Margarida, el llogaret de Planes que guarda un castell, un mercat de la terra i la memòria d’Al-Azraq

Margarida és un llogaret del terme municipal de Planes, a la comarca del Comtat, situat uns 4 km a l’est del nucli principal. D’origen andalusí i antiga vila de moriscos fins a l’expulsió de 1609, hui és conegut sobretot pel seu Mercat de la Terra, per la festa tradicional de l’Aixabigó i per les restes del castell medieval que corona la muntanya de Cantacuc.

Un llogaret amb arrels andalusines

Margarida va nàixer com a alqueria d’origen musulmà i, junt amb Benialfaquí i Catamarruc, formava part de l’antiga Baronia de Planes. Després de la conquesta de Jaume I la població continuà sent majoritàriament morisca fins al decret d’expulsió, quan el llogaret comptava una vintena llarga de cases. Encara hui, el terme de Planes manté eixa estructura de nucli principal i llogarets escampats per la muntanya, una empremta que es nota en el paisatge i en el nom de cada partida.

El castell de Margarida i el pacte del Pouet

Dalt de la muntanya de Cantacuc, a prop de 700 metres d’altitud, es conserven les runes del castell de Margarida. Al penyal on s’assenta s’han localitzat restes de l’edat del bronze, d’una ocupació romana dels segles II-III i d’una altra musulmana entre els segles XI i XIII, abans que s’hi bastira la fortificació que ha arribat, ja en ruïnes, als nostres dies.

El castell és escenari d’un episodi de primera magnitud en la història valenciana. Segons la base de dades de senyories històriques valencianes de la Universitat de València, que en cita el pergamí conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’abril de 1244 l’infant Alfons, fill de Jaume I, va firmar amb Al-Azraq el pacte del Pouet, un tractat de vassallatge redactat alhora en àrab i en aragonés: el cabdill lliurava huit castells —Pop i Tàrbena immediatament; Margarida, Xeroles, Castell i Gallinera al cap de tres anys— i es reservava per a ell els d’Alcalà i Perputxent.

La figura d’Al-Azraq continua ben viva en la memòria diànica: l’escriptor beniarressí Just I. Sellés li ha dedicat el llibre Al-Azraq, el visir que somiava la Muntanya, presentat precisament al Mercat de Margarida, i altres pobles diànics com el Ràfol d’Almúnia n’han commemorat els 750 anys amb representacions teatrals.

Hui l’accés al castell es fa per un camí rural que ix de Catamarruc en direcció al Mas de Cantacuc; l’escala que pujava a la torre superior va ser volada, segons la tradició oral, cap als anys 30 del segle XX per motius que es desconeixen.

D’Al-Azraq als marquesos de Cruïlles

Poques alqueries de quatre cases han canviat tantes vegades de senyor. El mateix arxiu documenta la cadena sencera: el 1258 Jaume I dóna el castell de Margarida, amb les alqueries de Margarida i Llombo, a Gil Eximén de Segura; el 1265 n’és senyor el cavaller Pere Sabata d’Alzira; el 1325 Jaume II ha d’arbitrar el plet entre na Ilària, filla de Roger de Llúria, i Ot de Montcada per la possessió de Planes i Margarida; el 1355 passa als Xèrica; i el 1378 Pere IV el Cerimoniós el regala, junt amb Cocentaina, Planes, Llombo i la Torre de les Maçanes, a la seua muller la reina Sibil·la de Fortià. Encara hi ha més: el 1563 n’és senyor Miquel Fenollar, el 1611 apareix com a «lloc de moros» dels Cardona i, al segle XVIII, el llogaret forma part del patrimoni del duc de Maqueda i marqués d’Elx, que el 1769 el ven, amb tota la baronia de Planes, als marquesos de Cruïlles.

Senderisme: la ruta del Gorg del Salt i el castell

Des del mateix poble ix una ruta circular de dificultat moderada que combina el pas pel Gorg del Salt, les ruïnes del Corral del Teular i el Pont de les Calderes, amb una pujada opcional -fora de camí i creuant l’assut si el riu baixa crescut- fins a les restes del castell de Cantacuc; les fitxes d’esta i altres eixides queden recollides al catàleg de rutes de Margarida a Wikiloc. Hi ha també una variant en BTT que enllaça Planes, Cantacuc, la font del Condoig, Margarida i Catamarruc en un mateix circuit, ideal per a combinar patrimoni i natura en una sola eixida.

