Castellonet de la Conquesta, el poble menut de la vall del Vernissa

Castellonet de la Conquesta és el segon poble més menut de la Safor i el més xicotet dels cinc municipis de la conca del riu Vernissa, encaixat entre muntanyes amb un palau senyorial del segle XVIII com a estendard.

De senyoriu del monestir a poble dels Almúnia

Castellonet va ser senyoriu independent del monestir de Sant Jeroni —el mateix d’Alfauir—, encara que les monges jerònimes en cobraven un terç dels drets. Entre els seus senyors hi va haver Miguel Ros i Valerià Bofí, que en 1575 va vendre els seus drets a Miguel de Santafé —per això el poble també va ser conegut com a Castellonet de Santafé—, fins que en les darreres dècades de l’Antic Règim va passar a mans de la família Almúnia.

El Palau dels Almúnia

El Palau dels senyors d’Almúnia, del segle XVIII, encara conserva l’escut nobiliari a la façana. L’antiga porta d’entrada al poble és l’Arc medieval, mentre que una altra entrada, d’arrel àrab, és el Portal de l’Albacara. Completen el recorregut l’església de Sant Jaume (segle XVIII), l’antic llavador i l’abeurador.

L’Almàssera, un molí convertit en restaurant

L’Almàssera, l’antic molí d’oli del poble, s’ha convertit hui en restaurant, mantenint viu l’edifici i l’ofici que va donar de menjar a generacions de veïns de Castellonet.

Rutes per la vall del Vernissa

Situat a la vall del Vernissa, Castellonet oferix diverses rutes a peu i en bicicleta, ben senyalitzades i amb fonts naturals pel camí, un al·licient per als amants del senderisme que busquen eixir dels itineraris més transitats de la Safor. La via ciclopeatonal del Vernissa el lliga amb els pobles germans de la conca, com Alfauir, Almiserà, Ròtova i Ador, tots units per este riu de la Safor rural.

La coronera de Sant Joan

Com a molts pobles de la vall, a Castellonet la nit de Sant Joan tenia un aroma propi. Els xiquets collien la coronera de Sant Joan —la vidriella (Clematis flammula), una enfiladissa de floreta blanca i molt olorosa que ateny la seua esclatada florida cap al solstici d’estiu— i en feien corones per a eixir a jugar pels carrers. Així ho arreplegà el botànic Joan Pellicer de boca d’un veí del poble a les seues Recerques etnobotàniques al territori diànic:

Feien corones els xiquets la nit de Sant Joan. Fa una olor molt bona això.

La mateixa tradició es vivia als pobles germans de la vall del Vernissa, com Almiserà i Ròtova, on els menuts s’hi disfressaven i cantaven amb corones i fanalets de meló encesos.

Curiositats de Castellonet

• Matapollar: la pesca que ja no es fa. Al Vernissa hi havia una manera antiga i expeditiva de traure anguiles: es picava l’arrel del matapoll i el suc s’abocava a un gorg. Un veí del poble ho explicava a Pellicer amb la precisió de qui s’ha de justificar: «encara que estava molt prohibit, picaven l’arrel i el suc el tiraven a un gorg, i les anguiles eixien embovades». La mateixa pràctica es recordava a Benimeli, Almiserà, Simat i Otos. Avui, evidentment, és història.
• El mal-llaurat. Ací a la penosella li diuen mal-llaurat, i el poble en dona la definició: «perquè per molt que llaures, sempre en queda». A Benisuera, a l’altra banda de la serra, a la mateixa herba li diuen herba-fam; a Oliva, enganyaforcats. Tres pobles, tres maneres de queixar-se de la mateixa mala herba.
• Del rebost i del lèxic: la carabassa violina, l’all porrí, els ulls de Maria que es segaven per als conills, i el cirerer bord. Les garrofes es distingien entre rogetes o rojals, les grosses, i les costelludes.
• Entre els informants de Pellicer al poble hi ha Vicent Estruch Puig, «el Penyet», llaurador tota la vida i, alguns dies, pastor —fill de mare de Ròtova i pare d’Ador, com correspon a un poble de cent habitants encaixat entre els seus veïns.

Festes de Sant Jaume

Les festes majors, en honor de Sant Jaume i el Crist de l’Emparament, se celebren els dies 21 i 22 de juliol, amb nombrosos actes festius i religiosos que omplin de vida este poble menut durant uns dies.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Castellonet de la Conquesta.