Com ho va veure Cavanilles · 1797
Xàbia, caça i peix
A Xàbia
Observaciones, tom II (1797), p. 219
Panses, figues i garrofes en abundància, veïns propietaris i peix fresc. A Xàbia només falta aigua bona.
«los montes le proporcionan caza, y el mar pescados deliciosos»
En valencià: les muntanyes li donen caça, i la mar, peixos deliciosos
El terme de Xàbia cull 32.000 arroves de pansa, 16.000 de figues, 150.000 de garrofes, blat i altres grans, oli, vi i hortalisses. Les ametles han minvat, però la seda, les figues i les garrofes no paren de créixer.
Tota aquesta riquesa està repartida entre veïns que, normalment, són propietaris, i per això al poble hi regna l’abundància. Les muntanyes donen caça i la mar, peix deliciós. Només li falta l’aigua bona: han de beure la dels pous, que no és gaire agradable, però tampoc fa mal.
Li havien ponderat tant les coves del cap Martí que s’hi va embarcar per a veure-les. Abans, caminant per la vora de la mar, va passar per la torre de la Fontana, que havia tingut dos canons capaços d’arribar fins a la punta del cap de Sant Antoni i fins a l’illeta de la costa, de manera que defensaven tota la badia.
Resumen en castellano
Xàbia, caza y pescado. Xàbia reparte entre vecinos propietarios cosechas abundantes de pasa, higos y algarrobas; el monte da caza y el mar pescado. Solo le falta agua buena, y bebe la de los pozos.
D’on ve
Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (Madrid, Imprenta Real), tom II (1797), p. 219.
La cita és literal, amb l’ortografia de 1795-1797; la resta la contem amb paraules nostres. Les xifres són les que dona Cavanilles: un «veí» és una casa o família, no una persona.
Com està ara?
Si coneixes el lloc, conta’ns què ha canviat i què continua igual des que hi va passar Cavanilles.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.