Llanera de Ranes, el marquesat que dona nom al poble

Llanera de Ranes és un poble de la Costera que deu el seu nom al marquesat de Llanera, títol atorgat en 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i Castellví, i que hui és conegut sobretot com a capital de l’Arnadí, un dolç tradicional de carabassa i moniato cuit en olla de fang.

Què visitar

L’església de Sant Joan Baptista, del segle XIX, l’ermita del Calvari (a la lloma del poble) i el Museu Parroquial marquen el recorregut religiós del nucli urbà. Als carrers de Santa Teresa i del Crist es conserven retaules ceràmics del segle XIX amb motius religiosos.

Museus locals

El Museu Etnològic Luis Perales fa un recorregut per la vida rural quotidiana de la comarca amb mobles, andròmines i objectes dels avantpassats dels llanerins. El Museu Rafael Boluda, dedicat a l’aquarel·la, reunix obres d’este artista local.

Història antiga i un poble format per fusions

Al límit amb Rotglà i Corberà, l’Alt de Carrasposa ha donat ceràmiques llises fetes a mà, testimoni d’un possible poblat de l’edat del bronze valencià, mentre que als Alts de la Llacuna es van descobrir restes d’un poblat ibèric. El poble actual és fruit de diverses fusions: originàriament formava un sol nucli amb Carbonell, hui un barri de Llanera, i en 1838 s’hi va incorporar el desaparegut municipi de Torrent de Fenollet. El veí poble de Torrella, a tocar de Llanera de Ranes, compartix esta mateixa vall del riu Canyoles vora Xàtiva.

El marquesat de Llanera, un títol compartit

El marquesat de Llanera —el títol que dona nom al poble— acabaria lligant en un mateix senyoriu Llanera de Ranes amb pobles veïns de la vall. Al segle XVIII, els Fenollet-Vallterra, comtes d’Olocau, eren alhora senyors de Llanera, del barri de Carbonell, del Genovés i de Llocnou d’En Fenollet, i portaven el títol de marquesos de Llanera. Este llinatge dels Fenollet, de pes en la comarca des de la conquesta, deixà la seua empremta en tota la contrada, entre Xàtiva i la vall del Canyoles.

El Botjar Blanc: el poble de les ramasseres

Al terme de Llanera hi ha una partida que Joan Pellicer arreplega a les seues Recerques etnobotàniques amb un nom ben expressiu: el Botjar Blanc. El topònim recorda l’abundància de la botja blanca (una lleguminosa de solana anomenada també albaida o ramassera), amb què els llauradors feien els ramassos i les graneres per a agranar el gra de les eres de batre. En un poble de secà i de tradició cerealística com Llanera, eixe mullol de botja florida —molt buscat també per les abelles— formava part de la faena de cada estiu a l’era.

Festes: el Crist de la Fe i el sopar de cabasset

Les festes patronals de Llanera de Ranes s’estenen entre l’últim cap de setmana d’agost i el primer de setembre, en honor del Santíssim Crist de la Fe, Sant Joan Baptista i la Divina Aurora. El primer dia arranca amb un gran repic de campanes i, de nit, un passacarrer que va arreplegant els festers de casa en casa per a presentar-los a la plaça.

L’acte que millor retrata el poble, però, és el sopar de cabasset: cadascú porta el seu cabàs amb el sopar de casa i es menja tot junt al carrer. Els últims anys ha arribat a reunir prop de cinc-centes persones en un poble que no arriba als mil habitants.

L’Arnadí i el Concurs Nacional

L’arnadí és un dolç de carabassa i moniato cuit en olla de fang, amb ametla, sucre, corfa de llima i canella, que la tradició fa vindre de la rebosteria andalusina —el nom mateix té aire d’aquell temps. A la Costera s’ha menjat sempre per Pasqua, i a Llanera se l’han fet seu: cada desembre, el poble celebra el Concurs Nacional d’Arnadí, que ha convertit este postre casolà en senya d’identitat gastronòmica de tota la comarca.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Llanera de Ranes.