Tibi, el poble del pantà més antic d’Europa

Tibi dona nom a un dels monuments d’enginyeria més extraordinaris de tota Diània: el pantà de Tibi, construït entre 1580 i 1594 sota la direcció de l’enginyer italià Joan Baptista Antonelli, considerat el pantà més antic d’Europa encara en funcionament.

Un rècord mundial que va durar segles

Amb més de quaranta metres d’alçada, el pantà de Tibi va ser durant el segle XVI l’embassament més alt d’Europa i del món conegut, un rècord que no es va superar fins a la construcció dels grans pantans il·lustrats, ja al segle XVIII. Situat entre els massissos rocosos del Mos del Bou i la Cresta, a cavall entre els termes de Tibi i Xixona, el pantà va patir greus danys en 1697 que el van deixar fora de servei fins a 1738.

Del senyoriu de Sanxo de Lienda a la baronia de Castalla

Després de la conquesta cristiana, el poble va ser donat a Sanxo de Lienda, cavaller navarrés que va lluitar junt amb Jaume I. Des del segle XIV, Tibi es va incorporar a la baronia de Castalla. La construcció del pantà, obra pionera a tota Europa, va impulsar tota una xarxa d’assuts i séquies que va transformar l’economia agrícola de la comarca.

Santa Maria Magdalena i l’olivera de Joana Amat

La patrona de Tibi és Santa Maria Magdalena, en honor a la qual se celebren les festes patronals del 20 al 25 de juliol. A la seua ermita, dalt del poble, es conserva encara hui una branca d’olivera lligada a l’origen mateix de la devoció, tal com confirma el propi Ajuntament de Tibi. La tradició oral que hi ha darrere d’eixa relíquia, arreplegada per l’etnobotànic Joan Pellicer, és tota una llegenda:

La tradició oral encara conta que un jorn de l’any 1445, quan Joana Amat, filla de Tibi i cegueta, anava a portar aigua, se li va aparéixer Santa Maria Magdalena dalt d’una olivera del capdamunt del poble, demanant-li que li alçaren allí mateix una ermita; i, per tal que fóra creguda, féu que recobrara la vista.

Prop de sis segles després, l’ermita continua dalt del poble i la branca d’olivera es guarda com una relíquia viva d’aquell prodigi de 1445.

La Rodà de les Aixames, la nit de Nadal

Tibi és un dels onze pobles diànics que la nit del 24 de desembre ixen al carrer a rodar torxes d’espart. Ací -com a Xixona– se’n diu aixames; a altres pobles, fatxos, xameles o ximeles. El gest és sempre el mateix: encendre-les i fer-les girar en cercle fins que desprenen una pluja d’espurnes.

La creença popular explica el nom per l’eixam d’abelles que recorden les espurnes, però Joan Pellicer ho posa en dubte: al seu catàleg el descriu com un mot d’origen incert, que no és d’herència catalana i que versemblantment ve de l’àrab -potser de l’arrel g-m-l, «arreplegar», o d’un gómala, «manat». És a dir: no un eixam, sinó una braçada d’espart arreplegat i lligat. A la guia de Xixona ho expliquem amb detall.

Les torxes es preparen els dies previs, en tallers i en excursions a la muntanya a fer espart. L’etnobotànic Daniel Climent ho ha resumit en una frase que explica per què este costum sobreviu justament el dia més curt de l’any:

És un cant pagà al creixement del sol.

Junt amb Tibi el roden Xixona, Onil, Relleu, la Torre de les Maçanes, l’Orxa, Gaianes, Fageca, Benimassot, Beniarrés i Millena. Tots els detalls, a la Rodà de les Aixames de Diània.

Una cuina pròpia: l’olleta de Llegum

A Tibi es prepara una olla pròpia que anomenen Llegum, feta amb fesols, penques, nap i conillets -una verdura silvestre molt apreciada a tota la Foia de Castalla, semblant als espinacs-, tal com ho documenta Joan Pellicer en el seu catàleg etnobotànic del territori diànic. Del mateix catàleg n’ix un altre detall de cuina: ací s’hi tira «una poqueta d’albassana per al potatge de cigrons i bleda; i per als caragols».

El setge, l’herba essencial

De Tibi, Pellicer arreplega la formulació més rotunda del dístic més estés de la ruralia diànica -eixe que cada poble diu a la seua manera i que resumix segles de confiança en una sola herba:

«El setge és l’herba essencial per a curar. El que coneix el setge no necessita metge.»

A Sella i Salem ho diuen «el que té el setge no necessita metge»; a Xixona i Biar, «qui beu setge, no necessita metge». El mateix vers, canviat de poble en poble.

Senderisme al pantà

La ruta al pantà de Tibi és un recorregut senzill, apte per a fer amb xiquets, d’unes dos o tres hores anant a peu des del poble, o uns vint minuts en cotxe fins al mateix mur. El camí ressegueix part del canal històric i s’endinsa entre el Mos del Bou i la Cresta, amb el poble de Xixona com a referència a uns 6 km, i és una de les millors maneres de fer-se una idea de la magnitud de l’obra d’Antonelli.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Tibi.