la Canyada, aigua i pedra a les Valls de Biar

La Canyada és un poble de les Valls de Biar, a la Serra de la Solana, que va formar part històricament del terme de Biar fins a convertir-se en municipi independent en 1843. Administrativament pertany a l’Alt Vinalopó, però la seua història, la seua parla i la seua muntanya són les mateixes que les del seu antic cap de terme.

Què visitar

L’ermita de la Mare de Déu del Carme és el principal edifici religiós del poble, centre de la vida festiva local. La Canyada és també, junt amb el veí Biar, terra de pedreres: encara hui se n’extrauen roques per a la construcció, un ofici que ha marcat l’economia local durant generacions.

La ruta de l’aigua

La ruta de l’aigua recorre els diferents punts de la Canyada on s’ha rehabilitat l’anomenada «arquitectura de l’aigua» —pous, mines i safareigs—, testimoni de la riquesa d’aqüífers que ha marcat la història d’este poble des de temps antics. És un itinerari curt, planer i molt didàctic, que es pot completar amb el Camí dels Molins de Biar o allargar cap als termes veïns de Camp de Mirra i Beneixama, dins de la mateixa vall.

250 anys de l’Acte Sacramental dels Reis Mags

La Canyada guarda una de les tradicions més singulars i longeves de tota la comarca: l’Acte Sacramental de la Vinguda i Adoració dels Reis Mags al Jesuset, representat pels propis veïns cada 6 i 7 de gener, amb personatges bíblics interpretats per gent del poble. Una tradició amb dos segles i mig d’història ininterrompuda que fa de la Canyada un referent del teatre popular religiós valencià.

Festes patronals: el Carme i Sant Cristòfol

Les festes patronals se celebren al juliol, en honor de Sant Cristòfol i de la Mare de Déu del Carme. El dia gran és el 16 de juliol, amb despertà, volteig de campanes, passacarrer de les penyes festeres i missa major acompanyada de cantors de cants tradicionals: un dels pocs llocs on la festa major encara es canta a la manera antiga.

La Canyada segons Joan Pellicer

Joan Pellicer va arreplegar a la Canyada testimonis de les velles festes i de la parla del camp. Del Corpus recordaven un costum d’enramada humil i perfumada:

A Corpus escampaven pels carrers sàlvia i fulles d’orm.

Un altre veí del poble, Vicent Ballester Galvany, nascut el 30 de juny de 1927, li va resumir la seua biografia en una sola frase que val per tot un segle de vida rural:

Llaurador des de que vaig nàixer: només vaig poder caminar, ja anava darrere la mula.

Curiositats de la Canyada

• El citronar. Ací a la ravenissa blanca —eixa herbeta de flor blanca que ompli els bancals a la primavera— li diuen la citró, en femení, com a Beneixama, Biar, Castalla o Ibi. I n’hi havia tanta que el camp on creixia tenia nom propi: el citronar. Només la Canyada i Beneixama conserven esta paraula.
• L’arbre de Nadal abans de l’arbre de Nadal. A la Canyada, quan arribava desembre, «abans en tallaven alguna savina d’arbre de Nadal»: la savina de la serra feia d’avet molt abans que arribaren els avets de plàstic.
• De l’hort eixien també paraules pròpies: ací els brots tendres de l’all espigat es diuen «coculos» i es fregien amb ous, i del raïm que tot just comença a granar es diu que «està cement». I entre la vega de la Canyada i la de Biar es criaven en abundància els conillets, una verdura silvestre que es menjava bullida i fregida amb allets.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de la Canyada.