Esdeveniments a: Xàtiva

Xàtiva, la ciutat dels dos papes

Xàtiva va ser un dels centres culturals més importants del regne de València durant l’edat mitjana, i bressol de la Casa de Borja -coneguda internacionalment com els Borgia-, que va donar dos papes a l’església: Calixt III i Alexandre VI.

El castell que ho ha vist tot

El perfil de Xàtiva està presidit pel seu castell, format en realitat per dos castells units -el «menor» i el «major», declarats Monument Nacional en 1931-, des d’on es domina tota la plana de la Costera. Als seus peus, el nucli antic, declarat Conjunt Historicoartístic en 1982, conserva un patrimoni excepcional malgrat l’incendi que les tropes borbòniques del marqués d’Asfeld hi van provocar el 19 de juny de 1707, com a represàlia per haver donat suport al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió: un foc que va durar deu dies i que va suposar el desterrament d’unes 2.000 famílies de la ciutat i del regne.

La Seu i el bressol del paper europeu

La Colegiata de Santa Maria, popularment coneguda com «la Seu», és junt amb el castell el monument més emblemàtic de la ciutat, amb una arquitectura gòtica, classicista i barroca fruit de segles de construcció, també declarada Monument Nacional en 1931. Poc després de la conquesta de 1238, Xàtiva es va convertir en un dels primers llocs d’Europa on es va fabricar paper, continuant una tècnica que ja dominaven els musulmans de la ciutat. Del patrimoni monumental destaquen també la Font Reial dels Vint-i-cinc Xorros (neoclàssica, 1808), el Museu Municipal de l’Almodí, instal·lat des de 1918 en un edifici del segle XVI, i el Museu de Belles Arts.

Xàtiva i els pobles del seu voltant

Durant segles, Xàtiva va ser el centre d’un ampli territori del qual depenien pobles com Torrella, Llanera de Ranes o Vallada, i amb qui encara hui comparteix paisatge i patrimoni: l’Estret de les Aigües, a tocar de Bellús, n’és un bon exemple, un congost excavat pel riu Albaida entre els dos termes.

Feliu Ventura i la Jota de Xàtiva

Xàtiva és també la ciutat del cantautor Feliu Ventura, veu compromesa de la cançó en valencià, i de la popular «Jota de Xàtiva», que Pep Gimeno «Botifarra» i Hilari Alonso interpreten cada any durant la Ruta pel Barranc de l’Infern.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Xàtiva.