El Mercat de Margarida

Margarida acull periòdicament el seu Mercat de la Terra, dedicat als productes de proximitat, ecològics i artesanals: pa, embotit, formatge, verdura de temporada, vi i cervesa artesanal, sempre «de la persona productora a la consumidora». Al voltant del mercat s’organitzen tallers infantils, xicotetes excursions i actuacions musicals i teatrals que han portat fins al poble noms com Lluís El Sifoner, Xavi Castillo, Lalo Kubala, Dani Miquel, Manel Arcos o el Grup de Danses de la Baronia de Planes. En algunes edicions, el mercat s’ha integrat en un cicle comarcal de Mercats de la Terra junt amb Benilloba i l’Orxa, coincidint amb la Setmana Santa.

La festa de l’Aixabigó

Lligada al Carnestoltes, Margarida manté la tradicional festa de l’Aixabigó, que recorda un antic costum del poble:

Per Carnestoltes queda prohibit anar a treballar, així doncs, tot aquell que es bote la prohibició serà «perseguit» pel terme. Una vegada atrapades i atrapats, se’ls col·loca a dins de l’Aixabigó (una xarxa gran que s’aprofitava per a traslladar palla, entre altres coses, amb cavalls) i són traslladats al mig de la plaça de Margarida. Una vegada allí, se’ls «manteja», i queden observats per tot el veïnat.

La festa gran, en canvi, és d’estiu: la patrona de Margarida és la Mare de Déu del Pilar i les festes se celebren el tercer diumenge d’agost, al voltant de l’església de Sant Francesc, que històricament ha depés de les parròquies de Catamarruc i de Planes.

La Font del Condoig, una meravella de Pellicer

Entre el paisatge de Margarida destaca la Font del Condoig, un dels indrets que l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller va incloure entre les seues «Meravelles de Diània» i que és, a més, un dels pocs punts del territori on encara es fa la llengua de cérvol. Pellicer en descriu l’entorn com una autèntica pàgina de vegetació de riu:

Tota una ben il·lustrada i il·lustrativa pàgina d’un àlbum de vegetació fluvial, oberta al visitant curiós i respectuós, a la ratlla del terme de Margarida i Beniaia, les aigües de la qual arriben al Serpis a través del barranc de l’Encantada.

Eixe mateix barranc, ja com «de l’Encantà», és el que dóna nom a la llegenda de la mora encantada que Beniarrés conserva riu avall: les seues aigües naixen, doncs, ben a prop de Margarida. El Mercat de Margarida ha retut homenatge a Pellicer amb excursions fins a la font, mantenint viu el vincle entre el poble i l’home que va documentar durant més de tres dècades els usos tradicionals de les plantes de les comarques centrals valencianes.

Margarida vol dir perla

Hi ha una coincidència que a Pellicer li hauria agradat. Als matollars ombrívols d’estes muntanyes —les del Montgó, la Safor, la Serrella, la Xortà o la Mariola— hi creix un endemisme que ell descriu com una «esplendorosa margaridera valenciana» i que du un nom fet a mida del territori: la margarida diànica (Leucanthemum gracilicaule), també dita margarida fina o valenciana. I al catàleg, davall d’eixa flor, Pellicer deixa anar l’apunt:

Margarida és un nom místic, ens diu amb els ulls oberts Marguerite Yourcenar, i a través del grec, que l’ha pres del vell iranià, vol dir perla.

Curiositats: la nyestolera i els gospinets

El territori diànic té desenes de noms per a l’aladern —mesto, nesto, nyesto, nyéstol, nyestro, nyisto, palomesto, soflama—, però només a Margarida se’n diu nyestolera. I s’hi gastava com a tot arreu: «dos o tres tasses de nyestolera per al constipat i baixar la sang». Un altre nom local, este de sonoritat immillorable, és el dels gospinets: així anomenen a Margarida i a Planes els fruits punxosos que s’enganxen a la roba i al pèl dels gossos i que en altres pobles són arranca-monyos, rasca-monyos o enganxa-monyos. També són de Margarida el nom de la peixca-conillera, la cama-roja roja i la vidriella.

Més informació sobre Margarida i la resta de llogarets del terme, a la web de l’Ajuntament de Planes.