Aielo de Rugat, el castell que quasi va matar un rei

Dalt d’un turó que vigila la Vall d’Albaida s’alça el Castell d’Aielo de Rugat, escenari d’un dels episodis més tensos de la conquesta cristiana: ací el rei Jaume I va estar a punt de perdre la vida en una emboscada del cabdill musulmà Al-Azraq, i ell mateix ho va deixar escrit de la seua pròpia mà (vore més avall). Segles després, el poble continua sent un mirador tranquil sobre la comarca, amb fonts, camins i un nucli urbà de cases agrícoles tradicionals.

Què visitar en Aielo de Rugat?

El Castell d’Aielo de Rugat, declarat Bé d’Interés Cultural el 1985, és una fortificació musulmana que va mantindre guarnició estable després de l’ocupació cristiana, entre 1244 i 1246, i va tindre un paper destacat en les revoltes d’Al-Azraq: és l’escenari del conegut «Feit de Rugat», narrat pel mateix Jaume I. El projecte cultural Rutas Jaume I situa expressament l’emboscada en el terme municipal d’Aielo de Rugat (no s’ha de confondre amb els veïns Rugat o Castelló de Rugat, que tenen els seus propis castells). Encara conserva un aljub en bon estat. Al nucli urbà, l’Església Parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora, del segle XVIII, és el centre d’uns carrers on encara es conserven façanes tradicionals de cases agrícoles i rajoles ceràmiques dedicades a la Mare de Déu del Carme o a Sant Josep. El poble compta també amb fonts públiques i un llavador tradicional.

El Llibre dels Feits: la pròpia veu de Jaume I

L’emboscada del castell de Rugat no ens ha arribat de segona mà: el mateix Jaume I la narra en primera persona al capítol 306 del seu Llibre dels Feits, la crònica que ell mateix va dictar. El rei hi explica com Al-Azraq, que li havia promés fer-se cristià, el va atraure fins a un castell de moros anomenat Rogat amb només 35 cavallers, i com hi va patir una emboscada amb set escamots armats enmig d’un gran soroll de corns i trompetes:

E, nós vinén a .I. castell de moros que ell tenia, per nom Rogat, en tresnuytada, cuydà’ns trayr, que nós no érem més de .XXXV. cavallers, e ell donà’ns celada ab .VII. celades de moros e ab gran brogit de corns e de anafils, e ballesters que y havia molts e ab adargues. E, si no fos que nostre Senyor nos ajudà d’ell, haguere’ns mort e confondut. E .XVII. christians que y havíem enviats que establissen una torre dellà del castell, pres-los e retench-los.

«Rogat» és la forma medieval del topònim que avui coneixem com a Rugat: l’edició crítica del Llibre dels Feits (Antoni Ferrando Francés i Vicent Josep Escartí Soriano, col·lecció Fonts Històriques Valencianes, 2024) ho confirma a peu de pàgina, indicant que altres manuscrits medievals l’anomenen també Roguar o Rogua. Al rei li va costar la vida per poc, i els disset cristians enviats a bastir una torre van quedar presoners de l’emboscada.

Senderisme a Aielo de Rugat

Des d’Aielo de Rugat ix el sender local SL-CV 43 (uns 5 km, aproximadament 1 hora i 45 minuts), que travessa la Font de Ferri i la Font de la Pasta i puja fins a les restes del castell abans de tornar al poble. El terme guarda també el Racó de l’Orenga, dalt de la font de la Mollana o de la Penya de l’Hedra, un topònim que testimonia l’ús tradicional d’esta herba aromàtica documentat per l’etnobotànic Joan Pellicer. Aielo de Rugat és també parada de la Ruta Jaume I, que recorre els escenaris de la resistència d’Al-Azraq per la comarca.

Foc de Reis i murta de Corpus

Dos tradicions de calendari, arreplegades totes dos per Joan Pellicer, expliquen com era l’any a Aielo de Rugat quan el poble encara es proveïa de la muntanya. La primera és de gener: ací les atxes de la nit de Reis es feien amb manolls d’ambelatge —l’herba dura i llenyosa que en altres pobles diuen albelatge o albardí— untats amb resina de pi perquè pegaren millor foc. No era un costum aïllat: a Beniarrés, Pellicer arreplega com amb el mateix manoll es feien els asguirlandos de la vesprada de Nadal, que els xiquets feien rodar encesos «per tal de vore qui treia més foc». És la mateixa família de rituals de foc d’hivern que als pobles de la Rodà —Xixona i companyia— es coneix com les aixames o xameles.

La segona és de primavera. Per Corpus, a Aielo de Rugat s’enramaven els carrers amb murta, com es feia a mig territori: a Salem hi afegien mata i camamirla, a Llutxent la murta servia també per a les portes de les festeres, i a Atzeneta d’Albaida la collien vora la séquia del convent de Santa Anna. És l’olor que un informant de Ròtova resumia així per a Pellicer: quan ixes al carrer i sents olor de murta, ja estem en la festa.

Festes a Aielo de Rugat

El calendari festiu d’Aielo de Rugat s’obri amb Sant Antoni Abat a mitjan gener i continua amb el Carnestoltes al febrer. Les Festes Patronals i de Moros i Cristians, en honor de l’Assumpció, se celebren el segon cap de setmana d’agost.

Curiositats a Aielo de Rugat

El nom «Aielo» (n’hi ha dos a la Vall d’Albaida: este i Aielo de Malferit) prové probablement del llatí agellu, diminutiu d’ager (camp), és a dir «campet» o «camp menut de conreu». Així ho sosté el filòleg Emili Casanova (Universitat de València – Acadèmia Valenciana de la Llengua), per damunt d’altres hipòtesis ibèriques o àrabs amb menys suport documental.

Una coneguda cançoneta popular sobre els ocells de la comarca i el Benicadell diu així:

En Terrateig caderneres,
en Montitxelvo els reiets,
en Aielo els gafarrons,
en Rugat el paixarell
i en Beniatjar les gralles
en l’alt del Benicadell.

L’etnobotànic Joan Pellicer hi va entrevistar el pastor Enric Peiró Gil, nascut a Alcoi però habitador d’Aielo des dels cinc anys, que resumia així el seu coneixement de la serra:

La serra la conesc pam a pam.

Del mateix treball de camp ixen tres detalls domèstics que valen per una fotografia del poble: ací hi havia qui omplia el matalaf de fenàs sec; l’alfàbega es gastava per als caragols i les faves bullides, sola o mesclada amb herbassana; i un veí li explicava a Pellicer, amb una punta d’orgull, per què li agradava tant una herba concreta del terme:

La brossa gitana és dolça; io tinc una haqueta de capritxo, que s’ho beu.

On dormir i menjar a Aielo de Rugat

A pocs metres del poble, La Casa del Mestre ofereix allotjament rural en un espai sostenible que genera la seua pròpia energia amb plaques solars i aprofita l’aigua de pluja, amb rutes guiades, pastoreig i tallers per als xiquets.

Més informació al web de l’Ajuntament d’Aielo de Rugat.