Palma de Gandia, el poble de l’aqüeducte de l’Arcada

Palma de Gandia és un municipi de la Safor a la vall fèrtil que reguen el Serpis i el Vernissa, sota la mirada de la Serra Falconera. Un poble d’arrel medieval on l’aigua -captada, conduïda i repartida des de fa segles- continua sent el fil conductor del paisatge.

De l’alqueria de 1238 al llinatge Perer

Després de la reconquesta de 1238, l’alqueria de Palma va ser donada a Gausbert del Perer, i en 1261 ja hi havia colons cristians establits al terme. L’església de Sant Miquel Arcàngel, el principal monument del poble, té l’origen en 1392, encara que ha sigut molt reformada al llarg dels segles: conserva una nau gòtica i un campanar neogòtic de 1912.

Quatre-cents quaranta anys de senyor amb hàbit

Hi ha un detall que explica bona part de la història de Palma: des del 2 de setembre de 1390 i fins a la desamortització de 1835, el poble va estar governat pels monjos jerònims del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir. Quasi quatre segles i mig amb el mateix senyor, i un senyor de convent: això marca el repartiment de l’aigua, els cultius, les rendes i fins i tot el calendari de festes.

Més de 500 anys junt a Ador

Palma va caminar unida a Ador durant més de cinc segles, sota un mateix govern municipal, fins que en 1841 tots dos pobles van demanar i aconseguir independitzar-se com a municipis separats. Encara hui els dos pobles veïns mantenen eixe vincle històric ben present.

La presa i l’aqüeducte de l’Arcada

El patrimoni hidràulic de Palma de Gandia -la presa del castell de Palma i l’aqüeducte de l’Arcada, dels segles XV-XVI- són romanalles del sistema de reg històric del riu Serpis, que encara hui explica bona part del paisatge de tarongerars del municipi. A la partida de Marxuquera es conserven altres peces d’eixe món de l’aigua: el llavador de Sant Miquel i les Arcadetes.

La Festa de les Alfàbigues

Per la Mare de Déu d’Agost, Palma de Gandia celebrava tradicionalment la Festa de les Alfàbigues: les festeres, clavarieses o majorales de la festa criaven amb cura testos d’alfàbega -a l’ombra d’una figuera i amb terrafem de figuera, segons li va contar a l’etnobotànic Joan Pellicer una veïna del poble- i el dia de la festa les exposaven dins de l’església com a ofrena a la Mare de Déu. Un costum humil i casolà, compartit amb variants pròpies a altres pobles de la Safor i la Marina -a Orba encara recorden que sa mare en portava a l’església, i a Oliva se’n feia concurs-, i que encara ressona en les festes majors de l’última setmana d’agost.

Festes: el Crist de la Salut i els Moros i Cristians

El patró del poble és el Crist de la Salut, i les festes patronals cauen a l’entrada de la tardor, del 28 al 30 de setembre, repartides entre tres advocacions: la Divina Aurora, Sant Miquel -titular de la parroquial- i el mateix Crist de la Salut. Les festes majors se celebren l’última setmana sencera d’agost, i els Moros i Cristians, des de la segona setmana de juliol.

Marxuquera i la Cova de la Clau

La serra de Marxuquera ocupa bona part del nord-oest del terme i arriba als 503 metres, on s’acaba a la Creu Blanca. Als seus paratges i a la font de Murtera es pot practicar senderisme entre secans i horta, mentre que la Cova de la Clau conserva pintures rupestres de gran valor.

Curiositats de Palma

• Al catàleg de Joan Pellicer, l’informant de Palma de Gandia és Carles Vidal Minyana (nat l’1 de gener de 1929), i Pellicer el descriu junt amb Consol, la seua dona, de Daimús, amb una fórmula que val per un retrat: «matrimoni molt amant de les plantes».
• Ací, al cabell de la Mare de Déu -la cuscuta, eixa mata de fils rossos que s’enreda damunt d’altres plantes- li diuen «el monyo de la Mare de Déu».
• De la cardinxa -el card sant- deien que el cor de la carxofeta es menja cru.
• I una manera de dir de Palma que fa somriure: «està més bona que una pastanaga».

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Palma de Gandia.