El Verger, la torre que va sobreviure al palau desaparegut

El Verger és un poble de la Marina Alta que guarda, en plena Carrer Abadia, l’únic vestigi que queda del desaparegut Palau del Marqués de Dénia: la Torre dels Ducs de Medinaceli, de 15 metres d’alçària, a l’ombra de la serra de Segària.

Un nom que ja era un jardí

El topònim no enganya. Segons el filòleg Joan Coromines, el Verger ve del llatí viridarium, ‘un jardí ple de varietat de flors i d’arbres fruiters’. El poble es diu, literalment, «l’hort», i encara ho sembla quan s’hi arriba entre la mar de tarongers de la plana. Abans que els cítrics, però, esta terra va donar canyamel i panses, i encara abans fou una menuda alqueria andalusina.

La Torre dels Ducs de Medinaceli

També coneguda com la torre del Comanador, esta torre de planta quadrada i quatre xicotetes cambres és l’edifici més representatiu i històricament rellevant d’El Verger, i hui acull exposicions temporals. El poble té un origen andalusí: era una alqueria menuda depenent d’un notable àrab de Dénia, i el febrer de 1245 va ser conquistat per les tropes de Jaume I, que el va donar en privilegi a Pere Eiximenis d’en Carròs, capità dels seus exèrcits i tronc del mateix llinatge que dóna nom a la Font d’en Carròs. Del segle XVII ençà, el palau va passar a mans del Duc de Medinaceli. L’edifici es va enderrocar a finals del segle XIX, però la torre es va salvar per una casualitat ben curiosa: un particular la va comprar a primeries del segle XX i la va fer servir de transformador elèctric, i eixe ús la va mantindre dempeus fins que l’ajuntament va recuperar les restes del palau als anys 90 i les va restaurar (2007). Junt a ella, el carrer Major i dos torres medievals més, junt amb una església neoclàssica, completen el nucli històric del poble.

La Casa del Trapig: quan el Verger feia sucre

Molt abans que arribaren els tarongers, el Verger va ser terra de canyamel. Ho recorda la Casa del Trapig, un molí de sucre documentat ja en 1580 —i que probablement ja existia al segle XV—, on tres grans moles de pedra, mogudes per animals, premsaven la canya per a convertir-ne el suc en melassa i, finalment, en pa de sucre. Una de les moles fa més d’1,70 metres de diàmetre, la peça més gran que s’hi ha trobat. Quan la indústria del sucre va decaure, l’edifici va tindre una segona vida com a almàssera d’oli.

Senderisme: la serra de Segària

La serra de Segària, compartida amb Pego, Ondara, Beniarbeig, Benimeli i el Ràfol d’Almúnia, és una carena estreta i allargada d’uns 9 km que es pot pujar en ruta circular des d’El Verger o des d’Ondara, passant pel Morro de les Coves, la Cova Fosca -refugi humà des de l’eneolític fins a l’època islàmica- i el Nas de Segària, amb vistes que arriben fins a la costa.

La Via Verda cap a Dénia

El Verger és també un dels trams de la Via Verda Dénia-Els Poblets-El Verger, un antic traçat ferroviari reconvertit en camí per a caminar i pedalejar entre horta de tarongers, que enllaça el poble amb Dénia i els Poblets.

Festes de Moros i Cristians

A mitjan agost, El Verger viu les seues festes patronals, en honor de la Mare de Déu del Roser i Sant Bartomeu, que tenen en els Moros i Cristians el seu acte central: filades amb vestits medievals que desfilen pels carrers al ritme de la música festera, amb l’Entrada com a dia gran, recreant la vella pugna entre les dues bandes.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament d’El Verger.