Com ho va veure Cavanilles · 1797
Agres, la neu de Mariola
A Agres
Observaciones, tom II (1797), p. 164
La gent d’Agres viu de l’aigua de Mariola i de la neu que baixen a Xàtiva. Dalt, un santuari que passa mig any sense sol.
«las nieves que recogen y venden á los de San Felipe y otros pueblos»
En valencià: les neus que arrepleguen i venen als de Xàtiva i a altres pobles
Agres, al peu de Mariola, té 280 veïns. Gaudeixen de les aigües de la serra i de la neu, que arrepleguen i venen a Xàtiva i a altres pobles. Però també pateixen un fred intens, que es fa més fort quan bufen els vents de llevant, des del Comtat, o els de ponent, des de Villena i la vall de Biar.
Sobre el poble, entre penyes, hi ha el santuari de la Mare de Déu i el convent dels franciscans, tan amagat que passa sis mesos sense sol, i la resta de l’any només en té unes poques hores.
Cavanilles va pujar al cim de Mariola des del Racó del Sirer: quatre hores de camí, entre fonts abundants com les del Sirer, dels Paradets i de l’Arbre. Més amunt, el cultiu desapareix i comencen les catifes de sàlvia, espígol, sajolida i timó.
Resumen en castellano
Agres, la nieve de Mariola. Agres, al pie de Mariola, vive de las aguas de la sierra y de la nieve que vende a Xàtiva. Su santuario pasa seis meses sin sol. Cavanilles sube a la cumbre de Mariola desde el Racó del Sirer.
D’on ve
Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (Madrid, Imprenta Real), tom II (1797), p. 164.
La cita és literal, amb l’ortografia de 1795-1797; la resta la contem amb paraules nostres. Les xifres són les que dona Cavanilles: un «veí» és una casa o família, no una persona.
Com està ara?
Si coneixes el lloc, conta’ns què ha canviat i què continua igual des que hi va passar Cavanilles.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.