Margarida, el llogaret de Planes que guarda un castell, un mercat de la terra i la memòria d’Al-Azraq

Margarida és un llogaret del terme municipal de Planes, a la comarca del Comtat, situat uns 4 km a l’est del nucli principal. D’origen andalusí i antiga vila de moriscos fins a l’expulsió de 1609, hui és conegut sobretot pel seu Mercat de la Terra, per la festa tradicional de l’Aixabigó i per les restes del castell medieval que corona la muntanya de Cantacuc.

Un llogaret amb arrels andalusines

Margarida va nàixer com a alqueria d’origen musulmà i, junt amb Benialfaquí i Catamarruc, formava part de l’antiga Baronia de Planes. Després de la conquesta de Jaume I la població continuà sent majoritàriament morisca fins al decret d’expulsió, quan el llogaret comptava una vintena llarga de cases. Encara hui, el terme de Planes manté eixa estructura de nucli principal i llogarets escampats per la muntanya, una empremta que es nota en el paisatge i en el nom de cada partida.

El castell de Margarida i el pacte del Pouet

Dalt de la muntanya de Cantacuc, a prop de 700 metres d’altitud, es conserven les runes del castell de Margarida. Al penyal on s’assenta s’han localitzat restes de l’edat del bronze, d’una ocupació romana dels segles II-III i d’una altra musulmana entre els segles XI i XIII, abans que s’hi bastira la fortificació que ha arribat, ja en ruïnes, als nostres dies.

El castell és escenari d’un episodi de primera magnitud en la història valenciana: el 4 d’abril de 1244 el cabdill Al-Azraq hi va firmar amb Alfons, fill de Jaume I, el pacte del Pouet, pel qual es reservava durant tres anys este i altres castells de la zona. Anys després, el 1258, la fortalesa passà a mans de Gil Ximénez de Segura, i el 1379 Pere IV en féu donació, junt amb el castell de Planes, a Sibil·la de Fortià. La figura d’Al-Azraq continua ben viva en la memòria dianica: l’escriptor beniarresí Just I. Sellés li ha dedicat el llibre Al-Azraq, el visir que somiava la Muntanya, presentat precisament al Mercat de Margarida, i altres pobles dianics com el Ràfol d’Almúnia n’han commemorat els 750 anys amb representacions teatrals.

Hui l’accés al castell es fa per un camí rural que ix de Catamarruc en direcció al Mas de Cantacuc; l’escala que pujava a la torre superior va ser volada, segons la tradició oral, cap als anys 30 del segle XX per motius que es desconeixen.

El Mercat de Margarida

Margarida acull periòdicament el seu Mercat de la Terra, dedicat als productes de proximitat, ecològics i artesanals: pa, embotit, formatge, verdura de temporada, vi i cervesa artesanal, sempre «de la persona productora a la consumidora». Al voltant del mercat s’organitzen tallers infantils, xicotetes excursions i actuacions musicals i teatrals que han portat fins al poble noms com Lluís El Sifoner, Xavi Castillo, Lalo Kubala, Dani Miquel, Manel Arcos o el Grup de Danses de la Baronia de Planes. En algunes edicions, el mercat s’ha integrat en un cicle comarcal de Mercats de la Terra junt amb Benilloba i l’Orxa, coincidint amb la Setmana Santa.

La festa de l’Aixabigó

Lligada al Carnestoltes, Margarida manté la tradicional festa de l’Aixabigó, que recorda un antic costum del poble:

«Per Carnestoltes queda prohibit anar a treballar, així doncs, tot aquell que es bote la prohibició serà «perseguit» pel terme. Una vegada atrapades i atrapats, se’ls col·loca a dins de l’Aixabigó (una xarxa gran que s’aprofitava per a traslladar palla, entre altres coses, amb cavalls) i són traslladats al mig de la plaça de Margarida. Una vegada allí, se’ls «manteja», i queden observats per tot el veïnat.»

La Font del Condoig, una meravella de Pellicer

Entre el paisatge de Margarida destaca la Font del Condoig, un dels indrets que l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller va incloure entre les seues «Meravelles de Diània» i que és, a més, un dels pocs punts del territori on encara es fa la llengua de cérvol. El Mercat de Margarida ha retut homenatge a Pellicer amb excursions fins a la font, mantenint viu el vincle entre el poble i l’home que va documentar durant més de tres dècades els usos tradicionals de les plantes de les comarques centrals valencianes.

Més informació sobre Margarida i la resta de llogarets del terme, a la web de l’Ajuntament de Planes.