Aielo de Malferit, la terra de Nino Bravo

Poques poblacions de poc més de 4.000 habitants poden dir que la seua veu es va sentir arreu del món. A Aielo de Malferit, a la Vall d’Albaida, va nàixer el 1944 Nino Bravo, i encara hui el poble en manté viva la memòria. Però Aielo guarda també un altre relat, este a mig camí entre la història i la llegenda, que lliga el poble amb la beguda més famosa del món (vore Curiositats).

Què visitar en Aielo de Malferit?

El Palau-Castell d’Aielo de Malferit, dels segles XV-XVIII i declarat Bé d’Interés Cultural, va nàixer amb un doble ús residencial i defensiu i hui és la seu de l’Ajuntament; a la plaça que li fa costat es conserva un rellotge de sol vertical, probablement del segle XIX. El Portal del Carme, antiga entrada al poble, encara mostra la imatge de la Mare de Déu del Carme, i l’Ermita (segle XVIII) alberga les imatges de Sant Joaquim, Santa Anna i Santa Engràcia màrtir. També es conserva l’antiga Central Elèctrica (1895-1925), que va subministrar llum a diversos pobles veïns amb l’aigua del canal.

Senderisme a Aielo de Malferit

El terme d’Aielo s’enfila cap a la Serratella, amb barrancs i coves que conviden a caminar: la ruta al Barranc de la Fos, el Cim i la Creu de la Serratella recorre també el Pont de l’Arca, la Cova Blanca i la Cova de la Fos. El terme guarda també el Barranc del Joncar, un topònim que l’etnobotànic Joan Pellicer documenta lligat als joncs que hi creixen vora l’aigua. El poble està a més ben connectat per rutes de cicloturisme cap a Canals, la Pobla del Duc, Llutxent i Xàtiva.

Festes a Aielo de Malferit

Les Festes Patronals i de Moros i Cristians se celebren els primers dies d’agost en honor del Santíssim Crist de la Pobresa i Santa Engràcia, amb l’Alardo, l’Entrada de Bandes de Música i la gran Entrada de Moros i Cristians, quan tots els festers desfilen pels carrers al ritme de dolçaines i tabals.

Cultura a Aielo de Malferit

La tradició licorera d’Aielo, nascuda al segle XIX, encara és viva en una destil·leria centenària on es continuen elaborant begudes com la cassalla o el licor de cola. El poble manté també la pilota valenciana en la modalitat de raspall com a esport arrelat, fins al punt d’haver acollit finals del Campionat de Raspall de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida.

Curiositats a Aielo de Malferit

El nom «Aielo» (hi ha dos pobles amb este nom a la Vall d’Albaida: este i Aielo de Rugat) ve probablement del llatí agellu, diminutiu d’ager (camp), és a dir, «campet» o «camp menut de conreu»: així ho defén el filòleg Emili Casanova, de la Universitat de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, enfront d’altres hipòtesis (ibèrica o àrab) menys sostingudes documentalment.

Diu la llegenda —mai documentada del tot, però molt viva al poble— que la Coca-Cola podria tindre arrels a Aielo de Malferit. A finals del segle XIX, la fàbrica local Destilerías Ayelo va elaborar un «Jarabe Superior de Kola-Coca», premiat a la fira de Filadèlfia el 1885, un any abans que Pemberton patentara a Atlanta la seua fórmula: el mateix color, la mateixa base de nou de cola i fulla de coca del Perú, i un sabor pareguent, encara que més concentrat. Ningú ha pogut documentar-ho amb certesa, però la història ha inspirat fins i tot una beguda actual, la Malferida, creada com a homenatge a la llegenda.

Sobre Nino Bravo, cal saber que el museu que li dedicava el poble va tancar les portes el 2026 a petició de la família del cantant, així que hui no es pot visitar, encara que el seu nom continua ben present en la identitat d’Aielo.

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi sobre el territori diànic, hi va entrevistar Joaquim Aparisi Vidal, «Ximo Canut», que es descrivia així:

He segut de tot, llaurador, fontaner… sóc un tot terreno.

On dormir i menjar a Aielo de Malferit

Per a menjar carn a la brasa, el poble compta amb The Five Senses, un restaurant especialitzat que porta el nom del sentit gastronòmic a Aielo de Malferit.

Més informació a la web de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit.