Balones, el mirador de la Serra de l’Almudaina

Enfilat als contraforts de la Serra de l’Almudaina, als peus de la Serrella, Balones és un dels pobles més xicotets del Comtat: un grapat de carrers costeruts que pugen entre cases i que fan, ells mateixos, de mirador natural sobre la vall del riu Seta.

Què visitar en Balones?

El poble es reconeix de lluny per l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís, del segle XVIII, punt de partida de bona part de les eixides pel terme. Pels carrers encara es conserva un antic llavador i una font a la plaça major que ha fet de punt de trobada del veïnat durant generacions. El terme, molt muntanyós, guarda també les restes d’un antic castell, la Creueta i les coves de Sant Francesc, testimonis d’un passat que es remunta a l’època musulmana.

Senderisme a Balones

Balones forma part de la Vall de Seta, junt amb Fageca, Tollos, Quatretondeta i Benimassot, i el seu terme és ple de camins per a descobrir-la a peu. Hi ha una ruta circular que passa pels petroglifs de Millena, la Loma Redona, la Creueta, les coves de Sant Francesc i la font de Baix, i un altre itinerari que enllaça Balones amb el castell de Seta eixint des de la mateixa església parroquial. Una altra opció molt popular és la ruta circular que uneix Balones, Gorga i Millena resseguint el riu.

Cultura a Balones

Balones és el poble natal de Joaquim Martí Gadea (Balones, 15 de juliol de 1837 – Mislata, 1920), considerat per molts com el precursor del folklorisme a les Comarques Centrals Valencianes: el col·lectiu «Amics de Martí Gadea» es presentà al poble amb l’objectiu de posar en valor la seua obra i el seu llegat literari. Fill d’una família llauradora, Martí Gadea va entrar al seminari als 17 anys i va exercir de rector en diverses parròquies fins a instal·lar-se definitivament a Mislata, on va escriure el gruix de la seua obra. En 1881 va costejar de la seua pròpia butxaca el primer fascicle del seu Diccionari Valencià-Castellà, i en 1904 va publicar la Burromaquia alacantina, en què imagina un congrés de matxos reunits en un pinar del seu poble.

Eixe amor per la paraula viu també en la parla del poble. L’etnobotànic Joan Pellicer, en les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic, va arreplegar a Balones una variant pròpia de la dita popular sobre quan sembrar l’alfàbega —l’herba olorosa que les dones criaven en cossiols per a portar-la a la Mare de Déu d’Agost—, amb eixa sornegueria de la velleta previsora que sempre anava un pas per davant:

Per Santa Àgueda, sembra l’alfàbega;
i la velleta que sabia, trasplantadeta la tenia.

Del mateix vocabulari local, els balonins encara anomenen facidures les pilotes de l’olla, eixes boletes de carn i pa que engreixen el putxero de l’hivern.

Pellicer va rescatar també dues perles de l’observació popular de Balones. El margalló —la palma nana de les serralades mediterrànies, que quan floreix treu una panotxa groga tan vistosa que pareix que s’haja mudat de gala— va donar al poble una comparança que es compartia amb Pego: «Més mudat que un margalló», es deia per a qui anava excessivament arreglat. I dels vells criadors de gafarrons del terme, va rescatar un truc de saviesa popular: quan el pardalí feia bolo o s’embotgia, li posaven un cigró dins de l’aigua de beure per a reviscolar-lo.

Més informació al web de l’Ajuntament de Balones.