Sagra, el poble del penyal que va donar un fotògraf a la reina

Sagra és una antiga alqueria islàmica de la Marina -el seu nom vindria de l’àrab «sa-hra», «penyal», en referència a l’afloriment rocós que vigila el poble- que va acabar en mans de l’orde militar de Santiago, i que va ser un dels últims bastions a resistir-se al decret d’expulsió dels moriscos de 1609, abans de ser repoblada per famílies vingudes de Catalunya i Mallorca.

De l’alqueria islàmica a la comanda de Santiago

Sagra pertangué en origen a Joan Pérez de Cullera, i durant la primera meitat del segle XIII la va comprar Eiximén Pérez de Tarassona, confirmat pel rei en 1249. Al segle XV, el senyoriu va ser adquirit per l’orde militar de Santiago, que hi va bastir un palau i hi va establir la comanda de Sagra. El poble, amb una cinquantena de cases morisques en 1609, fou un dels últims a resistir-se al decret d’expulsió, després del qual va quedar despoblat i es va repoblar amb famílies de Catalunya i Mallorca gràcies a les cartes de poblament de 1610, 1611 i, definitivament, 1613.

Uns carrers de caràcter morisc

Sagra conserva encara el caràcter morisc dels seus carrers estrets i sinuosos, amb l’església parroquial de Sant Sebastià Màrtir com a principal referent patrimonial: bastida al segle XVI sobre una antiga mesquita per orde de l’arquebisbe Joan de Ribera, i reformada en 1902.

El sagrenc que va retratar Isabel II

D’un poble de poc més de tres-cents veïns va eixir un dels pioners de la fotografia a Espanya. José Albiñana Rubio (Sagra, 1820 – 1879) va arribar a ser fotògraf de cambra de la reina Isabel II i cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica, i va ser dels primers a treballar ací amb el daguerreotip, la tècnica que va inaugurar la fotografia. En 1855 va participar en l’Exposició Universal de París. La seua peripècia la va documentar l’historiador local Carlos Cardona Doménech en Historia y Costumbres de Sagra (Diputació d’Alacant, 2018), que és també qui ha rescatat altres figures del poble, com Salvador Carrió Rovira, «el Zurdo» (nascut l’1 d’agost de 1853), traginer de carro i diligència -mercaderies i viatgers de poble en poble- i patriarca fundador de l’empresa d’autocars que encara porta el seu cognom. De la diligència de cavalls a l’autobús de línia: tota una manera d’explicar el segle XX de la Marina.

Les festes: Abdó i Senén, a la segona setmana d’agost

Les festes patronals de Sagra se celebren la segona setmana d’agost en honor dels sants patrons Abdó i Senén -els Sants de la Pedra, els protectors dels llauradors-, del titular de la parròquia Sant Sebastià, de la Puríssima i del Santíssim Crist del Consol. Els actes que millor identifiquen el poble són els sopars populars al carrer, els correfocs, les revetles, les processons i el concurs de paelles. El calendari festiu es completa amb la festa de Sant Antoni Abat, al gener, i la de Sant Dominguito de Val.

El card perical contra les picades de serp

La medicina popular de Sagra, documentada per Joan Pellicer en la seua recerca etnobotànica, guarda remeis vius contra les picades de sacre i àspid amb el card perical (Eryngium campestre): es punxava la inflamació amb la planta per a fer eixir el «veneno». Un dels llauradors del poble ho recordava així:

«Un àspid li va picar a la meua gossa i li va fer una cama com la d’un cavall. Li vaig punxar la cama amb una carxofa de card perical, i va començar a plorar-li tot el veneno de la cama, i als dos o tres dies bo.»

La creença popular arribava fins i tot als animals salvatges: es deia que quan un sarvatxo (llangardaix) es baralla amb una serp i esta el pica, l’animal es rebolca damunt del card perical per a llevar-se’n el verí abans de tornar a la baralla.

El te de muntanya dels dies de cacera

A Sagra li diuen te de muntanya a la mateixa herba que a Simat o a Penàguila anomenen te de roca i que a mig territori coneixen com a àrnica: una mateta enganxosa i perfumada que es cria a les penyes. Un veí ho explicava a Pellicer amb una precisió de calendari domèstic:

«Ho bullíem, com les fulles, per a prendre en lloc de café quan mos alçàvem els dies de cacera, o després de la paella.»

Del mateix repertori de dites n’ix una que a Sagra encara es fa servir per a mesurar l’amargor de qualsevol cosa: «Està més amarg que una bracera» -la bracera és una centàurea de marge, coneguda a tot Diània i que a la Torre de les Maçanes es diu exactament igual.

Curiositat: les fletxes de sisca

Els jocs de carrer d’abans no necessitaven comprar res. A Sagra, els xiquets es feien fletxes amb les fulles de la sisca del barranc: «esgarrant un brinet d’un costat, plegant-lo i estirant fort». La mateixa planta protagonitza una endevinalla popular que Pellicer arreplega al costat d’este testimoni, i que és una petita trampa de paraules: «Sis cassoles cauen de dalt d’un campanar, i no es trenquen. Què és?» La solució està en ajuntar les cinc primeres lletres de la pregunta.

Senderisme: el Cabal i la Font del Mortit

El paratge del Cabal, amb vistes impressionants sobre la Vall de Pop i la costa, i l’àrea recreativa de la Font del Mortit són els dos punts de referència del senderisme local. La MACMA organitza també rutes guiades per Sagra centrades en el patrimoni de l’aigua i en racons vinculats a poetes locals. El poble és, a més, una de les baules de la ruta que enfila els llogarets de la vall del Girona –Benimeli, el Ràfol d’Almúnia, Sanet i els Negrals i Tormos-, tots ells a un tir de pedra i tots ells amb la mateixa història d’expulsió i repoblament.

Un ajuntament construït pel poble

Durant molt de temps, Sagra no va tindre una casa consistorial pròpia i les reunions municipals es feien a cases particulars o a la casa de l’alcalde. La construcció de l’actual edifici de l’ajuntament es documenta en març de 1924, i el mes següent veïns i el metge del poble van fer donacions substancials per a completar les obres, que incloïen espais per a les escoles, la vivenda del mestre, el saló municipal, la sala de justícia i el depòsit municipal.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Sagra.