Montitxelvo, el poble de la torre gòtica i els reiets del Benicadell

Montitxelvo és un xicotet municipi de la Vall d’Albaida que conserva, dalt del carrer Dalt, l’eix medieval del que va ser una alqueria morisca i després un senyoriu feudal. Hui és, sobretot, un poble tranquil a l’ombra del Benicadell, prou menut perquè fins i tot els seus ocells tinguen cançoneta pròpia.

De l’alqueria morisca al senyoriu de Vilanova

La primera referència escrita de Montitxelvo apareix en un document del 9 de juliol de 1343, quan Pere el Cerimoniós donà Montitxelvo, Terrateig i Castelló de Rugat a Vidal de Vilanova, senyor feudal que hi va fer bastir un castell. L’alqueria continuà poblada per musulmans després de la conquesta: en 1534 tenia 50 cases morisques i es constituí eixe mateix any com a parròquia independent de la Pobla del Duc. L’expulsió dels moriscos en 1609 va suposar una gran despoblació de la qual el poble no es recuperaria fins molt després.

La torre del castell-palau i el nucli antic

Del castell-palau de Montitxelvo es conserva una torre defensiva de dues plantes amb nervadures ogivals i un tram de la muralla medieval, al costat del carrer Dalt, que manté encara el traçat urbà original. Completen el patrimoni del poble l’església de Santa Anna, la font de Baix, la plaça Cervantes, l’ermita del Salvador i els retaules ceràmics tradicionals que es troben pels carrers.

Els reiets de Montitxelvo

Montitxelvo apareix en la cançoneta popular que repartix els ocells del Benicadell entre els pobles del voltant, una tradició oral compartida amb Terrateig, Aielo de Rugat i Beniatjar:

«En Terrateig caderneres,
en Montitxelvo els reiets,
en Aielo els gafarrons,
en Rugat el paixarell
i en Beniatjar les gralles
en l’alt del Benicadell.»

El municipi participa també en el cicle de narració oral Contes a la fresca, que recorre cada estiu els pobles de la Vall d’Albaida.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Montitxelvo.