Estubeny, la selva mediterrània de la Cabrentà

Estubeny és un dels racons més tranquils i menys coneguts de la Costera, a la conca del riu Sellent, tocant amb la Canal de Navarrés, i amaga un dels paratges naturals més singulars de tota la comarca: la Cabrentà.

Una illa de valencià a la Canal de Navarrés

Estubeny guarda una singularitat que el fa únic: encaixat entre pobles de parla castellana, és l’únic poble valencianoparlant de tota la Mancomunitat de la Canal de Navarrés. Una menuda illa de valencià que mira cap a la Costera, de qui ha heretat els costums, la manera de dir les coses i el gust per l’arròs al forn.

La Cabrentà d’Estubeny

Declarada Paratge Natural Municipal en 2004, la Cabrentà -o selva d’Estubeny- és una autèntica selva mediterrània: un bosc dens ple de coves i formacions kàrstiques que ha sobreviscut gràcies al microclima especialment humit de la zona i a l’absència d’activitat humana. Hi creixen llorers i lledoners de fins a dotze metres —arbres que, així de junts, no es veuen en cap altra part de la geografia valenciana—, amb heura i sarsaparrella penjant de les branques, i tot ple del cant del rossinyol, l’oriol bacorer i el gaig. Les aigües abundants del massís del Caroig hi afloren en innombrables fonts, cascades i xicotets tolls d’aigua cristal·lina, i entre les roques es poden vore estalactites, estalagmites i columnes sense necessitat d’entrar en cap cova. La ruta circular, apta per a totes les edats, dura aproximadament una hora: des del pàrquing es baixa cap al riu i, després d’uns 400 metres entre rierols i vegetació espessa, s’arriba a uns esglaons de pedra amb barana de fusta que salven el desnivell més pronunciat.

D’alqueria morisca a poble de nova planta

Estubeny va ser una alqueria morisca fins que l’expulsió de 1609 la va deixar buida; es va repoblar al segle XVII amb famílies vingudes de fora. Poc després, el poble va viure un dels episodis més dramàtics de la seua història: el terratrèmol de Montesa de 1748, un dels més forts documentats al País Valencià, que va arruïnar bona part de la comarca i va obligar a reconstruir de nou l’església. No debades Montesa, l’epicentre, queda ben a prop, riu amunt.

L’església de Sant Onofre

L’església parroquial de Sant Onofre, alçada de nou després d’aquell terratrèmol, guarda la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, tallada per l’escultor Josep Esteve en 1795, junt amb peces d’orfebreria -un calze i una custòdia de plata- i diverses albes i casulles que van ser regal del rei Carles IV.

Un poble d’artesans de la palma

Passejar pels carrers d’Estubeny és entendre com vivien els llauradors i els artesans d’un ofici hui quasi perdut: el de fer escombres de palma, amb els seus desvans per a les collites, els balcons de fusta i de forja i tota la traça de l’arquitectura tradicional mediterrània. És un poble menut i de secà, germà en costums de la resta de la Costera com Vallada o la Granja de la Costera. Pels voltants brollen les fonts de la Tia Rulla, la Teula, la Taberneta i l’Horteta —esta última, amb abeurador i llavador—, testimoni de l’abundància d’aigua que ha marcat sempre la vida del poble.

Festes

Estubeny celebra les seues festes patronals en honor de la Immaculada Concepció i de la Mare de Déu dels Dolors el penúltim cap de setmana d’agost. Per Sant Antoni Abat, el 17 de gener, i per Sant Onofre, el segon cap de setmana de juny, el poble encén també les seues fogueres.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament d’Estubeny.