Atzeneta d’Albaida, als peus del Benicadell

Adossada a la solana del Benicadell, Atzeneta d’Albaida combina patrimoni religiós, aigua i muntanya: dos velles neveres de pedra recorden com es conservava el gel abans dels frigorífics, i el cim del Benicadell corona qualsevol passejada pel terme.

De baronia morisca a repoblament amb «cristians vells»

Entre els segles XIV i XIX, Atzeneta va formar part de la baronia i, més avant, del comtat i marquesat d’Albaida. Els atzenetins, musulmans dedicats a l’agricultura i al transport de mercaderies, van ser expulsats en 1609 junt amb la resta de moriscos valencians, en direcció a les costes de Tunis. En 1610, el marqués d’Albaida va repoblar el lloc amb «cristians vells» procedents d’Albaida i d’altres punts de la comarca.

Què visitar en Atzeneta d’Albaida?

L’Església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, va substituir un antic temple d’època morisca del segle XVI. L’Ermita del Santíssim Crist de la Fe, a la muntanya del Calvari, és un dels edificis més estimats pels veïns. La Nevera de Dalt i la Nevera de Baix, construccions cilíndriques de pedra cobertes amb una cúpula, són dels monuments més antics del poble i testimonien l’antic comerç del gel. La Font dels Vint-i-un Xorros, ja esmentada en època morisca i embellida al segle XVIII, lluïx encara els seus vint-i-un canons d’aigua. El Museu de les Artesanies d’Atzeneta, instal·lat a l’antic safareig-escorxador dels anys 30 (obra de l’arquitecte Javier Goerlich), reunix oficis identitaris del poble: l’espart, la talla en pedra i les campanes del llinatge Roses.

Atzeneta, cantada de poble en poble

Hi ha una cançó que ha acabat sonant, per a mig País Valencià, quasi com un himne no oficial: la Malaguenya de Barxeta, tal com la canta Pep Gimeno «Botifarra» des que la va enregistrar en 2006. El vers amb què arranca, un rodamón que presumix d’haver corregut terres per la Vall d’Albaida i la Costera, anomena Atzeneta en primer lloc de tot el seu itinerari:

Mira si he corregut terres que he estat en Alfarrasí, en Adzaneta i Albaida, en el Palomar i ací.

L’historiador Vicent Baydal ha documentat com esta tonada popular, arreplegada de la tradició oral de la Vall d’Albaida i la Costera, s’ha anat transformant en les últimes dècades —de la mà del «Botifarra» i, més tard, del grup Obrint Pas— en una de les cançons que més emocionen com a símbol de valencianitat, fins al punt que alguns l’han arribada a descriure com un possible himne oficios del País Valencià. El mateix vers enllaça Atzeneta amb Alfarrasí, Albaida i El Palomar, els altres tres pobles que la lletra nomena abans de continuar cap a la Costera.

L’espart i les tradicions d’Atzeneta

Que el Museu de les Artesanies dedique una sala a l’espart no és casualitat: Atzeneta ha sigut poble d’esparters de generació en generació. Quan l’etnobotànic Joan Pellicer hi va fer treball de camp per a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, va anotar entre els seus informants Joan Tormo Quilis, «esparter com els uelos i els pares». D’aquell saber de mans que trenaven fibra, Pellicer va recollir una feina hui gairebé oblidada: la de fer els bucs de les abelles amb albelatge, una herba que collien a la Solana de l’Escarpell.

L’albelatge per a fer els bucs i buquets de les abelles. La collien en la Solana de l’Escarpell, on se’n fea molta, i a manollets, rodant rodant, feen els bucs.

El mateix Pellicer va deixar constància d’una altra tradició ben viva al poble, la de l’enramada de Corpus: per a guarnir els carrers es collia murta que creixia, fresca, als costats de la séquia del convent de Santa Anna.

El visolet, més coent que cap altra cosa

A Atzeneta, la pebreta petita i picant no s’anomena «vitet» sinó visolet —un terme propi d’este poble i dels termes veïns, recollit per Pellicer com a variant singular de la Vall d’Albaida. I de la fortalesa d’este petit fruit, els atzenetins en van fer dites que l’etnobotànic va anotar al seu catàleg:

Els visolets vals més que els mires de lluny.

Més coent que un visolet. Més malgènit que un visolet.

La primera és un avís de saviesa rural: el visolet és enganyós, sembla menut i inofensiu des de lluny, però la mossegada desmantella les aparences. La segona és una comparació de caràcter, que al poble usaven per a dir que algú tenia el geni viu i s’encenia de pressa.

Senderisme a Atzeneta d’Albaida

La Ruta de l’Aigua permet descobrir l’origen de la Séquia del Port entre monuments i natura. Per als més exigents, el PR-CV 222, Senda Alta del Benicadell (11,1 km, unes 4 hores), puja fins al cim d’esta muntanya emblemàtica —el mateix Benicadell que corona la ruta clàssica que ix de Beniatjar, a l’altra vessant—, dins del paisatge protegit de la Solana de Benicadell. Altres itineraris del terme inclouen el SL-CV 118, que arriba al castell i al patrimoni rural d’El Palomar, el Barranc d’Atzeneta i la Serreta dels Pins i de la Creu.

Festes a Atzeneta d’Albaida

La tercera setmana de setembre se celebren les Festes Patronals en honor de Sant Roc, Sant Mateu (patró del poble), la Mare de Déu del Roser i el Santíssim Crist de la Fe, junt amb actes de Moros i Cristians.

Més informació a la web de l’Ajuntament d’Atzeneta d’Albaida.