Barx, el balcó del Mondúver sobre la Valldigna

Els dies clars, des del cim del Mondúver es pot vore fins a Eivissa. Barx és l’única població assentada íntegrament sobre este massís, entre la Safor i la Valldigna, i el seu terme guarda dos dels jaciments prehistòrics més importants de tot el Mediterrani peninsular.

Què visitar en Barx?

Les coves del Parpalló i de les Malladetes, al vessant del Mondúver, són jaciments paleolítics de referència, amb materials arqueològics que documenten una ocupació humana continuada des de fa 29.000 anys fins fa 11.000. Entre el patrimoni religiós destaquen l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel (s. XVII-XIX) i l’ermita de Sant Pere Màrtir de la Drova, dalt del massís. Val la pena també arribar-se al mirador de la Visteta, amb vistes panoràmiques sobre tota la vall de la Valldigna, i a les basses de la Drova, construïdes al segle XIX pels monjos per a regar les terres del voltant.

Senderisme a Barx

Diverses rutes de muntanya ixen de Barx cap al Mondúver, amb trams exposats i pendents pronunciats però vistes que compensen l’esforç: des del cim, els dies clars, es veu la costa des de Sagunt fins al Montgó, i fins i tot Eivissa. Un altre itinerari puja des de la Font Nova, a la zona de les Foies, fins al Puntal de la Font Nova i el Penyalba.

Festes a Barx

Les festes patronals se celebren en honor a la Divina Pastora i a Sant Miquel Arcàngel, en la segona quinzena d’agost, amb processó i ofrena de flors com a actes centrals. El poble celebra també la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener.

Curiositats a Barx

L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi sobre el territori diànic, hi va entrevistar Carles Ripoll Serrano, pastor de muntanya nascut a Simat de la Valldigna i habitador de Barx, que li va explicar per què va deixar l’ofici de bar per a pujar a viure a la muntanya:

M’ha criat dins d’un bar tota la vida, fins que vaig dir ja està bé, io me’n vaig a la muntanya, perquè io pesava 110 quilos i ara 78 i estic millor, i em guanye la vida a qui em lloguen.

Del mateix repertori de remeis casolans que Pellicer va arreplegar a Barx, en va quedar un de curiós que li va contar Tomás de Barx: bullir fulla de canya «per a enfortir la sang».

Cavanilles sobre el Buixcarró

El massís del Buixcarró, que s’estén entre els termes de Quatretonda, Simat de la Valldigna, Pinet i el mateix Barx, ha sigut cantera de pedra ornamental des de temps romans. Cavanilles ja en parlava a les seues «Observaciones» del segle XVIII:

En aquellos barrancos y a una legua de la citada fuente están las canteras de Buixcarró… Vistas de lejos semejan un gran castillo arruinado por los vivos colores y cortes que resaltan sobre lo pardo del monte y matas que allí crecen.

Més informació al web de l’Ajuntament de Barx.