Murla, el poble de l’església-fortalesa que va aturar Barba-roja

Murla és un municipi de l’interior de la Marina, al bell mig de la Vall de Pop i al curs alt del riu Gorgos. El seu tret més distintiu és una església que és, alhora, fortalesa: gruixudes parets de pedra que al segle XVI van haver de resistir els atacs dels pirates de Barba-roja.

Del castell de Pop a l’església fortificada

El poble de Murla naix d’una alqueria medieval que va créixer al voltant del castell de Pop -que, segons l’historiador Severino Giner, es correspondria amb l’actual església fortificada de Sant Miquel Arcàngel. La Vall de Pop històrica només comprenia Benigembla, Parcent i Murla, tots sota el mateix cap administratiu d’este hisn andalusí. Al segle XI, Murla dominava l’accés a la vall; després del pacte que Al-Azraq firmà amb l’infant Alfons, fill de Jaume I, la vila passà a mans reials i, en 1296, Jaume II la donà en vida al seu conseller Ramon de Vilanova.

L’atac de Barba-roja i la Murla mixta

Murla és, junt amb Benissa i Ondara, una de les tres viles cristianes mixtes de tota la Marina, amb ravals separats per a la població musulmana. En octubre de 1529, el lloctinent del pirata Barba-roja, conegut com «Cachidiablo», va atacar i saquejar Murla i Parcent. Anys després, durant la revolta de la Vall de Laguar, el poble es convertí en camp de batalla i campament dels terços reials, i l’ermita de Sant Sebastià -al camí d’ascens al Cavall Verd, que comparteixen la Vall de Laguar i Benigembla- fou saquejada i cremada pels moriscos alçats. L’escut municipal, aprovat en 1989, recorda encara este passat partit entre castell, creu de Sant Jaume i mitja lluna.

Nel de Murla: l’home que va posar una corda al mig del trinquet

De Murla va eixir, el 1867, Josep Vicent Riera Calatayud, conegut a tot arreu com el Nel de Murla. Va ser el millor pilotari del seu temps i, sobretot, l’home a qui s’atribuïx una idea que ho va canviar tot: penjar una corda a mitja altura enmig d’un trinquet, partint la pista en dos costats. D’aquella ocurrència, cap al 1910, va nàixer l’escala i corda, la modalitat que hui és considerada la reina de la pilota valenciana.

El Nel va acabar regentant el trinquet de Pelayo, a València, i la seua cara penja encara del sostre d’aquella «catedral» dins del quadre d’honor de la pilota, al costat del Xiquet de Quart, Juliet, Rovellet i Genovés I: cinc noms, i un d’ells d’un poble de la Vall de Pop que no arriba als sis-cents habitants. Va morir a Elx el 1954. El trinquet de Murla du el seu nom, i el poble li dedica un homenatge en què els pilotaris li deposen una corona de llorer. La tradició no s’ha perdut: durant les festes patronals encara es juguen partides al carrer de Dalt.

El ramet d’olivarda dins de la caldera

Abans que arribaren les taronges, el terme de Murla era vinya, ametler i figuera, i la pansa se n’anava cap a la mar. Joan Pellicer va arreplegar ací el detall d’ofici que explica com es feia bona:

Quan fan la caldera i escalden la pansa, quan comença a bullir la caldera fan un ramet d’olivarda i la tenen allí un «ratet» i fa un color molt bonico, i després la pansa fa millor color.

El mateix truc es feia a Pedreguer, Gata de Gorgos, l’Orxa o Barx, i a Parcent el mesuraven al minut: «un manollet d’olivarda quan la caldera bullia, cinc minuts, i el lleixiu es fa groguet». Aquella pansa escaldada baixava després als magatzems de la costa -els de Moraira encara donen nom a un carrer- i d’allí embarcava cap a mig món.

Senderisme: el Corbellot, el Penyal Roig i els Camins de Pedra i Aigua

Des del cementeri de Murla ix una ruta circular cap al Corbellot i el Penyal Roig, que travessa el riu Gorgos pel pont de la CV-750 prop d’Alcalalí abans de pujar als cingles que dominen la vall. Murla forma part també dels Camins de Pedra i Aigua, l’itinerari que enllaça tots els pobles de la Vall de Pop resseguint l’aprofitament tradicional de l’aigua del riu Gorgos, i del Centre BTT Vall de Pop, amb una ruta pels camps de conreu del terme que combina els cultius tradicionals de secà amb les taronges més recents.

Pilota, secà i cuina de conserva

Murla manté una tradició agrícola de secà (ametlers i vinyes) marcada per l’emigració cap als Estats Units arran de la crisi de la fil·loxera. Els figuerals del terme van conservar durant generacions una dotzena de varietats pròpies -bacorera o figuera negra, poletana, blanca, figa de mel, verdal d’Oriola, verdaleta, de cameta, burjassot-, documentades per l’etnobotànic Joan Pellicer entre les varietats locals de tota la Vall de Pop. A la cuina local hi destaca la borreta de melva (un guisat de verdures i saladura de peix, variant pròpia de Murla), el putxero amb pilotes, el pa perdut i els grinyons o blat picat.

Curiositats: els tallanassos, el garrofer que no en fa i les corones de Sant Joan

Entre les coses que la gent de Murla li va contar a Pellicer n’hi ha una que val per tot un tractat de plagues. Per a defensar els arbres jóvens dels tallanassos -un insectet negre amb una forqueta darrere-, els llauradors estacaven de nit dos o tres canuts de canya arrimats a la soca de cada arbret:

De banda de nit feen la faena, però de dia, quan venia la calor, es refugiaven allí dins. Els feem traure i en un poal anàvem tirant-los dins, un poal mig ple d’aigua, perquè si no… A voltes n’he tret d’un canut només 40 o 50.

Del garrofer mascle, ací en diuen el borrer, i el resumixen amb una dita que és quasi un embarbussament: «Garrofer borrer, no en fa i en fa fer» -no dóna garrofes, però sense ell no en fan les altres-. La mateixa frase es diu a Benidoleig. I per Sant Joan, els xics jóvens de Murla es feien corones de vidalba, com a Balones, Benimassot o Salem: la mateixa herba que a Parcent servia per a adornar els carrers pel maig i pel Corpus.

Festes: l’aurora a les huit del matí

Les festes patronals de Murla, en honor de la Divina Aurora i el Santíssim Crist del Salvador, ocupen els primers dies d’agost. El 5 d’agost, dia de la Divina Aurora, comença ben d’hora: a les huit del matí els cantors ixen a cantar l’aurora pels carrers, encara amb fresca, abans de la missa solemne del migdia. L’endemà, 6 d’agost, és el dia del Santíssim Crist del Salvador, amb la processó solemne a boqueta de nit. Entremig, partides de pilota al carrer de Dalt, en el poble del Nel. El calendari festiu es completa amb Sant Sebastià al gener i Sant Miquel al setembre, el patró de l’església fortalesa.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Murla.