Dénia, la Daniya que va ser capital d’un regne

Dénia és, amb prop de 45.000 habitants, la capital de la Marina Alta: una ciutat amb un castell que va ser cor d’un regne taifa independent al segle XI, un parc natural que es llança al mar en penya-segats, i una gamba roja que li ha guanyat fama de capital gastronòmica.

El castell i la Daniya musulmana

Al segle XI, sota el govern d’Alí ibn Mujahid, Dénia —llavors anomenada Daniya— es va convertir en capital d’un regne de taifa independent que incloïa les illes Balears, va encunyar moneda pròpia i va viure una època d’esplendor cultural. D’aquell temps és la ciutadella del castell, alçada dalt del turó que domina la ciutat. Segles després, els ducs de Lerma i marquesos de Dénia hi van construir el Palau del Governador, del segle XVI-XVII, que hui acull el Museu Arqueològic amb peces que van des de l’època ibèrica fins a la musulmana.

Aquella cort taifa va donar figures de primer nivell. La més brillant fou Abu-l-Salt Umayya (Dénia, 1068 — Tunísia, 1134), poeta i científic universal: metge, botànic, astrònom, matemàtic i músic, autor de més de vint obres. El seu tractat de medicaments simples el va traduir al llatí, un segle i mig després, el metge valencià Arnau de Vilanova, prova que la ciència de la Dénia andalusina va viatjar per tota l’Europa medieval. La ciutat encara li recorda amb un carrer, i els historiadors han arribat a batejar aquella Daniya del segle XI com «una Florència de la Mediterrània».

L’últim rei de València va acabar a Dénia

Quan València va caure el 1238, el seu últim governant musulmà, Zayyan ibn Mardanix —el Zaén de les cròniques—, es va retirar a Dénia. I des d’ací va fer una jugada d’escacs que Jaume I va deixar escrita al seu Llibre dels fets: va demanar de veure’s amb el rei, va arribar en una galera armada a la ràpita de Bairén, va fer parar dues tendes i li va proposar un intercanvi que hui sona a novel·la.

Zaén li oferia el castell d’Alacant —del qual encara era senyor— i cinc mil besants, a canvi que li deixara Menorca en feu. La resposta del rei, la mateixa nit, va ser que no; i el motiu és pura geopolítica de fronteres:

Nós havíem covinences ab lo rey de Castella, e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e de son avi, e aquell castell era en la sua partida.

És a dir: Alacant queia del costat castellà del repartiment, el mateix que anys després es rematava al Camp de Mirra amb el Tractat d’Almirra. Zaén ho va encaixar amb elegància —«pus per ell no romania, que no li’n tenia tort»— i se’n va tornar. Dénia, la capital d’un regne que havia arribat fins a Mallorca, va ser també el darrer redol des d’on un rei musulmà va negociar amb la Corona d’Aragó.

El Montgó, una de les Meravelles de Diània

El Parc Natural del Montgó, la muntanya que vigila Dénia i Xàbia, té el seu centre d’interpretació a la mateixa Dénia, amb rutes de senderisme de tots els nivells. Cap al mar, la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni oferix penya-segats de més de 150 metres, fons marins d’una biodiversitat excepcional i la Cova Tallada, una cavitat a peu de mar molt popular entre bussejadors i excursionistes. La zona de les Rotes, amb el seu paisatge agrest, completa una de les costes més espectaculars de tota Diània.

El cim del Montgó és un jardí botànic silvestre que va fascinar Joan Pellicer, que el va incloure entre les Meravelles de Diània, el seu llibre de camins i paisatges de les comarques centrals valencianes: als seus penya-segats hi creix el fenoll marí de les Rotes i, entre les mates de la solana, el setge o fumana, una herba que la memòria popular tenia per remei. Un dístic recollit al mateix Montgó ho resumia en quatre paraules:

Amb el setge, no cal metge.

Per les sendes del cim, entre els matollars eixuts, es fa també la santònica o herba de Sant Blai, que s’usava per a les ferides de difícil curació, per a la inflamació i per al mal de gola, i que entra en moltes de les receptes d’herberet del territori. Diània Televisió li va dedicar un capítol sencer a la sèrie Herbero Diànic, junt amb la sàlvia i l’orella de llebre.

La pedania de Jesús Pobre, a l’ombra ponentina del Montgó i del formidable barranc de l’Hedra, és una bona porta d’entrada a la muntanya des de l’interior.

La gamba roja i el Mercat Municipal

La gamba roja de Dénia, iodada, dolça i de cap ple, és el producte estrella de la gastronomia local, i el Mercat Municipal n’és l’aparador: ací se celebra cada any el Concurs Internacional de Cuina Creativa de la Gamba Roja, que ha convertit el crustaci en senya d’identitat culinària de la ciutat. La distinció de Dénia com a Ciutat Creativa de la Gastronomia per la UNESCO ha acabat de segellar eixa reputació.

Dénia en la paraula: Maria Ibars, la novel·lista de la pansa

Abans de la gamba i del turisme, Dénia va viure de la pansa: durant dècades, el port n’exportava tones cap a mig món i els magatzems marcaven el ritme de la ciutat. Aquell món el va immortalitzar Maria Ibars i Ibars (Dénia, 1892 — València, 1965), mestra i escriptora, una de les veus femenines pioneres de la literatura valenciana del segle XX. Va créixer prop dels magatzems de pansa, i eixa memòria batega en les seues dues novel·les en valencià: Vides planes, premiada als Jocs Florals de València el 1949, i L’últim serf (1965), on retrata el naixement de la consciència obrera entre els treballadors de la pansa dianenca. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua la va nomenar Escriptora de l’Any 2024, un reconeixement que ha tornat a posar el seu nom al lloc que mereix.

Festes patronals de juliol

Les festes patronals de Dénia, en honor de la Mare de Déu de Loreto, tenen un origen llegendari ben curiós: naixen del record d’un vaixell italià que en 1850 va embarrancar al Cap Prim portant una imatge de la Verge del Loreto. El programa combina el castell de focs artificials, la cavalcada de carrosses i els correfocs, en unes festes de caràcter marcadament marítim que omplin de gent els carrers del centre històric cada estiu.

Dénia és, a més, un bon punt de partida per a descobrir els pobles veïns: els Poblets, el Verger, Ondara i Pedreguer, tots a un pas cap a l’interior.

Més informació turística, a la web oficial de l’Ajuntament de Dénia.