Benitaia, el nucli del convent de Sant Andreu de la Muntanya

Amb només 42 habitants, Benitaia és un dels huit nuclis que formen el municipi de la Vall de Gallinera, arrapat a la marge dreta del barranc de Gallinera i travessat per tres curts carrers paral·lels a la vall: el de Baix, el de Dalt i el del Mig.

Què visitar en Benitaia?

El topònim de Benitaia es documenta ja el 1369, al Llibre de la col·lecta del morabatí de les valls de Gallinera i Ebo, i deriva de l’àrab Bani Tàhir, nom d’una família. Prop del poble, vora el camí que porta a la Foradada, es conserven les restes del convent franciscà de Sant Andreu de la Muntanya, fundat pels ducs de Gandia l’11 de juny de 1611.

Senderisme a Benitaia

La ruta del convent de Benitaia a la Penya Foradada ix del mateix poble i puja fins a l’espectacular arc de pedra, on dos vegades l’any els raigs del sol travessen el forat i il·luminen l’antic emplaçament del convent. Benitaia és, com la resta dels huit nuclis de la Vall de Gallinera, parada natural en la ruta de la floració de l’ametler cada febrer, quan tota la vall es cobreix de flor blanca i rosada.

Les cireres de la vall: la Tilaua del tio Tilau

Passada la flor de l’ametler, la Vall de Gallinera és sobretot terra de cireres, amb desenes de varietats tradicionals que els llauradors han conservat i batejat generació rere generació: l’endiabla, la burlat, la ripolla —»la reina, la més antiga, l’autòctona»—, la segorbina o la plañera. Entre totes, l’etnobotànic Joan Pellicer va arreplegar una que du el nom d’un veí de Benitaia que la va propagar:

Tilaua, perquè les va traure el tio Tilau de Benitaia.

Curiositats de Benitaia

La tesi doctoral de Joan Pellicer sobre el territori diànic inclou entre els seus informants a l’arquitecte Rafa Verdú, veí de Benitaia junt amb la seua dona Marisa i la seua filla Alba. Del poble era també Assumpta Alemany Boronat, la «Tia Sunsion», nascuda ací el 1904, la veïna més vella que Pellicer va entrevistar a la vall.