Benimassot, la balconada de la Serrella

Al nucli antic de Benimassot s’entra encara per un túnel, entre carrers blancs i empinats d’arrel àrab amb els balcons plens de testos de flors, en un poble conegut com «la balconada de la Serrella» per la seua privilegiada situació paisatgística a la Vall de Seta.

Què visitar en Benimassot?

L’església de la Puríssima Concepció, del segle XVII, presideix el nucli urbà. Als voltants del poble es poden visitar formacions rocoses com els Frares, el Tossal Blanc o el penyal de Cantacuc, i les Covetes Roges, un abric de la serra de l’Esmolaora amb art rupestre de segles d’antiguitat.

L’olivera mil·lenària premiada d’Espanya

Baix de Benimassot s’amaga un dels arbres més venerables del país. La Olivera de les Quatre Soques —també coneguda com l’Olivera de Sam, pel seu propietari— va ser proclamada Olivera Monumental d’Espanya 2022 per l’Associació Espanyola de Municipis de l’Olivera (AEMO). És un colós de vora mil anys, uns 7 metres d’alçada i quasi 15 de perímetre, que deu el nom als quatre troncs que tenia originàriament, fins que un avantpassat de l’amo, a començaments del segle XIX, en va tallar un i la va deixar amb tres. Al seu voltant, la partida de l’Olivar reuneix una quarentena més d’oliveres centenàries —com l’olivera de la Camoera, la del Mussol o la de la Navaixa, o les de la Torreta i l’Engolidor que documentà Joan Pellicer—, en una de les majors concentracions d’oliveres mil·lenàries de tot Diània.

Les visites a l’olivera i la cata d’olis a la seua ombra s’organitzen a través de l’oleoturisme de Castell de la Costurera (de la veïna Balones) i la plataforma Essències, i es poden completar amb l’almàssera de Millena, a la mateixa Vall de Travadell.

El robatori de Benimassot

El diumenge 22 de febrer de 1874, Benimassot —aleshores un dels pobles més rics de la contornada— va viure el colp de mà més sonat del bandolerisme valencià del segle XIX. Mentre el veïnat era a missa major, trenta-quatre roders emmascarats de la Companyia de Segrestadors de la Marina van irrompre a l’església de la Puríssima i van retindre la gent a punta d’arma. El capitost, Josep de la Tona, va traure un paper de la butxaca i va cridar un per un els més adinerats: cada ric eixia acompanyat de dos lladres cap a sa casa a arreplegar els diners i les joies. Se n’endugueren uns 55.000 reals, un botí que va passar a la llegenda. El líder de la banda, un llaurador de Pedreguer nascut el 1835 que sempre robava els poderosos i mai els pobres, moriria a trets de la Guàrdia Civil l’any següent. L’historiador Manel Arcos, el gran especialista del bandolerisme valencià, va reconstruir el cas real —lluny de la llegenda— en els llibres El robatori de Benimassot i Conflicte d’interessos, i el va contar a la mateixa plaça Major del poble.

Senderisme a Benimassot

La ruta circular per la Serra d’Almudaina ix del poble, passa pel balcó de la Serrella, la font de Baix i la font de Frau, i arriba fins a les Covetes Roges i el despoblat de la Torreta. Una variant molt popular passa expressament per la mateixa Olivera de les Quatre Soques.

La Vall de Seta, sis pobles i una muntanya

Benimassot forma part, junt amb Gorga, Balones, Tollos, Quatretondeta i Fageca, de la Vall de Seta, un enclavament únic a l’interior de la comarca, ple d’ametlers i oliveres, on la serra de la Serrella actua de frontera natural entre la Marina Alta, la Marina Baixa i El Comtat.

Més informació, a la web de la Mancomunitat d’El Comtat.