Ador, el balcó de la Safor

A la falda de la Serra d’Ador, amb l’horta de tarongers estenent-se cap al riu Serpis i la mar dibuixant-se al fons, Ador és conegut popularment com «el balcó de la Safor». Des de l’Ermita de Sant Josep, dalt d’un turó que corona el poble, s’obri una de les panoràmiques més àmplies de tota la comarca, de les muntanyes fins al Mediterrani. Un poble menut i tranquil, d’arrel agrícola i apícola, amb un passat romà que encara guarda sorpreses.

Què visitar en Ador?

El punt de referència del poble és l’Ermita de Sant Josep, del segle XVI i restaurada el 1972, que corona un cerro i regala les millors vistes de tota la Safor. És, per este motiu, el lloc que li ha valgut a Ador el sobrenom de «balcó de la Safor». Al centre del poble, l’Església de la Mare de Déu de Loreto, del segle XVI-XVII, és el principal monument religiós del casc urbà i dona nom a la patrona local.

Molt a prop, la Casa de l’Alfàs s’alça literalment sobre les restes d’una vila romana, on s’han trobat vestigis d’una vil·la amb sistema de calefacció, un dels jaciments romans més importants de la comarca. Vora el riu Serpis creix, a més, un monumental lledoner centenari a la bassa de la casa de Merlich, un dels arbres remarcables que l’etnobotànic Joan Pellicer va documentar a tot el territori diànic. I si voleu vore una peça verdaderament singular, no us perdeu el Museu Etnològic d’Ador: a banda de la seua col·lecció d’eines agrícoles i domèstiques i d’una secció dedicada a l’apicultura (Ador va ser un dels grans productors de mel de la comarca durant el segle XX), custodia un rellotge de sol romà descobert en una vil·la del terme. Segons l’investigador Joan Olivares, que en va donar a conéixer l’existència, es tractaria de l’únic rellotge de sol romà conservat al País Valencià, probablement del segle III.

El terme guarda molta més història de la que es veu des de la carretera. A les coves del barranc del Figueral i dels Ossos s’han trobat puntes de fletxa i restes humanes d’època neolítica; el poblat de la Navesa documenta la presència ibera, i la vil·la del Reconc, la romana. La casa de l’Alfàs, de fet, no sols s’alça damunt d’una vil·la: després va ser trapig —molí de canyamel— en els segles del sucre valencià, i al seu voltant els comtes de Ròtova, una nissaga originària d’Ador, van bastir una gran propietat. També hi ha un oratori privat a la Canaleta, i el nom mateix del poble, segons una de les interpretacions més acceptades, seria d’origen àrab amb el significat de ‘les cases’ o ‘rodal de cases’.

Senderisme a Ador

La Serra d’Ador, amb els seus barrancs, fonts i coves, és terreny natural per a caminar. El sender local homologat SL-CV 59 travessa la Font de la Murtera, el Terrer i la Font del Sester fins arribar al Piló del Ventura, a 352 metres. És també l’origen de la ruta de la Creu d’Ador i la Font del Sester, una eixida circular curta i senzilla des de la piscina municipal. La Serra d’Ador enllaça, a més, amb el circuit més ampli que uneix Alfauir, Palma i Ador per la Font del Pintat, el castell de Palma i la Creu d’Ador. Pel camí, la Cova de l’Alcalde i l’Aula de Natura Serra d’Ador (que fa també d’alberg per a grups escoltes i associacions) són parades habituals dels excursionistes. A Wikiloc es poden trobar altres eixides curtes que ixen directament del poble.

El tros d’Ador que està a Marxuquera

Hi ha una raresa al mapa d’Ador que despista qualsevol excursionista: una part del terme municipal no toca el poble. Quan Ador i Palma de Gandia es van separar en 1841, després de segles de govern compartit, encara quedava el més difícil: repartir la terra. La delimitació es va fixar en 1844, arran d’una concòrdia que va assignar a Ador un terç de la partida de Marxuquera —un enclavament apartat de la resta del terme, que limita amb Gandia i Llutxent— i que va obligar Palma a donar pas als veïns d’Ador i a designar-los els camins per a arribar-hi. Ho explica el fascicle Toponímia dels pobles valencians: Ador de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2005), amb text de Jesús E. Alonso i recull toponímic de Josep-Ramon Millet.

I val la pena pujar-hi, perquè en eixe tros d’Ador desplaçat hi ha un dels racons més estimats de la Safor. Joan Pellicer el situa amb precisió de botànic i de poeta al seu catàleg del territori diànic:

El Barranc dels Llidoners de la serra de la Marxuquera, al terme d’Ador, en el més ombriu de la vora dreta del qual naix la generosa i encisadora font de Lloret.

