Beniatjar, als peus del Benicadell

Als peus del Benicadell, Beniatjar és el punt d’eixida més popular per a pujar al cim d’esta muntanya emblemàtica, que amb 1.104 metres és la carena que separa la Vall d’Albaida de l’Alcoià, dos comarques de Diània.

Què visitar en Beniatjar?

La parròquia de la Mare de Déu de l’Encarnació, de 1689, es restaura des de l’any 2005 i ha recuperat bona part dels seus elements arquitectònics i ornamentals originals. El Castell de Carbonera, d’origen andalusí, conserva restes de muralles, torres i un aljub, i als seus peus es troben les coves del mateix nom, amb pintures rupestres esquemàtiques, una referència de l’art rupestre llevantí. Completen el patrimoni del terme el Pont dels Moros, la nevera del Benicadell i els forns de guix restaurats de les Fontetes.

Senderisme a Beniatjar

La PR-CV 213 és la ruta clàssica de pujada al cim del Benicadell, de 14 quilòmetres i dificultat mitjana, amb l’Àrea Recreativa de les Fontetes com a punt de pas. El tram final, entre blocs rocosos i penya-segats vertiginosos, és el més exigent de tot el recorregut.

Cultura a Beniatjar

El poble es distingeix per l’afició musical dels seus veïns i per la qualitat del seu oli d’oliva, un dels productes que millor representen la Terra Blanca del Benicadell.

Les herbes del Benicadell

Pels ombrius faldars de la serra, ran del barranc del Benicadell, brolla la Font del Baladre, un dels racons d’aigua que l’etnobotànic Joan Pellicer va cartografiar en el seu catàleg del territori diànic. Als mateixos cingles frescals es cria l’alfàbega de pastor —el timó real que perfuma l’herberet de la Mariola—, una mateta cada volta més escassa que els veïns de Beniatjar guardaven per la seua olor. «L’alfàbega de pastor està molt escassa, qué clareta està!», es lamentava un informant del poble davant de Pellicer, que també va deixar constància de com eixa herba olorosa acompanyava fins i tot el vestit dels dies de festa:

Fa molt bona olor. En lo tratge m’ho posava la dona, dins la bujaca del tratge.

Per Santa Àgueda, sembra l’alfàbega

Una dita popular de les muntanyes de Diània mana sembrar l’alfàbega el dia de Santa Àgueda, el 5 de febrer, i a Beniatjar hi afegien un vers propi que Pellicer va arreplegar de viva veu:

Per Santa Àgueda, sembra l’alfàbega,
i la ueleta que sabia, ixideta la tenia.

Al veí poble de Balones canten la mateixa dita amb una lleu variació («una velleta que sabia, trasplantadeta la tenia»), senyal de com estos versets viatjaven de poble en poble per tota la comarca.

Beniatjar en la poesia popular

Una coneguda cançoneta sobre els ocells del Benicadell nomena expressament el poble:

En Terrateig caderneres,
en Montitxelvo els reiets,
en Aielo els gafarrons,
en Rugat el paixarell
i en Beniatjar les gralles
en l’alt del Benicadell.

El poeta Salvador Jàver també li va dedicar uns versos a la muntanya en «L’oració a la vall»:

I beurem el timonet criat en serralades,
endolcit amb la mel de les abelles sàvies,
borratxes de romer, en ser que el sol s’enfila
per les roques rosades del meu Benicadell.

Beniatjar a les Meravelles de Diània

Beniatjar obri el primer capítol de «Meravelles de Diània», la sèrie de Diània TV basada en els llibres de l’etnobotànic Joan Pellicer «Meravelles de Diània» i «Costumari Botànic», que recorre el camí «De Beniatjar al Benicadell».

Curiositats de Beniatjar

El mateix Joan Pellicer, en la seua tesi doctoral d’etnobotànica sobre el territori diànic, va arreplegar el testimoni de Josep Pérez Prats, nascut el 1920 i conegut a Beniatjar com «el Quintanero», que explicava haver-se casat al poble «perquè em van enganyar» i que hi va viure la resta de la seua vida.