Beniarjó, el poble d’Ausiàs March

Al Castell-Palau de Beniarjó, hui reduït a una plaça que en porta el nom, hi visqué Ausiàs March, el poeta més universal en llengua valenciana, que construí ací el seu propi trapig de sucre i l’assut dels Marc, de 1450, que encara funciona.

Què visitar en Beniarjó?

Del Castell-Palau, o Casa de la Senyoria, on residiren Pere March i després el seu fill Ausiàs, només queda hui la plaça que en conserva el nom. L’església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, guarda la capella de la Mare de Déu dels Dolors i un retaule de ceràmica que marca l’antic emplaçament de la tomba d’Ausiàs March, abans que les seues restes foren traslladades a la catedral de València. Completen el patrimoni l’ermita o antiga església de Sant Marc, una cisterna medieval i l’ermita de Sant Cosme i Sant Damià, del segle XIX, destí de la romeria de les festes.

Els versos d’Ausiàs March

Beniarjó no és només el lloc on va viure Ausiàs March (c. 1400-1459): és el paisatge de tarongers, riu i mar que el poeta tenia davant dels ulls. D’ací estant, senyor del lloc i falconer del rei Alfons el Magnànim, va escriure una poesia amorosa i moral que trencà amb el provençal i inaugurà la lírica en llengua pròpia. El seu poema més conegut, musicat sis segles després per Raimon, comença amb una de les imatges marineres més cèlebres de la literatura valenciana:

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.

Passar les canyes, el remei que no es cobra

Sis-cents anys després del poeta, l’etnobotànic Joan Pellicer va tornar a Beniarjó a buscar una altra mena de saber. Ací va trobar Conxín Esquerdo Cuevas, fornera del poble i una de les persones que millor coneixien el ritual de passar les canyes: dos tires de canya sostingudes en alt entre el pacient i un acompanyant mentre l’oficiant hi passa per davall tres voltes, resant una oració que només es pot ensenyar el Dijous i el Divendres Sant. Si les canyes vibren i s’encreuen, diuen que hi ha cruixit. Del que no hi havia dubte era de la regla que ella mateixa s’havia imposat:

En 45 anys que fa, han passat moltíssimes persones, d’ací, de fora i de molts puestos. Mai he cobrat res a ningú. Els diners són per a mi una ofensa. M’agrada ajudar. Ho faig perquè sóc aixina.

El mateix ritual es practicava a Potries, on una veïna li’n va confirmar els detalls a Pellicer. I com que tot girava al voltant de la canya, també hi havia regla per a tallar-la: «Si talles les canyes en lluna vella no es podreixen, o si no en divendres, perquè tots els divendres és lluna vella».

Tres senyals per a una bona figa

De l’horta de Beniarjó ha eixit també una de les moltes variants d’una dita que corre per tot el territori diànic, i que ací s’arreplega així:

La figa per a ser bona ha de tindre tres senyals:
pansideta, esgarraeta i picaeta de pardal.

I entre les herbes de bancal que abans es collien per a la verdura, els veïns en tenien una de preferida, la cama-roja dolça: «és boníssima, la més dolça, la millor de les herbes», li deien a Pellicer.

Senderisme a Beniarjó

El poble forma part de la Ruta dels Monestirs, inaugurada el 2008 i compartida amb Alfauir, i té les seues pròpies rutes senyalitzades: «Entre Tarongers», «Entre Rius» i la ruta «Ausiàs March», que recorren l’entorn del paisatge protegit del Serpis, amb els seus paisatges fluvials. Són camins planers, bons per a fer en bicicleta, que enllacen amb els termes veïns d’Almoines, Beniflà i Palmera.

Festes a Beniarjó

Les festes patronals en honor a Sant Cosme i Sant Damià se celebren a la segona quinzena de setembre —del 18 al 21 en l’edició de 2025—, amb la presentació de festers i festeres a la plaça Ausiàs March, la paella gegant del dissabte i la romeria fins a l’ermita dels sants metges.

Un destí cultural en marxa

Dins del seu Pla Estratègic de Turisme Sostenible 2024-2026, l’Ajuntament de Beniarjó ha impulsat en els últims anys jornades i activitats per a donar a conéixer este patrimoni natural, històric, cultural i gastronòmic, amb l’herència literària d’Ausiàs March com a fil conductor.

Més informació al web de l’Ajuntament de Beniarjó.