Pinet, la vall circular de la Vall d’Albaida

Pinet és un dels municipis més menuts de la Vall d’Albaida, al sector nord-oest de la comarca, amb prou prou de 200 habitants. El seu relleu és una vall de forma circular, amb un fons de margues rogenques que l’erosió de les aigües ha anat depositant des de les muntanyes que la tanquen pel nord i el nord-oest.

Un poble de vall tancada

El clima de Pinet és mediterrani típic, amb estius calorosos i hiverns freds -de mitjana, un parell de nevades cada any- i precipitacions que ronden els 600 mm anuals, encara que en els últims anys han arribat a superar els 1.000 mm. La parròquia del poble depén de la de Llutxent, i Pinet és un dels 27 municipis que integren la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida.

La llata, l’ofici que no s’ha perdut

Si un poble de dos-cents habitants ha eixit a la televisió, ha sigut per això: a Pinet encara es fa llata. Trenar la fulla de palma o l’espart per a fer cordell, cabassos, senalles i estores va ser durant generacions una feina de cada dia a bona part de la Vall d’Albaida, sovint feta a casa i a estones perdudes, i ací s’ha mantingut viva quan a la majoria de pobles ja només en queda el record. És, més que un ofici, la memòria col·lectiva del poble feta amb les mans.

Festes: Sant Pere, el Crist de la Muntanya i la Puríssima

Les festes patronals de Pinet se celebren l’últim cap de setmana de juny, en honor a Sant Pere i al Crist de la Muntanya. El dia gran comença ben de matí amb el passacarrer de la banda i la missa solemne, i la jornada s’acaba amb la processó de la Puríssima -la Immaculada Concepció és la patrona del poble-, acompanyada de música i focs. En un poble tan menut, la festa no la fa una junta: la fa tot el veïnat.

Senderisme: el Surar de Pinet, un bosc únic

La ruta temàtica El Surar de Pinet – Llutxent travessa un dels racons més singulars de la comarca: un surar, bosc d’alzines sureres, poc habitual tan al sud. L’etnobotànic Joan Pellicer el documenta com «l’únic del territori diànic», compartit amb el terme veí de Barx, on l’alzina surera troba un dels seus últims reductes meridionals. L’itinerari complet, d’uns 10 km i unes 5 hores, de dificultat mitjana-alta, connecta Pinet amb Llutxent pels vessants de la serra, i es pot combinar amb un altre tram que arriba fins a Terrateig en poc més de 7 km.

El Pla de la Vinya Vella

Entre la toponímia pròpia del terme, Pellicer destaca el «bell i vermell» Pla de la Vinya Vella de Pinet, un paratge de terres roges que testimonia l’antic conreu de la vinya en este racó de la Vall d’Albaida, hui pràcticament substituït pel bosc i el secà.

Tres paraules de Pinet

Al vocabulari que Joan Pellicer va arreplegar pel territori, Pinet aporta tres mots que valen per un retrat del poble:

• Lluendo: el donyet, el follet de casa. I la frase amb què el nomenaven quan passava alguna cosa rara: «Pareix cosa de lluendos».
• Borina: anar de borina és anar de comboi, de sopar i de festa.
• Pelendengue: quan una cosa es complica, a Pinet encara es diu «sí que té pelendengues la cosa, carall».

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Pinet.