Com ho va veure Cavanilles · 1797
Gandia, l’horta més preciosa
A Gandia i Vilallonga
Observaciones, tom II (1797), p. 141
Un altre naturalista havia dit que no hi havia res a Europa com l’horta de Gandia. Cavanilles vol acabar el quadre.
«La huerta de Gandía es uno de los recintos mas preciosos del reyno.»
En valencià: L’horta de Gandia és un dels racons més preciosos del regne.
Per a parlar de l’horta de Gandia, Cavanilles comença citant el naturalista Guillermo Bowles, segons el qual cap paratge d’Espanya, ni d’Europa, no s’hi podia comparar. Bowles, diu, només en va fer un esbós, i ell vol acabar el quadre.
L’horta és una ferradura de tossals i muntanyes oberta cap a la mar. Les dues puntes queden terra endins: al sud, el cap oriental de la Mostalla, i al nord, la muntanya de Bairén, el graó més baix del Mondúver. D’una punta a l’altra hi ha dues hores de camí, i unes altres dues des de la mar fins a Vilallonga i el peu de la Safor.
Vora mar, la terra és arena solta i en part negada; la resta, marga argilosa roja. El riu d’Alcoi baixa per les gorges de la Safor, s’ajunta amb el Vernissa i parteix l’horta en dues parts desiguals.
Resumen en castellano
Gandia, la huerta más preciosa. Cavanilles, siguiendo a Bowles, considera la huerta de Gandia uno de los lugares más preciosos del reino: una herradura de montañas abierta al mar, entre la Mostalla y Bairén, atravesada por el río de Alcoy.
D’on ve
Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (Madrid, Imprenta Real), tom II (1797), p. 141.
La cita és literal, amb l’ortografia de 1795-1797; la resta la contem amb paraules nostres. Les xifres són les que dona Cavanilles: un «veí» és una casa o família, no una persona.
Com està ara?
Si coneixes el lloc, conta’ns què ha canviat i què continua igual des que hi va passar Cavanilles.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.