DIÀNIA
(...) I que la Terra òmpliga d’un oratjol feliç les veles de la nau de les vostres vides i us procure una venturosa i fruitosa navegació per la verda mar de les Mil i Una Meravelles de Diània.
Joan Pellicer
Muntanyer DiànicQuè és Diània?
“Cada volta que una dona major o un vell llaurador o pastor de la nostra ruralia mor, és com si un petita biblioteca s’esfondrés o esclatés en flames
Bernat Capó
Escriptor i periodista“…damunt la terra d’aquell món mediterrani solejat i salobrenc…La meua terra mare nerviosa i calma,amorosa i esquerpa”
Enric Valor
EscriptorLes nostres plantes
El terme "Diània" també apareix al popular llibre "Les Nostres Plantes" (1985) de Daniel Climent. Podeu veure quin és exactament el territori Diànic gràcies a les seues il·lustracions.
Oriol de Bolós
També el llibre "Cronologia de la Flora dels Països Catalans" d'Oriol de Bolòs inclou un mapa amb les diferents regions fisiogràfiques.
“Un món on la utilitat i la poesia encara podien anar juntes, i l’aventura humana era encara molt arrelada a la natura i acordada als seus cicles i les seues estacions, i el treball era d’una tranquil·la varietat que no eixugava l’esperit humà amb una monòtona divisió de la faena, i on l’home, arrelat al seu terrer, i que arreplegava en la seua ànima pagesa una inconscient i profunda admiració i amor pel misteri de les forces infinites que palesava la muntanya, era rei humil del seu tros i de les solituds ferestes”
Joan Pellicer
Metge i Botànic
Bellreguard, bell esguard
Al llibre descatalogat "Bellreguard, bell esguard" de Joan Pellicer, podeu trobar aquest mapa més precís del territori diànic. S'afegeix també el sud de La Ribera i el nord de l'Alacantí. El llibre es va publicar en PDF al lloc web de l'Ajuntament de Bellreguard.
Diània, la nostra terra
“Aquest tros de planeta Terra – més aviat eixut i aspre, però criador i amable – , que bé podria comparar-se, gràficament, a una nau amb la proa apuntant al sol naixent o a una illa cenyida per les aigües de tres rius i de la mar (el riu Xúquer per tramuntana, el riu Vinalopó per ponent, el riu de la Vila per migjorn i la mar nostra per orient), abraça, si fa no fa, allò que administrativament serien les comarques centrals del País Valencià, és a dir, les comarques de La Marina Baixa i Alta, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costera i La Safor, i es troba solcat i drenat per una molt completa, sinuosa i esquerpa xarxa de barrancs i barranquineus que a la fi van a confluir modestos rius locals, com els tres ja esmentats i d’altres no menys remarcables i familiars com l’Albaida o Clariano, el Vaca o Xeraco, el Negre o de Sant Nicolau, el Serpis, Alcoi o Blanc, el Bullent o Vedat, el Molinell o Verd, el Girona o Alcalà, el Petracos o Gorgos, l’Algar o de La Salut, la Torre i el Verd o Castalla; i al seu damunt es drecen serres tan imposants i importants com el Mondúver, Mariola, el Benicadell, el Carrascar de la Font Roja, el Maigmó, els Plans el Rontonar, Aitana, Serrella, la Xortà, Bèrnia, Almudaina, Cantacuc, el Cavall Verd, els Cavals, Segària, la Foradada de Gallinera, l’Albureca o la Safor” Joan Pellicer, Costumari Botànic, Edicions del Bullent.
Durant el confinament parlarem de Diània a Youtube.
Tesi doctoral de Joan Pellicer
Recentment s’ha publicat la tesi doctoral de Joan Pellicer. Ací podeu consultar-la. El recull més complet sobre el territori diànic i tot el que l’envolta. “A migjorn de les Muntanyes Diàniques, abraçant la punta més meridional del País Valencià, es troba el Territori Lucèntic o Alacantí, format per planures al·luvials amb contraforts calcaris interiors; és de clima mediterrani però molt més sec i càlid, netament subàrid i de terrenys margosos freqüentment salins. Al nord del nostre territori, separat pel riu Xúquer, es troba el Territori Mediovalentí que pràcticament és una amplia plana al·luvial, terra baixa marítima, de clima mediterrani marítim de tendència, en general, subàrida i d’hivern temperat, i que arriba fins al riu Millars. I en el costat nord-occidental, fitant amb la Costera, es troba el Territori Serrànic, el més muntanyós del País, format per les estribacions sud-orientals de la serralada Ibèrica, a cavall entre la plana mediovalentina i l’altiplà manxec. Té un clima més o menys continental.” Tesi doctoral de Joan Pellicer Al següent enllaç podeu descarregar la tesi doctoral de Joan Pellicer
La qüestió del nom
(…) ens hem decantat, atenent a raons de pura sonoritat i fonda enyorança, per la denominació de Territori Diànic o, senzillament, Diània, ja utilitzada per autors de gran prestigi científic i intel·lectual com Oriol de Bolòs, Folch i Guillén o Daniel Climent, i sense cap llei d’imposar-la sobre d’altres d’igualment escaients i qüestionables, avantatjoses i limitades o tan belles i plenes d’evocadores ressonàncies com Contestània o les Valls, Comarques o Muntanyes alacantines o alcoianes, o simplement Comarques Centrals Valencianes i, encara, Tugur Tudmir i Yibal Balansiyya, si volguérem fer reviure els noms dels temps del Xarq al-Andalus, del qual tantes belles i abundoses mostres toponímiques ens resten.
Res no hi ha com la terra d’un, que no debades galopa el cor quan sent.
Just Sellés
Fotógraf i escriptorA Diània Televisió hem optat per incloure també el nom de La Muntanya o Iqlim Al-Yabal (Districte de La Muntanya) , denominació que utilitza el beniarresí Just I. Sellés a la seua fabulosa obra “Al-Azraq, El Blau – Crònica de la conquesta de La Muntanya“. Una novel·la a cavall entre la ficció i la història, que narra la vida dels valencians que habitaren aquestes terres abans de la seua violenta expulsió per part de Jaume I.
Diània és nom de dona
"Diània és nom de dona" fou una iniciativa del Festival Diània l'any 2016. El festival pasqüer del territori diànic organitzà un concert en clau feminista i tallers de sororitat durant aquesta edició. Reivindiquem una Diània amb nom de dona!
Una senyera per Diània
Rafel Carril feu una proposta per a la creació d'una senyera per a Diània, recuperant el símbol diànic de la mitja lluna creixent. Un símbol en clara referència a Artemis (Diana-Diània) que ja portaren a la nostra terra grecs i romans, i que es popularitzà amb referències que perduren fins als nostres dies. A l'enllaç podeu trobar més informació.
ZOO reivindiquen Diània
ZOO, un dels grups valencians actuals més capdavanters, exalten el territori diànic i el món rural al seu darrer disc, “Llepolies”. La banda, amb músics d’arreu de Diània, enregistrà aquest disc a Carrícola, contagiant-se de la màgia de les nostres muntanyes i pobles més autèntics. La cançó té nombroses referències a paratges del territori diànic: el barranc de Malafí,La Foradà, el Pou Clar, El Barranc de l’Encantà, La Serra Foradà… També a Al-Azraq i els moriscs que habitaren aquestes valls. Un cant a la terra, a la ruralia diànica. No es mereixen les ciutats, la lluna que passa per damunt d’elles.