La Senda de la Font de Lloret encara figura amb eixe nom al mapa toponímic municipal, junt amb el Camí del Pla de Lloret i el Camí Real de Xàtiva. És una eixida curta i ombrívola, ideal per a fer amb xiquets quan el barranc porta aigua.

Festes a Ador

Les Festes Patronals se celebren a la tercera setmana d’agost, en honor de Sant Josep, la Divina Aurora, la Mare de Déu de Loreto i el Santíssim Crist de l’Empar, amb una processó nocturna que acaba a l’ermita. Ador viu també les seues festes de Moros i Cristians, amb desfilades, música i color pels carrers del poble. Tot l’any, els carrers d’Ador acullen partides de pilota valenciana en la modalitat de raspall, una tradició esportiva molt arrelada al poble.

Cultura a Ador

Més enllà del Museu Etnològic, la vida cultural d’Ador gira al voltant de les seues tradicions: l’apicultura, que encara es reivindica com a part de la identitat local, i la gastronomia pròpia de la Safor, amb el putxero i la paella com a plats de referència i el pa beneït per Sant Antoni. Cada any, el poble celebra també un concurs de dolços nadalencs que ha esdevingut cita fixa del calendari local.

Curiositats a Ador

Ador i el veí Palma de Gandia van caminar units més de cinc segles sota un mateix govern municipal, fins que en 1841 tots dos pobles van demanar i aconseguir independitzar-se com a municipis separats. Encara hui es manté ben viu eixe vincle històric entre els dos pobles veïns.

Eixe vincle ha deixat empremta fins i tot en el llenguatge popular: com arreplega l’etnobotànic Joan Pellicer en el seu catàleg del territori diànic, els habitants de Palma anomenen als d’Ador orengos, i estos, al seu torn, moteguen als de Palma com a palmissons —dos malnoms veïnals que prenen el nom, precisament, de dos plantes ben conegudes al terme: l’orenga i el margalló.

El mateix Pellicer va arreplegar a Ador una altra mostra d’eixa relació entre els dos pobles: la rondalla popular La Nit de les Ànimes, un dels contes de por casolans més estesos per tota la comarca sobre l’esbarzer -l’arbust que enganxa la roba en la fosca i fa creure a qui torna de nit que l’ha agarrat algun fantasma o lladre-. La versió arreplegada a Ador, deguda a Josep Bataller Calderón, té per protagonistes un fadrí d’Ador, Pepet del Rei, i una xica de Palma de Gandia, Teresa de Palma, i el propi Pellicer hi afig que l’escriptor pallarés Pep Coll en descriu una variant, «amb més gràcia encara», a Les Muntanyes Maleïdes (1993), referida al poruc sastre Mancurro de Castilló de Sos.

La història senyorial d’Ador connecta el poble amb mig territori. Després de la conquesta, l’alqueria —que ja apareix al Llibre del Repartiment— va passar per les mans del sicilià Joan de Pròixita i, en 1460, dels Tolsà. El casament d’Àngela Tolsà i Ripoll amb Joan de Montcada i Cardona va fer que els seus descendents, marquesos d’Aitona des de 1536, en foren senyors durant generacions: la mateixa casa que, en 1610, atorgaria la carta de població de Tàrbena als repobladors mallorquins. Al final de l’antic règim tot va acabar en mans dels ducs de Medinaceli. La parròquia, per la seua banda, no es va separar de la de Palma fins a 1574, en temps del patriarca Ribera, i tant l’arxiu parroquial com el municipal es van perdre durant la Guerra Civil.

Del catàleg de Pellicer ix també un remei casolà arreplegat a Ador contra el reuma que sembla més una escala de música que una recepta: menjar alls crus en dejú, un got d’aigua en mà, pujant d’un el primer dia fins a nou el nové, i tornant a baixar fins a un altra vegada. Curiositat etnogràfica d’un temps sense farmàcies, no consell mèdic.

L’estiu de 2015, l’alcalde d’Ador va emetre un bàndol pels altaveus municipals demanant als veïns que respectaren el silenci entre les 14 i les 17 hores durant una onada de calor, per protegir la migdiada tradicional dels llauradors i previndre cops de calor. La notícia va acabar donant la volta al món, recollida per mitjans com The Olive Press i The Local, i fins i tot va meréixer un estudi acadèmic a la revista Sleep Health sobre bàndols municipals i salut del son.

Més informació a la web de l’Ajuntament d’Ador i a la fitxa d’Ador a Saforturisme.