Beniatjar, als peus del Benicadell

Als peus del Benicadell, Beniatjar és el punt d’eixida més popular per a pujar al cim d’esta muntanya emblemàtica, que amb 1.104 metres és la carena que separa la Vall d’Albaida de l’Alcoià, dos comarques de Diània.

Què visitar en Beniatjar?

La parròquia de la Mare de Déu de l’Encarnació, de 1689, es restaura des de l’any 2005 i ha recuperat bona part dels seus elements arquitectònics i ornamentals originals. El Castell de Carbonera, d’origen andalusí, conserva restes de muralles, torres i un aljub, i als seus peus es troben les coves del mateix nom, amb pintures rupestres esquemàtiques, una referència de l’art rupestre llevantí. Completen el patrimoni del terme el Pont dels Moros, la nevera del Benicadell i els forns de guix restaurats de les Fontetes.

Senderisme a Beniatjar

La PR-CV 213 és la ruta clàssica de pujada al cim del Benicadell, de 14 quilòmetres i dificultat mitjana, amb l’Àrea Recreativa de les Fontetes com a punt de pas. El tram final, entre blocs rocosos i penya-segats vertiginosos, és el més exigent de tot el recorregut. Pel camí val la pena parar-se al Planet de Gomar, on Joan Pellicer va inventariar uns arbocers que van entrar al seu catàleg d’arbres remarcables de Diània.

Cultura a Beniatjar

El poble es distingeix per l’afició musical dels seus veïns i per la qualitat del seu oli d’oliva, un dels productes que millor representen la Terra Blanca del Benicadell.

Les herbes del Benicadell

Pels ombrius faldars de la serra, ran del barranc del Benicadell, brolla la Font del Baladre, un dels racons d’aigua que l’etnobotànic Joan Pellicer va cartografiar en el seu catàleg del territori diànic. Als mateixos cingles frescals es cria l’alfàbega de pastor —el timó real que perfuma l’herberet de la Mariola—, una mateta cada volta més escassa que els veïns de Beniatjar guardaven per la seua olor. «L’alfàbega de pastor està molt escassa, què clareta està!», es lamentava un informant del poble davant de Pellicer, que també va deixar constància de com eixa herba olorosa acompanyava fins i tot el vestit dels dies de festa:

Fa molt bona olor. En lo tratge m’ho posava la dona, dins la bujaca del tratge.

Per Santa Àgueda, sembra l’alfàbega

Una dita popular de les muntanyes de Diània mana sembrar l’alfàbega el dia de Santa Àgueda, el 5 de febrer, i a Beniatjar hi afegien un vers propi que Pellicer va arreplegar de viva veu:

Per Santa Àgueda, sembra l’alfàbega,
i la ueleta que sabia, ixideta la tenia.

Al veí poble de Balones canten la mateixa dita amb una lleu variació («una velleta que sabia, trasplantadeta la tenia»), senyal de com estos versets viatjaven de poble en poble per tota la comarca.

Un nuc per cada berruga

Si algun dia camineu pel terme i veeu una ginestera amb les rametes fetes un manoll de nucs, no és cosa del vent. Per tot Diània ha corregut el mateix remei contra les berrugues, i a Beniatjar el contaven així de clar:

Agarraves rametes, que pareixen espart, i a cada berruga un nuc: tres berrugues, tres nucs.

Pellicer el va documentar amb variants a Otos —on afegien que el nuc «no el té de vore ningú»—, Salem, el Ràfol de Salem, Beneixama i Beniarrés, on hi afegien dos fulles d’olivera colgades en creu. Un mapa d’una mateixa creença dibuixat sobre les ginesteres de mitja Diània.

Beniatjar en la poesia popular

Una coneguda cançoneta sobre els ocells del Benicadell nomena expressament el poble:

En Terrateig caderneres,
en Montitxelvo els reiets,
en Aielo els gafarrons,
en Rugat el paixarell
i en Beniatjar les gralles
en l’alt del Benicadell.

El poeta Salvador Jàver també li va dedicar uns versos a la muntanya en «L’oració a la vall»:

I beurem el timonet criat en serralades,
endolcit amb la mel de les abelles sàvies,
borratxes de romer, en ser que el sol s’enfila
per les roques rosades del meu Benicadell.

El Benicadell, una de les Meravelles de Diània

El cim i la nevera del Benicadell són una de les Meravelles de Diània que Joan Pellicer va reunir al seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes. Per això Beniatjar obri el primer capítol de «Meravelles de Diània», la sèrie de Diània TV basada en els llibres de Pellicer «Meravelles de Diània» i «Costumari Botànic», que recorre el camí «De Beniatjar al Benicadell».

Festes a Beniatjar

Les festes del poble arriben al final d’agost: segons el calendari oficial de festes locals, els dies grans són el 27 d’agost, dedicat a Sant Roc, i el 28, a l’Assumpció i la Divina Aurora.

Curiositats de Beniatjar

El mateix Joan Pellicer, en la seua tesi doctoral d’etnobotànica sobre el territori diànic, va arreplegar el testimoni de Josep Pérez Prats, nascut el 1920 i conegut a Beniatjar com «el Quintanero», que explicava haver-se casat al poble «perquè em van enganyar» i que hi va viure la resta de la seua vida. De la seua gent Pellicer va anotar també xicotets sabers de casa: la savina servia per a fer els piquets que aguanten drets els ceps joves, i una tasseta de maria-lluïsa era el remei de sempre per a fer bona digestió.

Entre les herbes de temporada, la coroneta de rei —una herbàcia de flor groga que brolla als bancals de primavera— es mesclava amb la verdura: «La coroneta de rei per a mesclar-ho en la verdura», va anotar Pellicer d’un informant local. I la fusta de l’om tenia al poble un ús molt concret: era la millor per a fer la barra de l’almàrcera, la premsa d’oli que transformava les olives del Benicadell en l’or líquid de la Terra Blanca.