Orba, el poble del Puig i el riu Girona

Orba és un municipi de la Marina que es reconeix de lluny per la silueta del Puig d’Orba, coronat pel Castellet, i que es travessa de banda a banda pel riu Girona, un curs d’aigua que ha deixat al terme un ric patrimoni hidràulic.

El Castellet del Puig d’Orba

Al cim del Puig d’Orba, l’element més emblemàtic de la silueta municipal, s’alcen les restes del Castellet. Les excavacions arqueològiques hi han localitzat materials del segon mil·lenni aC, encara que ja sembla haver existit un punt de vigilància o assentament d’època almohade a la part alta abans que les terres del Puig es lliuraren al senyor de Murla, Berenguer Mercer, per a bastir-hi un assentament fortificat.

El Cavall Verd i la revolta de 1609

Orba queda a l’ombra d’un altre cim carregat d’història: el Cavall Verd, on va tindre lloc l’alçament dels moriscos de 1609, just abans de la seua expulsió definitiva -el mateix episodi que es recorda a les guies de Murla i Benigembla.

El poble que es va quedar buit i es va tornar a fer

Ací no es tracta d’una manera de parlar. En 1609, segons el cens de Caracena, Orba tenia unes setanta cases; després del decret d’expulsió dels moriscos, el poble va quedar completament despoblat. Van caldre peticions repetides per a fer entendre que allò no es podia deixar així, i el 9 de juliol de 1611 es firmaren els capítols de la carta de poblament. La primera repoblació la van fer veïns de Pego i de Murla; la segona va arribar de Mallorca, com va passar també a Ondara, on els repobladors mallorquins venien de Manacor. Bona part dels cognoms que hui s’ouen al carrer vénen d’aquelles dues onades.

Senderisme: el SL-CV 92 al Castellet

El SL-CV 92 El Castellet és una ruta circular que puja fins a les restes del Castellet i oferix vistes privilegiades sobre Orba, la Serra de Migdia i la Serra de Segària, les valls del Pop i de Laguar, el castell de Dénia i el Parc Natural del Montgó -un dels millors miradors panoràmics de tota la comarca.

El riu Girona i el Racó de la Murta

El riu Girona, que naix a la Vall d’Alcalà i recorre entre 35 i 40 km fins a desembocar al delta de l’Almadrava, travessa el terme d’Orba i hi ha deixat un patrimoni hidràulic remarcable: basses, fonts, llavadors i séquies de reg que encara marquen el paisatge agrícola del poble. L’etnobotànic Joan Pellicer hi documenta el Racó de la Murta d’Orba i el riuet homònim, que naix als barranquets del terme i va a parar al riu Girona entre Sanet i els Negrals i Beniarbeig, aigües avall.

L’alfàbega per a la Mare de Déu d’Agost

Entre els testimonis que Joan Pellicer va arreplegar a Orba n’hi ha un de ben curt que obri una porta gran:

Alfàbiga, ma mare en porta a l’església per la Mare de Déu d’agost.

És el rastre local d’un culte que a tot el territori lliga la Mare de Déu d’Agost amb l’alfàbega, fins al punt que en alguns pobles se la coneix com la Mare de Déu de les Alfàbegues. Pellicer explica que allà on la tradició es manté viva –Gata, Bétera, Elx- l’altar i la imatge s’ornen d’alfàbegues, i que el cultiu de les mates per a la festa és tot un ritus en mans d’unes poques dones o famílies que hi rivalitzen noblement: les llavoretes es planten el 5 de febrer, dia de santa Àgueda, i durant la primera lluna. A Oliva fins i tot se’n feia un concurs, i a Rafelcofer les dones estaven tot el dia arruixant-les per a mantindre-les fresques.

Curiositats

• Una endevinalla popular arreplegada a Orba i a la Vila Joiosa descriu la palmera amb dàtils en set paraules: «Un gegant amb les castanyes penjant». A Elx la diuen més llarga: «un gegant molt alt, molt alt, amb les castanyes penjant».
• A Orba, deien que el ganjol es cria pels sequers vells -el lliri que s’agafa a les pedres dels antics sequers de pansa, quan ja ningú els fa servir.
• De l’om del riu se’n feien barres de carro, un ús que Pellicer documenta a Orba i a Forna.

Més informació, a la web de l’Ajuntament d’Orba.