Benidorm, el Balcó del Mediterrani

De poble mariner de poc més de tres mil habitants a gran ciutat vertical de la Costa Blanca: Benidorm ha viscut una de les transformacions urbanes més radicals d’Europa des que, a mitjan segle XX, es decidí obrir grans avingudes i aixecar els primers gratacels vora les seues platges. Al fons de la badia, l’imponent Puig Campana guarda encara una de les llegendes més belles de tota la costa.

Què visitar en Benidorm?

El Casc Antic, conegut com el Balcó del Mediterrani, ocupa un promontori entre les platges de Llevant i Ponent: els seus carrers estrets i empedrats conserven l’església de Sant Jaume i Santa Anna, del segle XVIII, i un mirador amb vistes panoràmiques sobre tota la badia. L’antic Balneari de la Mare de Déu del Sufragi, del segle XIX, va ser el primer edifici a rebre turistes al poble, molt abans que Benidorm es convertira en la ciutat que és hui. Davant de la cala del Mal Pas flota l’Illa de Benidorm, una xicoteta reserva marina.

Platges de Benidorm

Ponent i Llevant són les dos grans platges de la ciutat: Ponent, de caràcter més tranquil, concentra bona part del turisme nacional, mentre que Llevant, més gran, és coneguda per la seua vida nocturna.

El Tall de Roldán i la llegenda de l’Illa de Benidorm

El Puig Campana, la muntanya que vigila Benidorm des de l’interior, té una enorme mossa a la seua carena coneguda com el Tall (o Portell) de Roldán. La llegenda —mai documentada, però molt viva a tota la comarca— conta que el cavaller Roldán, enamorat d’una donzella condemnada a morir quan el sol es ponguera aquell dia, va pujar-la en braços fins al cim del Puig Campana i, d’un colp d’espasa, va tallar-ne un enorme tros de roca per a allargar uns minuts més la llum del sol i poder acomiadar-se’n. Boig de dolor quan ella va morir, llançà eixa mateixa roca cap a la mar, que en caure hi formà la que hui coneixem com l’Illa de Benidorm.

El dofí i l’esparrallonet

La mateixa Illa protagonitza una rondalla popular de la costa de la Marina Baixa que oposa la força a l’astúcia. Conta la tradició que un dia el dofí, segur de la seua rapidesa, va desafiar l’esparrallonet —un xicotet esparrall— a una carrera des de la platja fins a l’Illa de Benidorm. El peixet, sabent que mai el guanyaria nadant, se li va enganxar d’amagat a la cua; i quan el dofí es girà a mitjan trajecte per comprovar on havia quedat el seu rival, l’esparrallonet es va deixar caure just davant i ja esperava, tan tranquil, damunt de l’illa. Una versió mariner del vell duel entre el fort i l’espavilat.

Festes a Benidorm

Els Moros i Cristians, de l’1 al 4 d’octubre, commemoren les batalles entre ambdós bàndols amb les fil·les vestides d’època recorrent els carrers entre música i pólvora. Les Fires Majors Patronals, en honor a la Mare de Déu del Sufragi i Sant Jaume Apòstol, omplin la ciutat de llums i flors durant cinc dies a la segona setmana de novembre.

De poble a ciutat: Pedro Zaragoza i el bikini

La transformació de Benidorm en destinació turística internacional té un episodi fundacional ben conegut: el 1953, l’alcalde Pedro Zaragoza Orts va fer un viatge de huit hores en Vespa fins a Madrid per a demanar personalment al general Franco que autoritzara l’ús del biquini a les platges del poble, en un moment en què la Guàrdia Civil el denunciava i l’Església amenaçava amb l’excomunió. Franco el va rebre i li va donar suport, i eixa permissivitat, junt amb l’aprovació del primer Pla General d’Ordenació Urbana de la costa espanyola (1956), va posar els fonaments del Benidorm turístic d’avui.

Cultura a Benidorm

El grup dianic Cactus li dedicà la cançó «Noche Loca en Benidorm», un dels talls més coreejats del seu quart àlbum d’estudi.

Més informació al web de l’Ajuntament de Benidorm.