Banyeres de Mariola, el poble de les mil flors

Corona Banyeres de Mariola un castell almohade dels segles XII-XIII des del qual, als 830 metres d’altitud, es diu que en dies clars es divisen terres tan llunyanes com les d’Alacant, València, Albacete i Múrcia. Este poble de l’Alcoià, encastat als peus de la serra de Mariola, combina patrimoni islàmic i cristià amb una llarga tradició industrial.

Què visitar en Banyeres de Mariola?

El castell, d’origen almohade i planta poligonal, és la gran fita del poble: dos murs tanquen el seu perímetre, amb un pati, un aljub antic i una sala dedicada hui al Museu de Moros i Cristians. La Torre de l’Homenatge, de 17 metres i tres plantes, corona el conjunt amb una terrassa des d’on es pot vore una maqueta de la construcció. Completen el patrimoni la capella de Santa Maria Magdalena (s. XIII-XIV), la torre de la Font Bona i diverses ermites, junt amb el Museu Festiu, el Museu del Paper i el Museu de l’Espardenya, que recorden les activitats tradicionals del poble.

Els molins paperers del Vinalopó

El riu Vinalopó, que naix al mateix terme de Banyeres, va moure durant segles molins fariners que, entre els segles XVIII i XX, es reconvertiren en una potent indústria paperera: fins a nou molins van arribar a produir paper. El més antic, el Molí de l’Ombria, el va alçar en 1770 el notari Laureano Ballester i Garrigós per a fabricar paper segellat i paper de fumar. Un altre, el Molí del Pont, es convertiria amb el temps en «La Innovadora», el molí paperer més important del poble sota la família Laporta, actiu fins que va tancar en 1964 per la falta de competitivitat davant les noves tecnologies de producció. D’aquell passat industrial naix el Museu Valencià del Paper, creat en 1997 a partir d’una col·lecció donada per Juan Castelló Mora.

Senderisme a Banyeres de Mariola

El poble és porta d’entrada al Parc Natural de la Serra de Mariola. La PR-CV 4 és una ruta circular d’uns 21 quilòmetres que transcorre quasi íntegrament pel parc natural, i des del poble ixen també camins com el del Molí de l’Ombria o el Camí d’Aigües, que segueixen l’aigua dels antics molins fariners i paperers del Vinalopó abans esmentats.

Festes a Banyeres de Mariola

Les festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi, declarades d’Interés Turístic Nacional, comencen amb el trasllat de la imatge del sant des de l’ermita al temple parroquial. Als dies grans hi ha l’Ofrena de flors, l’Entrada de Bandes amb el desfilada de les dos faccions, la Missa Major i Processó pels vessants del castell, les Ambaixades i, per a tancar les festes, el conegut «Ball dels Bojos».

Cultura a Banyeres de Mariola

Banyeres dona nom a l’herberet de vint-i-set herbes, una de les begudes tradicionals més conegudes de la comarca, i participa cada any en l’Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola junt amb Agres, Alcoi, Beneixama, Bocairent, Cocentaina i altres pobles de la serra —on es balla la seua pròpia Jota de Banyeres. L’etnobotànic Joan Pellicer, en la seua tesi sobre el territori diànic, hi va entrevistar dos herbers tradicionals del poble: Pedro Leal, conegut simplement com «l’herbero», i Diego Pastor Martínez, curandero i caçador — testimonis d’un ofici que encara viu en l’herberet.

Va ser precisament Diego Pastor qui li va dictar a Pellicer la fórmula completa: vint-i-set herbes de Mariola —timó real, canyeta d’or, poliol de riu, sàlvia, camamirla dolça i amarga, rabet de gat, santònica, maria-lluïsa, tarongina…— collides totes el mateix any, entre finals de maig i juliol, i posades a remull quaranta-un dies en anís dolç i cassalla (Diània TV en va documentar tot el procés d’elaboració en vídeo). La regla d’or és que el nombre d’herbes siga sempre imparell (27, 25, 23, 21…) i que dos d’elles manen sobre les altres:

El timó real i la canyeta d’or són les mares de tot.

Amb l’alcohol, Diego Pastor era igual de taxatiu: havia de ser de les bodegues de Beneixama —B. Alonso i B. Molina—, i «mai no l’anís del Mono». Les herbes de la seua recepta es poden reconéixer una a una als set capítols de la sèrie Herbero Diànic: el timonet, el pericó i el rabo de gat, el te de roca i la tarongina, l’orella de llebre, la santònica i la sàlvia, la camamil·la, l’orenga i el timó mascle, el poliol i el cantueso i, per a tancar, el duel entre el panical i el timó reial.

Curiositats a Banyeres de Mariola

Pellicer va documentar a Banyeres dues mostres de la saviesa herbolària de la Mariola que van més enllà de l’herberet. Per a les inflamacions i infeccions de la boca, els curanderos del poble barrejaven agrimònia i timó —una antiinflamatòria, l’altra antisèptica— exactament com ho feien amb les herbes de la beguda. I la falzia de pou, la menuda falguera de les fonts i les coves humides del terme, era tinguda per bona «per al pit» en cas de constipats: dos remeis casolans que mostren que l’esperit de l’herbero de Banyeres no s’acabava en les vint-i-set herbes.

Cavanilles sobre Banyeres de Mariola

El botànic Antonio José Cavanilles, que recorregué el Regne de València a finals del segle XVIII per encàrrec de Carles IV, descrigu é així la vila en les seues «Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia» (1795-1797):

Desde el collado donde termina el valle de Agres se descubre la villa de Bañeres. Hállase Bañeres como derramada sobre uno de los apéndices de Mariola, y sus calles y edificios están parte al norte y, en mayor número, al sur del peñón coronado por los restos del castillo.

I afegia, sobre la gent del poble:

A ningunos del Reino ceden en aplicación al trabajo, uniendo a esta virtud la de la economía, por donde han desterrado del pueblo la miseria.

On dormir i menjar a Banyeres de Mariola

Al centre del poble, el Restaurant Piràmide és un negoci familiar amb cuina de base autòctona, basada en el recetari clàssic de les muntanyes alacantines.

Més informació al web de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola.